Pujol nega que la seva fortuna procedeixi de Banca Catalana

El fiscal va preguntar a Jordi Pujol si els fons procedien de l’enriquiment que ell i el seu pare van obtenir amb la crisi de l’entitat, ja que Jordi Pujol va ser-ne el principal accionista fins al 1982, quan ja feia dos anys que estava a la Generalitat. L’expresident ho va negar amb vehemència. L’exlíder de CiU va ser investigat per la justícia durant la dècada del 1980 per haver-se beneficiat de la desviació de fons de Banca Catalana a través d’empreses instrumentals i arruïnar milers de petits accionistes. En una decisió molt controvertida i en mig d’enormes pressions polítiques, el cas va acabar arxivat.

La sospita s’havia mantingut hivernant fins que va florir, el juliol del 2014, quan Pujol va confessar que la família havia mantingut fons ocults a Hisenda durant més de tres dècades. L’exmandatari va afegir que el seu pare havia guanyat els diners mitjançant activitats clandestines durant el franquisme i els havia deixat, quan va morir (el 1980), a la nora i als set néts per por de la incerta carrera política del seu fill.

Aquesta és la versió que Pujol va detallar fa un any a la jutgessa de Barcelona i va repetir, ahir, calcada, davant el jutge José de la Mata. Durant més de tres hores, Pujol va reiterar que el seu pare va actuar per “por”, vista la “situació política” de l’època, i que aquesta mateixa “por” li va impedir, quan ja era president de la Generalitat, posar en ordre la situació. El fiscal Fernando Bermejo li va preguntar fins i tot sobre la donació fictícia d’unes accions (per 200 milions de pessetes) a la Fundació Catalana el 1982, abans de la fallida de l’entitat i que la justícia no va investigar. Però Pujol va insistir que el seu pare havia guanyat els diners que va deixar en herència “molt abans” d’aquesta operació.

El fiscal va demanar a Pujol, de 85 anys, que aportés algun document per demostrar que existeix aquest llegat, però l’expresident no ho va fer perquè, assegura, no té cap prova més enllà d’una carta manuscrita (però no signada) per Florenci. Els investigadors veuen en aquesta manca de proves un indici que la fortuna andorrana té un “origen criminal”. En concret, cobrar comissions il·legals a canvi de l’adjudicació pública. Els investigadors esmenten a favor seu que el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola —que declara avui a petició pròpia—, ha cobrat més d’11 milions de directius d’empreses contractistes de la Generalitat per presumptes treballs i assessories que no han estat acreditats.

Com ja va fer a Barcelona, l’expresident es va deslligar completament del llegat. Va afirmar que, a partir del 1990, va passar a ser gestionat pel primogènit sense que ell tingués cap idea de com repartia els fons entre els germans. El jutge li va preguntar com va poder fer créixer els diners a Andorra, i sobre les transferències creuades entre germans, però sempre va topar amb un mur. De la Mata va insistir a saber el paper que tenia Pujol en el compte que va mantenir obert la seva dona, Marta Ferrusola, fins que el va regularitzar amb tres dels seus fills (Pere, Marta i Mireia) l’estiu del 2014. L’exmandatari va dir que coneixia l’existència del compte, però poc més. A les preguntes del fiscal, va negar amb rotunditat haver anat mai a cap entitat bancària d’Andorra, sol o acompanyat per la seva dona.

Ni el jutge ni el fiscal —després que s’hagi retirat UPyD ja no hi ha acusació popular en el cas Pujol— no li van preguntar sobre els negocis del primogènit, ni sobre adjudicacions fraudulentes. Tot i que li van oferir declarar en català, l’expresident ho va fer en castellà “per agilitar” el procés. Després de l’interrogatori, el fiscal no va sol·licitar cap mesura cautelar. Ferrusola, que també hi estava citada, es va acollir al dret a no declarar.