Barcelona, ciutat de gossos

Quan Micaela de la Maza, periodista de Morón de la Frontera (Sevilla) establerta a Madrid, va decidir tenir gos, no pensava en les complicacions que li sorgirien a la gran ciutat en el dia a dia. Des de trobar algú de confiança que li passegés el gos fins a encertar-la amb un veterinari o un cangur. També havia d'esbrinar a quins bars, botigues o galeries d'art podia accedir amb la seva mascota, el Colega, un mestís de 8 anys que no volia deixar sempre a casa durant les estones de lleure. “Quan sortia del barri no sabia on podria entrar, on em mirarien de manera estranya”, explica. Tipa d'anar amunt i avall, fa quatre anys va decidir crear una pàgina web, Sr. Perro, amb recomanacions de restaurants de tapes, bars de vermut, botigues de llibres, establiments dedicats a gossos... tots dog friendly. Una guia, en definitiva, “per resoldre la vida d'un gos i fer-la més amena”.

De la Maza caminava quilòmetres, no se separava del Colega i cada lloc que visitava l'il·lustrava amb una foto de la seva mascota. El Colega apareix a Internet en centenars de fotografies dels llocs ressenyats, estirat al sofà d'un comerç, fent ganyotes entre els tamborets d'un bar… en totes les posicions possibles i amb un característic corbatí vermell.

El web inclou diverses ciutats d'Espanya, entre les quals hi ha Barcelona. De fet, aquest mes ha publicat la tercera edició d'un llibre, Barcelona con perro, en el qual recopila les 100 millors “adreces per a gossos”, amb mapa inclòs. L'objectiu és localitzar llocs en què les mascotes siguin tan ben rebudes com les persones que les acompanyen. A Madrid ja ha publicat la quarta edició. Les guies són anuals i, a més, hi ha una aplicació mòbil disponible del portal d'Internet.

“Barcelona en general és una ciutat força canina. Pots entrar a botigues de roba i anar amb metro. Gairebé tots els espais, Moritz, per exemple, acullen els gossos. I hi ha barris, com Sant Antoni i el Poble-sec, amb bastants llocs on poden anar. El pitjor són els cinemes a la fresca perquè a la ciutat només pots anar amb el gos al que fan a la platja”, explica De la Maza. Especialment, de Barcelona recomana el bar Calders (carrer Parlament, 25) i el restaurant Sol i Lluna, al número 50 del carrer Verdi, on segons explica “tenen un bol d'aigua, donen llaminadures al gos i els humans mengen molt bé”. També al barri de Gràcia destaca la botiga de roba Verde Mandarina (carrer de Sant Cristòfol, 11), i al Raval el coworking de costura Lantoki (Doctor Dou, 15).

La finalitat és, per exemple, que els amos de gossos puguin descartar terrasses en què els cambrers els obligaran a aixecar-se i marxar i puguin anar directament als que sí que permeten prendre una copa amb el gos. El mateix passa amb les galeries d'art o llibreries com la Casa del Llibre, cadena que permet que hi entrin els gossos. Per això al web de Sr. Perro també hi ha una “llista negra” amb comerços descartats.

"Visc i pateixo els problemes de tenir gos. També quan haig de desplaçar-me. Amb tren és difícil, amb Bla Bla Car en molts casos no ho permeten… I sempre cal tenir en compte les ordenances municipals”, relata De la Maza, ferma defensora de l'adopció de gossos. “Espanya és líder en l'abandonament de gossos. No hi ha motiu per gastar-se diners comprant-ne un de raça quan a les gosseres hi ha exemplars de totes les mides i tots els colors”, afegeix. Al web relata històries d'èxit que tenen els animals com a protagonistes. També hi ha adreces de refugis i protectores. A més, els propietaris de cans poden dir la seva sobre els llocs que visiten, o ajudar a descobrir nous establiments.

Malgrat tot, De la Maza té una crítica sobre Barcelona: “Encara falten espais públics, zones verdes on es pugui deixar anar el gos sense tenir por que et posin una multa”, conclou.