L’esquerra alternativa exigeix a Rull que paralitzi qualsevol transvasament
La CUP i CSQP critiquen al Govern que rebutgi el pla de l’Ebre i faci el mateix a Catalunya
L'esquerra no donarà treva a la Generalitat amb les polítiques de gestió de l'aigua. El que va ser un dels assumptes que va generar més debat durant la legislatura passada, amb la privatització de la companyia d'aigües metropolitana de Barcelona, preveu continuar la que acaba de començar. En les primeres interpel·lacions al conseller de Territori, Josep Rull, els grups de la CUP i Catalunya Sí que es Pot han pressionat aquest dimecres perquè el Govern rebutgi qualsevol transvasament —tant el que preveu el Govern central amb el seu nou pla com el del Ter-Llobregat, que preveu el pla de conques de la Generalitat—. L'acord entre Junts pel Sí i el partit anticapitalista per desenvolupar una legislatura estable es troba en aquest terreny amb un dels seus posicionaments més antagònics.
Sobre el debat planeja l'ombra de la manifestació que la Plataforma en Defensa de l'Ebre preveu diumenge que ve a Amposta (Montsià). Sergi Saladié (CUP) i Hortènsia Grau (Catalunya Sí que es Pot) han lluït samarretes en suport a la mobilització. Al Congrés dels Diputats a Madrid, Podem Aragó i En Comú Podem han registrat una proposició de llei perquè el Govern en funcions retiri el pla. ERC també ha demanat que es matisi.
El Govern hi dóna suport i això suposa un canvi sobretot per a Convergència —dins de Junts pel Sí—, que en el seu moment va pactar amb el Govern popular de José María Aznar l'any 2000 el polèmic Pla Hidrològic Nacional. En el seu moment va costar una gran mobilització a les comarques del sud de Tarragona.
El nou pla aprovat el 8 de gener és considerat més perillós pels activistes. La Generalitat veu ara en el pla una falta de sensibilitat davant les seves demandes i una “decepció total i absoluta”, segons va dir el delegat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès. El Govern s'escuda en la independència per evitar en el futur qualsevol intromissió en les seves polítiques hidràuliques.
"Benvinguts a la defensa del territori a aquest nou Govern", li ha dit Saladié (CUP) al conseller. El diputat ha recordat el pla de conques intern de la Generalitat i ha denunciat, tal com ja han fet també grups pro medi ambient, que no s'està respectant el cabal ecològic dels transvasaments Ter-Llobregat. És a dir, també es posa en risc l'equilibri de cabals dins de Catalunya. "Si no volem que ens ho facin des de Madrid no ho hauríem de fer aquí", ha recordat Saladié. Més emfàtica ha estat Grau, de Catalunya Sí que es Pot: "Mentre que el Govern amb una mà denuncia el pla de la conca de l'Ebre, n'està fent un al qual se li poden fer els mateixos requeriments".
La discussió ha acabat amb un nou retret sobre la privatització del passat Govern de l'empresa Aigües Ter-Llobregat el 2012. Rull ha defensat que llavors la Generalitat no tenia cap altra opció per captar fons perquè llavors no existia el Fons de Liquiditat Autonòmic. La CUP ha exigit en diverses ocasions revisar aquesta actuació per afavorir el pacte de govern. El partit anticapitalista ha obert més el camp i ha denunciat les contaminacions de la central hidroelèctrica de Flix (Ribera d'Ebre) i ha instat la Generalitat a tancar les centrals nuclears a Catalunya. El partit que té la clau de l'Executiu li ha posat deures a Junts pel Sí: "Cal aturar els processos de privatització que han encarit el preu, revisar les ampliacions de regadiu i sustentar totes les polítiques en cabals ecològics", ha explicat Saladié. Rull ha preferit confiar en l'acord: "La nova política de l'aigua la podrem compartir".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.