El gran blindatge

Blindar el règim i incorporar el PSOE. Per fi ha arribat, per via televisiva, la proposta de Rajoy per a una gran coalició. I és un parany tan evident que sembla impossible que els socialistes hi puguin caure . De fet, només s'explica com una pensada desesperada d'un president a la porta de sortida. Convençut que “sense una entesa amb el PSOE, el PP no pot pretendre governar”, Rajoy ofereix la creació d'una societat d'assistència mútua: vostès em deixen ser president i jo els dono suport a les comunitats i ajuntaments en què em necessitin. El programa és el menys important, perquè estant d'acord “en la unitat d'Espanya i la sobirania nacional”, de tota la resta, se'n pot parlar.

Aquesta iniciativa brillant coincideix amb la corrupció del PP, que torna a aparèixer a les portades dels mitjans. Amb la detenció d'Alfonso Rus, emergeixen nous embolics de les enormes trames de corrupció valenciana, en una setmana en què són notícia la dimissió de Federico Ramos, número dos de Saénz de Santamaría, pel cas Acuamed, i la interlocutòria judicial que implica el PP en la destrucció dels ordinadors de Bárcenas. Rajoy diu que això no ha d'interferir en les negociacions per formar govern. Es manté en la negació de la realitat, en què està instal·lat des que va esclatar el cas Bárcenas. Per Rajoy la corrupció és “un fenomen individual i de persones que afecta tots els partits”. Si encara no s'ha adonat que entorn de les institucions governades pel PP ha operat un sistema de xarxes de corrupció massiva és que viu aliè a la realitat del país que presideix. I només li queda una opció: anar-se'n. La presidenta Cristina Cifuentes ha dit que al PP “li ha faltat humilitat i li ha sobrat corrupció”. Rajoy, negant-se una vegada més a assumir les seves responsabilitats, desborda arrogància i tanca les portes a qualsevol negociació.

Aquests dies, es multipliquen les veus que exigeixen a Sánchez que s'allunyi de Podem i faciliti la vida al PP. Les elits polítiques i econòmiques minimitzen la corrupció tant com Rajoy. Si cap missatge emana de les eleccions és que els ciutadans volen que el règim s'obri: abans decidien dos, ara almenys seran quatre. El PSOE només té un camí: reconstruir-se com a alternativa d'esquerres. Si per satisfer l'establishment, accepta una relació de companys amb el PP seguirà en caiguda lliure. No hi ha pitjor error per a un partit que abandonar els electors.