Itineraris de dolor i mort

El 15 de gener del 1939 va marcar la fi de la Guerra Civil a Tarragona amb l'arribada de les tropes franquistes a la ciutat. El dia abans, per ordre de l'autoritat militar, les milícies republicanes emprenien la fugida cap a Barcelona. Centenars de ciutadans es van sumar a la desbandada. Els que no van cabre als vaixells van fugir per carretera. El fotògraf Robert Capa va recollir en 101 retrats l'angoixant camí dels molts que marxaven pel que avui és la polèmica carretera N-340.

“Aquell dia va acabar la guerra però va començar la repressió”, assenyala l'historiador Xavier Tolosana, un dels impulsors del Fòrum de Tarragona per la Memòria, entitat de creació recent que vol fer un inventari dels escenaris més sagnants de l'opressió del franquisme a la ciutat. Només dues setmanes després de l'arribada dels franquistes, més de 150 persones estaven preses a la torre del Pretori. La que avui presenta una de les vistes més enlluernadores de la ciutat va ser llavors habilitada com a presó i, entre el 1939 i el 1948, 6.870 ciutadans van patir l'aïllament de les seves reixes. Més de 770 no van aconseguir sortir-ne amb vida.

El Fòrum per la Memòria pretén traçar un itinerari per deu espais que van ser testimonis del crim i la crueltat. “La transició va enterrar sota la catifa el passat franquista i hi ha una sèrie de llocs que cal dignificar”, apunta Pep Prats, membre de l'associació. Entenen que és l'Administració la que ha d'assumir “la responsabilitat d'assenyalar i preservar aquests llocs perquè és un assumpte polític”, argumenten.

Begoña Floría, tinenta d'alcalde i portaveu socialista de l'Ajuntament, esgrimeix que, a partir de l'abril “es podrà començar a senyalitzar gradualment aquests llocs”, i admet que el pressupost per fer-ho ni tan sols està definit. “No anirem amb presses, el que volem és que sigui una senyalització molt digna”, assenyala la regidora.

El cementiri i la muntanya de l'Oliva, a mig camí del barri de Sant Pere i Sant Pau, van emparar un elevat nombre d'afusellaments. Es calcula que es van fer més de 500 execucions, però actualment gairebé no hi ha res que recordi aquests fets.

“L'Església va col·laborar amb la dictadura”, denuncia el Fòrum. Les monges exercien de carcelleres amb mà de ferro al convent de les Oblates. Diverses entitats en favor de la memòria històrica han recordat que aquest monestir va funcionar com l'única presó de dones d'Espanya.