La Generalitat retorna ‘papers de Salamanca’ a 39 particulars

Caridad del Río Hernández, nascuda a Santiago de Cuba el 1898 i morta a Barcelona el 1975, va ser una militant comunista i agent del NKVD soviètic que va estar vinculada amb el partit socialista francès (SFIO), i posteriorment amb el Partit Comunista Francès (PCF). La Caridad també va ser la mare de Ramón Mercader que va assassinar el 1940 el líder comunista Lev Trotsky, que va passar amb aquest fet a la història, a més d'obtenir la ciutadania soviètica i ser reconegut com un heroi a la Unió Soviètica. Aquest dijous, un dels néts de la Caridad, que resideix a França, s'ha desplaçat fins a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), per rebre documents de la seva àvia pertanyents a la missió de contingut propagandístic i d'adquisició d'armament enviada per la Generalitat, el PSUC i el Comitè de Milícies Antifeixistes a Mèxic i als Estats Units.

Els documents retornats als néts de la Caridad formen part dels 39 lots a particulars, tres a empreses i una entitat, que el Departament de Cultura ha posat en mans dels seus propietaris després de romandre més de set dècades fora de Catalunya en ser requisats per les tropes franquistes en acabar la guerra i ser desplaçats a Salamanca on han estat al Centre de la Memòria Històrica. Tots havien estat retornats entre 2008 i 2014 a la Generalitat aplicant la llei de restitució de novembre 2005.

Davant dels que neguen que la Generalitat no retorna els papers als seus propietaris o els seus hereus, el conseller de Cultura Ferran Mascarell ha explicat aquest dijous que el 98,5% dels documents ja estan en mans dels seus legítims amos, com els que han omplert el vestíbul de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) desitjosos de veure els documents relatius als seus avantpassats, oncles, néts o besnéts. Uns papers dels quals segurament havien sentit parlar en el seu entorn familiar però que, ara, veien per primera vegada. “La memòria és un dret”, ha assegurat el conseller de Cultura Ferran Mascarell que ha qüestionat per què ha costat tant lliurar aquests documents. Per ell no hi ha dubte que “les persones que administren l'Estat fan servir aquest fet com una eina al seu servei i no al servei de la gent".

La localització dels hereus s'ha aconseguit en moltes ocasions després de publicar l'ANC en mitjans impresos i penjant a la seva pàgina web un llistat amb 205 persones. En cas de no aparèixer la mateixa llei de restitució estableix que els documents haurien de seguir (i per tant tornar) al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, alguna cosa que reclamen els opositors a la restitució.

La llista dels propietaris, facilitada pel Departament de Cultura està plena de noms; tots amb història pròpia. Com Miquel Serra Pàmies mort el 1969, exiliat a Mèxic després de militar a la Unió Socialista de Catalunya (USC) i del PSUC i ser nomenat el 1937 per Lluís Companys conseller d'Avituallament de la Generalitat de Catalunya, primer, i després d'Obres Públiques. Serra està considerat com un dels artífexs d'evitar més danys sobre la ciutat de Barcelona durant la retirada republicana. També, Miguel Ceniza i Terrassa, militant d'Acció Catalana Republicana i funcionari del Departament de Presidència de la Generalitat, que va acabar els seus dies exiliat a França. Entre la documentació destaquen també escriptures d'herències, inventaris de béns, donacions o censos o de tres empreses col·lectivitzades, com els grans magatzems Can Vilardell, la fàbrica de filats Estapé, Canut y Gracia o la fàbrica de coberts Metales y Platería Ribera situada al Poblenou de Barcelona.