La UE ofereix més diners a l’Àfrica perquè contingui la immigració

Europa i l'Àfrica dialoguen aquest dimecres al màxim nivell per mirar de trobar respostes comunes a la immigració. Els líders de més 63 països –els 28 europeus més 35 d'africans– es reuneixen durant dos dies a Malta, un dels territoris més propers al continent africà i el país menys poblat de la UE, amb 429.000 persones.

La cimera es va idear la primavera passada, quan l'arribada de migrants sacsejava Itàlia i les morts derivades dels naufragis van impulsar el primer ministre italià, Matteo Renzi, a donar la veu d'alarma. Malta es va oferir a organitzar-la amb la idea de reunir en una mateixa taula els governants europeus amb els de l'Àfrica. Però la situació ha canviat des de llavors i ara els fluxos s'obren pas principalment des de Turquia cap a Grècia, amb centenars de milers de refugiats sirians que truquen a les portes d'Europa a través d'aquesta ruta. Fins ara, aquest any més de 540.000 persones han arribat a les illes gregues, davant de les 140.000 arribades a Itàlia (principalment des de l'Àfrica), segons dades de Frontex, l'agència europea de fronteres.

La Unió Europea és conscient d'aquest desajustament, però argumenta que continuen sent necessaris els acords amb l'Àfrica perquè la immigració provinent d'aquest continent té caràcter estructural (pobresa, conflictes, desertificació…), mentre que les arribades massives des de Síria estan lligades exclusivament a la guerra civil que viu el país.

La cimera, que arrenca aquesta tarda, pretén aconseguir acords concrets en àrees que s'entreveuen molt difícils. El principi consisteix a oferir als països africans més diners i cooperació perquè impedeixin que els moviments migratoris arribin a Europa, com va fer Espanya a partir del 2006 per frenar la crisi de les piragües. El principal incentiu que ha ideat la UE per segellar aquest tracte és un fons fiduciari constituït inicialment amb 1.800 milions d'euros per “afrontar les causes de la immigració irregular i de les persones desplaçades”, segons l'esborrany de conclusions.

El fons presenta dos problemes. En primer lloc, fins al moment les aportacions estan molt lluny de les expectatives. La Comissió Europea el va nodrir amb aquells 1.800 milions amb l'esperança que els Estats membres desemborsessin una quantitat similar. De moment pocs països s'hi han sumat (només s'han compromès 32 milions més, dels quals Espanya n'aporta tres), tot i que alguns esperen anunciar-ho en la trobada de La Valletta.

El segon problema sorgeix en comparar aquesta quantitat amb la que Europa està disposada a donar a Turquia, ara principal focus d'arribades al continent, perquè cooperi a frenar els estrangers. “Els socis africans es queixen que estiguem disposats a donar 3.000 milions d'euros a un sol país, mentre que a un continent sencer donem poc més de 1.800 milions”, admeten fonts diplomàtiques implicades en la negociació.

L'Àfrica, a més, té pocs incentius per frenar les persones que marxen cap a Europa i, a més, readmetre les que els països comunitaris deneguin el dret a l'asil (tot estranger que entra irregularment a Europa i no obté l'estatus de refugiat ha de ser expulsat, segons les normes). De cada 10 persones que es desplacen a l'Àfrica, nou ho fan dins del continent i només una emigra a Europa, motiu pel qual els països africans ja fan front a la seva pròpia pressió migratòria.

Les fonts consultades asseguren que hi ha una certa voluntat d'ajudar a evitar que els africans s'embarquin cap a Europa, però la readmissió d'aquells que ja han viatjat resulta més complexa. La UE intenta per tots els mitjans signar acords de retorn amb els països des d'on es registren més arribades. Fins al moment el bloc comunitari té signats 17 acords a tot el món, però només un implica un país africà (Cap Verd, poc rellevant en el terreny migratori).

Europa esgrimeix com a incentiu l'ajuda al desenvolupament que proporciona al continent i els nous projectes que està disposada a finançar. Durant el període 2004-2013, la Comissió Europea va comprometre 1.000 milions d'euros a projectes lligats a la immigració, principalment a països del Mediterrani i subsaharians. Però als governants africans no els compensa rebre més fons si és a canvi de frenar la immigració en sòl europeu. Perquè les remeses que envien els africans establerts a Europa superen en volum tota l'ajuda de la UE al desenvolupament, subratllen les fonts consultades. El pla d'acció UE-Àfrica que s'aprovarà demà recull una rebaixa del cost d'aquestes remeses fins al 3% de la quantitat enviada (ara pot superar el 5%).

Per suavitzar els recels, els negociadors europeus van idear una major obertura dels canals legals per viatjar de l'Àfrica a Europa. Però les dificultats econòmiques que encara travessen molts Estats comunitaris i l'elevat nombre de refugiats que estan rebent de Síria els fan recelosos a aquesta via. Al final les facilitats de trànsit se centraran en col·lectius poc conflictius: estudiants, investigadors i emprenedors, amb una promesa concreta per duplicar el nombre d'estudiants africans que es beneficien del programa europeu Erasmus+, centrat en pràctiques en empreses.