Un total de 13 empreses concursen per fer la nova presó Model

El procés de construcció d'una nova presó a Barcelona avança per complir el compromís de la Generalitat i l'Ajuntament de tancar la Model el 2017. Un total de 13 equips d'arquitectura s'han presentat al concurs convocat per la Generalitat per a la redacció del projecte i la direcció de l'obra de la nova presó de reclusos preventius que el Govern construirà a la Zona Franca de Barcelona. Mentrestant, l'Ajuntament vol revisar el conveni signat amb la Generalitat. que preveu que la ciutat pagui el centre obert. Els sindicats, d'altra banda, posen en dubte que es compleixin els terminis previstos.

Els últims tres anys la població reclusa a l'antic edifici de l'Eixample s'ha reduït un terç: de 1.596 presos s'ha passat a 1.013, segons el Departament de Justícia. Del total, 639 són preventius i 374 compleixen condemna. Als penats se'ls està traslladant a centres de la província com Brians, Quatre Camins o Lledoners, assenyala Justícia.

Fa un any Trias i Mas van assegurar que la presó es tancarà el 2017. “Aquesta vegada va de debò”, va dir el president

Els veïns de Barcelona ja han perdut el compte de les vegades que, durant quatre dècades, successius alcaldes i presidents de la Generalitat han posat data al tancament de l'històric edifici de sis braços. L'última la van anunciar l'avui president en funcions, Artur Mas, i l'exalcalde Xavier Trias, fa un any: el trasllat es farà el 2017, van dir. “Aquesta vegada va de debò”, va advertir Mas als escèptics. L'actual Model, on hi ha presos penats, de tercer grau i preventius, es dividirà en dos: un centre obert pels que només dormen a la presó, i un altre de preventius, l'obra del qual ha sortit a concurs. Els dos es faran a la Zona Franca.

Amb CiU al capdavant de la Generalitat i l'Ajuntament, l'acord de fa un any consistia que la ciutat pagués el nou centre obert, que després llogaria a la Generalitat. Del centre de preventius se n'encarregava la Generalitat, segons l'acord.

L’acord fixa que Barcelona pagarà el centre obert i el llogarà a la Generalitat, que construirà el de preventius

El protocol consistia que la Generalitat venia sòl a l'Ajuntament i compensava així part del deute. Es tracta d'un terreny, el de l'edifici dels tallers, que val 15 milions d'euros i on es poden edificar 30.000 metres de sostre entre oficines i edificis d'ús hoteler. Va ser un anunci polèmic, que va aixecar polseguera de portes endins a l'Ajuntament: tanta, que els regidors del PSC, PP i ICV van rebutjar, per majoria, el conveni. Una votació que no va ser vinculant, però va mostrar el desacord amb la decisió de Trias.

L'equip actual de l'alcaldessa Ada Colau assegura que està “estudiant en profunditat el conveni signat i les seves implicacions econòmiques, urbanístiques i competencials”. “És un tema molt complex que cal valorar pas a pas i cal valorar amb una Administració que ara mateix està en funcions”, afegeixen fonts municipals. “El que cal decidir són els compromisos que estem disposats a assumir”, insisteixen. L'executiu de Colau es debat entre el compromís amb els veïns d'alliberar l'espai i recuperar-lo per a la ciutat; i la qüestió de pagar una presó, “una competència de la Generalitat”.

Trias va començar l’enderrocament simbòlic d'un mur abans de les municipals. Però a l’espai no s’hi ha fet res

Els sindicats CCOO i UGT asseguren que “és impossible complir els terminis”. El coordinador de l'àrea de presons de CCOO, Carlos de Ardanaz, manté fins i tot que en el cas que s'aixequés el centre de preventius, tancar la Model no serà fàcil, “perquè amb el nou Codi Penal pot augmentar la població reclusa”. Des d'UGT, Xavier Martínez recorda que malgrat l'enderrocament simbòlic d'un edifici del complex de la Model en vigílies de les eleccions municipals –on no s'ha fet res–, encara hi ha presos de tercer grau en el recinte i que la presó de la Trinitat serà insuficient per acollir-los. A més, dubta que l'Ajuntament actual estigui d'acord a pagar "una presó que costarà 100 milions d'euros" i recorda el rebuig que el conveni entre Mas i Trias va provocar a l'oposició.