Una pastilla que substitueix el gimnàs? Cada vegada més a prop

I si poguéssim triar entre 10 sèries d'abdominals i una pastilla amb els mateixos efectes? 10 quilòmetres corrent, una classe de spinning… o 500 mil·ligrams de principi actiu? No és ciència-ficció, és gairebé una realitat, per a alguns científics. Diuen que pot arribar al mercat d'aquí a uns anys, però no tothom pensa el mateix.

Els científics estan desenvolupant una píndola de l'exercici. Sí, com ho sentiu, es tracta d'aconseguir els mateixos efectes que té l'esport en el cos però sense entrenar, sense suar, en definitiva, sense aixecar-se del sofà. Els sofaaddictes ja estan fent salts, perdó, badalls d'alegria. I els altres, amants de les carreres de fons, maratonians empedreïts, suòpates reconeguts, somriuen a mig gest i pensen: "Massa bo per ser veritat".

La idea està avalada per equips d'investigació de les universitats de Sydney i de Copenhaguen, que van examinar el múscul esquelètic de quatre homes sans als quals se'ls va practicar una biòpsia muscular abans de l'exercici (10 minuts de bicicleta estàtica) i després. L'anàlisi va donar com a resultat que l'exercici produïa més de 1.000 canvis moleculars en els músculs esquelètics, resultant en els seus coneguts beneficis. "I si féssim una pastilla que produís aquestes alteracions moleculars?", plantegen els investigadors. Seria com empassar-se amb l'ajuda d'un got d'aigua una classe de zumba en només mig segon.

“L'estudi fa referència a molt pocs subjectes, cosa que dóna escassa fiabilitat a la investigació. D'altra banda, expliquen que una sessió d'exercici intens registra més de 1.000 canvis en les cèl·lules musculars; si variem intensitats, durades i orientacions de l'exercici, els canvis seran diferents, multiplicant les variables possibles. Reproduir tots aquests efectes en una píndola em sembla, ara com ara, impossible”, comenta, escèptic, Ángel Merchán, director de l'empresa d'entrenament personal Homewellness. D'opinió similar és el doctor Ángel Durántez, especialista en Medicina de l'Educació Física i l'Esport i director de Neolife, clínica de medicina preventiva antiedat. “Un estudi sobre quatre persones és irrellevant, una posada en escena dels investigadors davant dels mitjans”, diu.

Una sessió d’exercici intens registra més de 1.000 canvis en les cèl·lules musculars; si variem intensitats, durades i orientacions de l’exercici, els canvis seran diferents, i es multiplicaran les variables possibles” Ángel Merchán, director de l’empresa d’entrenament personal Homewellness

Costa de creure que una pastilla pugui tenir els mateixos efectes que un entrenament esportiu, però el professor Andreu Palou, catedràtic i director del Laboratori de Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia de la Universitat de les Illes Balears i del programa de noves estratègies i biomarcadors del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició, ens explica que “l'exercici produeix una sèrie d'efectes en diferents teixits i òrgans; en particular al múscul. Aquests teixits reaccionen produint unes molècules o modificant-ne d'altres d'existents, que exerceixen la seva acció, bé en el mateix teixit, bé en llocs de l'organisme més o menys distants. En hipòtesi, si arribem a conèixer la majoria de les molècules que es produeixen o es deixen de produir en cada teixit o òrgan en resposta a un determinat tipus d'exercici, podem pensar a intervenir administrant-los apropiadament".

"L'exercici és la teràpia més potent per a moltes malalties, diabetis tipus 2, problemes cardiovasculars i trastorns neurològics", afirma el professor David James, del grup d'investigació que va emprendre l'estudi. "No obstant això, per a moltes persones, no és viable. Per aquest motiu buscar un fàrmac que imiti els beneficis de l'exercici és alguna cosa més que un capritx".

“Durant molt temps els científics hem sospitat que l'exercici produeix una complicada sèrie d'intercanvis en els músculs humans, però aquesta és la primera vegada que hem pogut traçar exactament el que passa”, va dir en un comunicat Nolan Hoffman, un dels autors de l'estudi i investigador associat a l'Escola de Biociència Molecular de la Universitat de Sydney. "És un gran avenç, ja que ens permet utilitzar aquesta informació per dissenyar un fàrmac que imiti el veritable intercanvi beneficiós causat per l'exercici", va concloure.

El professor Andreu explica que és només una possibilitat teòrica. "El sistema és tan complex que es fa difícil pensar en un tractament farmacològic que desencadeni una resposta equilibrada com la que produeix l'exercici físic. Però la veritat és que ja coneixem algunes molècules coordinadores que actuen com a centres de control influint sobre la producció de molts senyals”, matisa.

Més taxatiu s'expressa el doctor Durántez, “ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini una pastilla substituirà l'exercici en totes les seves versions i per fer-ho en part, ja n'hi ha d'altres. Hi ha fàrmacs per a tot el que el dèficit d'exercici produeix. Hem de pensar a evitar el sedentarisme, bàsicament perquè l'ésser humà no està programat per estar quiet, moure's és el més normal. Els nens no paren, però amb el pas del temps ens anem alentint, envellint, i així és com sorgeixen les malalties pròpies de la vellesa, com més exercici fem més evitarem que apareguin. I per a les persones que no poden moure's, hi ha fisioterapeutes”.

“No crec que amb química es puguin reproduir la major part de les adaptacions que genera l'exercici físic en l'organisme", opina Ángel Merchán. "Una altra cosa és que aquestes investigacions serveixin per identificar com impacta l'exercici sobre el comportament de les cèl·lules musculars i això ens permeti aprendre a regular l'entrenament de forma molt més precisa. Crec que probablement amb el temps es podran reproduir determinats efectes de l'exercici de tipus hormonal de forma controlada, però en cap cas podran substituir les adaptacions provocades per les càrregues en entrenament tant pel que fa a força com coordinació muscular”.

“De moment és millor parlar de substàncies que poden mimetitzar alguns efectes de l'exercici", insisteix Andreu Palou, que sembla que no descarta la possibilitat del fàrmac. "És un tema que anirà evolucionant, cada vegada cobrint una mica més alguns dels efectes beneficiosos de l'exercici físic. Ja existeix un antidiabètic (la metformina) que actua, entre d'altres, en el múscul esquelètic sobre una de les proteïnes (AMPK)”, prossegueix.

Per a moltes persones no és viable fer exercici. Per aquest motiu buscar un fàrmac que imiti els beneficis de l’esport és alguna cosa més que un capritx”

David James, investigador

Hoffman, no obstant això, defensa el potencial de la seva criatura, i malgrat que admet que no serà una píndola miraculosa ("per exemple, no alliberarà les endorfines que s'alliberen en una carrera"), sí que contribuirà, en la seva opinió, a l'enfortiment dels músculs o la baixada del colesterol. "No serà un medicament per a qui té aversió al simple fet de caminar. Prendre una dosi d'exercici seria per a tots aquells que no poden fer-ho, malalts crònics, amb lesions medul·lars o qualsevol altra malaltia que impossibiliti arribar a una cinta de córrer", aclareix. I el professor Andreu Palou afegeix: “A mitjà termini haurem de conformar-nos amb poder encapsular alguns dels beneficis de l'exercici físic, que potser podran ajudar les persones amb limitacions per a la seva pràctica. Cal pensar també en aquells que per la seva genètica o per modificacions adquirides no es beneficien prou d'alguns dels efectes de l'exercici”. També seria beneficiós per a la gent gran, ja que milloraria la seva qualitat de vida, perquè aquest grup està condemnat als efectes secundaris associats a la mobilitat reduïda. Utopia o realitat? Només ens queda esperar… sobre una bicicleta estàtica.