Milers de persones i tot el Govern fan costat a Mas davant el TSJC

Artur Mas puja, en solitari, els 12 esglaons que donen accés al Palau de Justícia de Barcelona. Els 400 alcaldes que l’han acompanyat, i els consellers del seu Govern en ple, esperen a baix. Només flanquegen Mas, a uns metres de prudència, els membres de la seva escorta. Quan ha arribat a l'últim, i just abans de creuar el llindar, Mas –camisa i corbata blava– es gira i saluda amb quatre dits de la mà dreta estesos la multitud que s’ha congregat per acompanyar-lo i que, a tenor dels càntics de suport, vol que repeteixi com a president de la Generalitat.

L'arribada de Mas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat el clímax d'una cuidada escenografia que redobla la pressió sobre la CUP i reforça les seves opcions per repetir com a president. Des de primera hora del matí s'han reunit a l'avinguda de Lluís Companys (seu del TSJC) centenars de persones amb banderes independentistes. La bogeria s'ha desfermat quan ha arribat Mas acompanyat d'una ingent comitiva. Ho ha fet a les 9.45, uns minuts abans de l'hora prevista perquè declarés com a imputat per un delicte de desobediència. En aquell moment ja hi havia més de 3.000 persones congregades al carrer.

La solidaritat amb el president (“Tots som Mas”) per afrontar conseqüències penals després d'haver organitzat la consulta independentista ha anat acompanyada de missatges a favor de la seva reelecció (“Mas president, Catalunya independent”). També la seva dona, Helena Rakosnik, ha estat aplaudida en arribar al tribunal entre cants d’Els segadors i crits a favor de la independència.

Els assistents a l'acte –majoritàriament, jubilats– han combinat els suports inequívocs a Mas amb les esbroncades a Manos Limpias, el sindicat ultra que va impulsar la querella. El seu president, Miguel Bernad, ha atès la premsa també a les portes del Palau de Justícia. Les esbroncades i els crits de “Manos Limpias, feixistes espanyols” gairebé no han deixat sentir el que Bernad havia vingut a dir: que el procés independentista havia “fracturat la societat” i que s'ha arribat a Catalunya a “una situació de cop d’Estat”. Bernad ha anunciat accions per il·legalitzar la CUP i ha negat que la causa judicial pel 9-N sigui un “procés polític”.

Les queixes del TSJC per les concentracions populars davant del tribunal –i, especialment, per la presència de càrrecs institucionals– no semblen haver influït ni en els ciutadans ni en els polítics. “Els jutges fan el ridícul. No pararem. Fa molts anys que lluitem i som independents per deixar-ho ara”, explica el Carles, un jubilat del districte barceloní d’Horta-Guinardó que ha acudit a la concentració amb la seva dona, la Roser, que porta una estelada a manera de capa. La Roser la portava de casa, però altres manifestants han comprat les seves en un petita parada que venia encenedors, banderoles, pins, clauers i gorres independentistes.

El Carles ja va venir aquí el dimarts, en les declaracions com a imputades de la consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i l'exvicepresidenta Joana Ortega. Aquelles protestes amb prou feines van ser un assaig general del que s'ha vist avui a Barcelona. Milers de persones han mostrat el seu suport incondicional a Mas, que ha estat acompanyat per 400 alcaldes que s'havien reunit, a les 8.30 del matí, al Parlament.

Abans, Mas havia acudit a l'homenatge a Lluís Companys, l'expresident de la Generalitat afusellat avui fa 75 anys. La coincidència de dates entre aquell assassinat i aquesta declaració ha causat irritació entre sectors independentistes, que han vist l'elecció del 15 d'octubre com una provocació.

Mas ha començat a declarar passades les 10 del matí i ha respost les preguntes del jutge instructor durant poc més d'una hora. Estava previst que el president català, en principi, no contestés a la Fiscalia, que està present a la sala amb una nodrida representació: el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, el seu número dos, Francisco Banyeres de Mariola, i el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled. La querella de la Fiscalia (admesa a tràmit pel TSJC) acusa Mas, Ortega i Rigau dels delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Tots ells impliquen, en cas de condemna, penes d'inhabilitació per a càrrec públic.