Xurros: dels més clàssics al més nous de Barcelona

Els xurros viuen una segona joventut. Després d’anys d’invasió de cupcakes i dònuts han tornat les ganes de sucar el xurro en una tassa de xocolata desfeta. Són molts els llocs nous on es poden berenar uns xurros, però també moltes les xurreries de tota la vida que es mantenen en plena forma. En aquest espai volem descobrir-vos el més nou d’aquesta tradició i reivindicar el més clàssic. Artchur és un nou concepte de xurreria, que es presenta com a gastronòmica, i expliquen que volen reinventar el xurro a base de salses, espumes i toppings que també poden ser salats. Mentrestant, la Xurreria J. Argilés segueix sent un clàssic de Barcelona per als que volen esmorzar o berenar uns xurros clàssics, i un recurs que mai falla per als que tornen de festa.

Artchur: Xurros amb callos o festucs

Com si fos una versió golafre del ‘tria la teva aventura’, la xurreria gastronòmica Artchur pretén canviar les regles dels xurros amb xocolata. Aquesta xurreria gastronòmica reinventa l’art del xurro amb una proposta molt diferent, que comença per trencar la barrera del dolç. Tenen opcions dolces, però també salades, i en lloc d’una base líquida, aquí els xurros s’acompanyen de salses, gelats, espumes i toppings. Tot s’hi val per endrapar uns bons xurros.

Entre les propostes salades, que són les més cridaneres, la major raresa se l’emporten els xurros amb callos a la madrilenya, que se serveixen dins d’un bol i coronats amb una mica de cebollí. També és una altra història el Mac & Chur, on els xurros es combinen amb una salsa de formatge cheddar, bacon cruixent, parmesà i pebrot vermell fumat. Aquí també existeixen els xurros amb guacamole. Totes les modalitats se serveixen en un bol, on es mesclen els diferents acompanyaments i es completen amb quatre xurros.

No us espanteu que també hi ha propostes més mainstream, sobretot la versió de xocolata. Consisteix en un bol que porta espuma de xocolata amb sal, salsa de cacau, crumble de cacau i cacau en pols, a més de gelat de xocolata. Una bona dosi que deixa l’estòmac ben satisfet. Però si encara sou més convencionals, també us prepararan una solució clàssica de xocolata desfeta. No són aliens a la mega tendència dels festucs, i també hi ha una combinació que porta escuma, praliné, gelat i trossets de festucs. La carta també inclou xurros amb cafè americà o amb matcha latte. I per acompanyar hi ha diferents begudes disponibles.

Darrere d’una xurreria com aquesta hi ha l’assessorament del pastisser Miquel Guarro, que va estar molts anys dirigint l’obrador de la pastisseria Hofmann i des de fa un temps ha creat l’empresa We The Food Studio, una consultoria gastronòmica especialitzada en crear conceptes innovadors i rendibles per a negocis del sector. Funcionarà aquest nou experiment? Amb el temps ho sabrem. De moment, ens ho mirem amb la boca i els ulls ben oberts.

J. Argilés: Xurros en caravana des del 1958

La imatge més habitual de la xurreria és una caravana plantada enmig d’una gran vorera, un descampat o alguna fira. Ja fa un temps que d’aquest estil de vendre menjar, de les parades de carrer, en diuen foodtrucks. I així és la mítica xurreria J. Argilés, amb la seva caravana plantada al carrer Marina, a la zona del pont, que està oberta des del 1958. La seva gerent, Montse Roche, fa trenta anys que hi treballa i explica que en aquesta ubicació el públic segueix demanant els productes clàssics. El que té més sortida són els xurros de sempre amb un got de xocolata (amb llet i molt sucre) o els xurros banyats de xocolata, però també els xuixos o les canyes, farcits de de crema o xocolata.

L’horari d’aquesta xurreria, que només tanca els dilluns, és molt extens. De fet, de dijous a dissabte la trobareu oberta de dotze de la nit a vuit del matí per atendre els més noctàmbuls. És un clàssic parar-hi quan es torna de festa dels locals d’oci nocturn de la zona del Poblenou. Aquella imatge del videoclip ‘Vampiros’ de Rosalia i Rauw Alejandro menjant xurros en aquesta parada va ser gravada de matinada, quan la xurreria rep els falcons nocturns. Però a aquelles hores, el que més es ven no són xurros sinó patates fregides i frankfurts, explica Roche, que recorda com els músics es van plantar allà cap a les quatre de la matinada, després que el seu equip de rodatge ho hagués preparat tot. “Venien dels carrers del Raval”, recorda Roche, l’altra zona que surt al videoclip.

A J. Argilés sempre s’ha treballat molt, i sobretot a l’hivern. De manera que Roche no creu que aquestes imatges portessin més clients, però sí que reconeix que la gent li pregunta per aquella gravació, que sembla improvisada però estava pactada i prevista almenys dos mesos abans. Els seus productes són els clàssics d’una xurreria, on no hi falten els aperitius salats com patates, ganxitos, rodes... Explica que ha intentat fer coses una mica diferents, però al final la clientela és molt tradicional, del barri, i sempre es decanta pel que porten fent tota la vida.