Artur Mas sense delicte

Que Artur Mas va incórrer en desobediència al Tribunal Constitucional (TC) en no paralitzar la convocatòria pseudoreferendària del 9-N del 2014, ho sap tothom menys ell? Que ho va fer amb argúcies filibusteres, deslleials i burlesques, ho constata fins i tot el més murri.

I? I que aquesta realitat no mata l'assumpte. Desobeir la resolució d'un tribunal no és necessàriament un delicte. Pot ser també una irregularitat, o per desconeixement, o descuit, o una falta...

La convocatòria il·legal de referèndums o consultes populars per part de qui no és competent per fer-ho va ser criminalitzada el 2003. I despenalitzada el 2005. O sigui que la voluntat, vigent, del legislador és clara: aquesta il·legalitat no és penal.

Del que l'acusa la Fiscalia –i el motiu pel qual l'interrogarà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– és de desobeir (article 410 del Codi Penal) el TC quan aquest va dictaminar la il·legalitat de la convocatòria. És a dir, de no desconvocar el que havia convocat. I d'aquell delicte en penjarien els altres del cas.

Però perquè hi hagi desobediència penal ha d'existir un “requeriment previ, directe i individualitzat” per complir la resolució incomplerta (interlocutòria 37 del TSJC, 14/3/2014, i la jurisprudència del Tribunal Suprem, que cita). El TC no el va requerir a fer-ho, contra el que li demanava el Govern Rajoy, en rebel·lar-se santament contra la funció de kleenex que aquest li atribuïa. I aquest detall és capital.

És clar que altres sentències, encara que més antigues (com la 1095 de 6/11/2009) no exigeixen aquest requeriment formal perquè hi hagi delicte. Quins valen més? Pot al·legar-se el clàssic principi del dret penal: in dubio pro reo. En cas de dubte, s'escull la interpretació més favorable a l'acusat. S'al·legarà que com la desobediència era tan manifesta i desafiadora, el formalisme del requeriment hauria de decaure. Però aquesta branca del dret, la penal, és molt garantista, no admet analogia, és rigorosa amb les proves i restrictiva en la seva aplicació.

Tant de bo el TSJC desimputi Mas com més aviat millor, no ja per conveniència política (menys màrtirs!), sinó per amor a la llei i horror a la selva. Que s'apliqui el conte també aquest Govern que tant s'omple la boca de legalitat. Que la llei beneficiï fins i tot qui pretén destruir-la és la grandesa i fortalesa de la democràcia.