Enrique Vila-Matas, premi FIL 2015

Mèxic va ser el primer país que va veure alguna cosa especial en la literatura d'Enrique Vila-Matas i la va apreciar de debò. Després van venir els altres països llatinoamericans. Ara la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara el distingeix amb el Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques 2015 a tota una obra, la seva màxima recompensa. El guardó li serà lliurat el 28 de novembre, durant la inauguració de la fira del llibre més important de l'espanyol. És la segona vegada que l'Amèrica Llatina premia l'autor barceloní amb els seus guardons literaris més importants, ja que el 2001 va rebre el Ròmul Gallecs per la novel·la El viatge vertical.

El premi coincideix amb el bon moment de reconeixements internacionals que viu Vila-Matas (Barcelona, 1948). Diversos diaris com The New York Times, The Guardian o The Wall Street Journal han publicat aquest estiu crítiques elogioses del seu últim llibre, Kassel no invita a la lógica (Seix Barral). Fins i tot The Guardian el va incloure entre els cinc millors autors llatinoamericans del moment. Sí, “llatinoamericà”, per la forta vinculació de Vila-Matas amb aquest continent des de principis dels anys noranta.

El premi, diu l'autor d'obres com El mal de Montano, “és una agradable notícia que m'arriba de Jalisco, de la terra de Juan Rulfo. I la situo en el context de les meves estretes relacions des de fa un quart de segle amb la literatura llatinoamericana. El premi el veig no tant com un mèrit meu, sinó com un regal molt generós procedent del país que primer va apreciar la meva literatura. Em diuen que el premi reconeix l'obra d'escriptors amb ‘una aportació significativa a la literatura dels nostres dies’ i jo entenc que encaixo en aquesta premissa: escric en la necessitat de trobar escriptures que ens interroguin des de l'estricta contemporaneïtat, i no es limitin a reproduir models que ja estaven obsolets fa cent anys”.

Vila-Matas assegura que des d'un primer moment, i “per pur instint”, es va allunyar “d'aquells models obsolets”. Una ruta que no ha abandonat. Els seus dos últims llibres (Kassel no invita a la lógica i Marienbad électrique) “són novel·les que entrarien en la categoria de semificcions”, tant que de vegades ell mateix les veu com a “passejos en prosa”.

L'autor de títols com La asesina ilustrada, El viatge vertical, Bartleby y compañía, El mal de Montano, Dublinesca i Aire de Dylan, recorda que el seu desembarcament a l'altre costat de l'Atlàntic va ser amb el llibre Historia abreviada de la literatura portátil, original del 1985, però a Mèxic entre els anys vuitanta i noranta. Aquesta obra va ser apreciada per escriptors mexicans i llatinoamericans com Sergio Pitol, Carlos Monsiváis, Augusto Monterroso o Álvaro Mutis; i fins i tot l'artista Vicente Rojo. A partir de llavors i d'ells, diu l'escriptor, va ser que la seva obra es va estendre. Naixia així una relació molt especial entre l'autor i els seus lectors. Es va reafirmar, a més, la idea d'un escriptor de culte.

Però per què li van fer tant cas els llatinoamericans, abans que ningú? Què van veure al món de Vila-Matas? Al començament l'escriptor barceloní no en tenia ni idea. Fins que un dia li va preguntar a Pitol i la resposta de l'autor mexicà va ser: “Perquè la teva literatura és excèntrica i l'Amèrica Llatina és excèntrica, en el sentit literal de la paraula; de la mateixa excentricitat de la literatura llatinoamericana”.

La cascada d'edicions dels seus títols al món anglosaxó, tan difícil per als que no escriuen en anglès, es deu, creu l'escriptor, al fet que s'ha despertat l'interès per la literatura en espanyol, i especialment pels creadors de l'Amèrica Llatina.

Enmig de la festa, Enrique Vila-Matas descriu el món del llibre i lamenta que la indústria a Espanya estigui una mica més apagada que en països com l'Argentina, Mèxic i Colòmbia. “És més”, agrega, “allà la força de les editorials petites i independents és tan gran que dóna molt prestigi publicar amb elles. Hi ha un canvi en aquest sentit”.

La seva promesa és la de sempre: “Continuaré treballant. El premi m'ha arribat just quan acabo d'arribar d'un llarg viatge per la Xina, on he publicat quatre llibres aquest últim any. Espero que el premi no em paralitzi, no caigui en allò que deia Jules Renard: ‘Ja s'ha forjat una reputació: així que ja no fa res'”.