Mas i les conspiracions

L'escorcoll judicial de la seu de Convergència, divendres passat, va canviar del tot el signe del ple de la Diputació Permanent del Parlament que havia estat convocada a petició del mateix Artur Mas per explicar les raons de l'avançament electoral del 27-S. La convocatòria era un intent evident d'utilitzar el Parlament com a escenari d'un acte propagandístic: poc interès tenia en aquests moments l'explicació d'un avançament anunciat ja fa vuit mesos, les causes del qual són arxiconegudes, i del qual Mas ha parlat 53 vegades al mateix Parlament i la convocatòria del qual mitjançant decret va ser objecte d'una transmissió en directe per TV3.

Però l'escorcoll de la seu de Convergència i de la fundació CatDem, de la qual es finança, arran de la investigació oberta per un jutge de Torredembarra pel presumpte pagament de comissions a canvi de la concessió d'obres públiques a l'empresa Teyco, va convertir el ple en un nou examen a les sospites de presumpte finançament il·legal que pesen sobre Convergència. El cas Teyco se suma al cas Palau i al cas Pujol, encara en seu judicial.

Mas va esgrimir les mesures de transparència impulsades pel seu Govern, que òbviament no són garantia de virtut en la pràctica política anterior i ni tan sols en la present. Però el més escandalós va ser l'intent d'escudar-se en el refugi habitual d'una teoria de la conspiració segons la qual els escorcolls serien, una vegada més, una maniobra dels aparells de l'Estat per danyar Catalunya i la seva candidatura sobiranista. Lamentablement per Mas, el victimisme no pot amagar la gravetat dels nous indicis coneguts. I tampoc pot obviar que és una investigació dirigida per un jutge que actua amb totes les garanties i que es va iniciar arran d'una denúncia d'ERC a Torredembarra, un partit que ara acompanya Mas en la candidatura independentista i que ahir va fer un trist paper de comparsa.