L’eixample del Raval

Quan es parla d'eixamples, de seguida pensem en el famós Eixample barceloní. Però aquest urbanisme planificat va ser un signe de modernitat que es va donar en altres ciutats, i en altres enclavaments dins de la mateixa Barcelona. Seria el cas d'aquest eixample inusual, de tot just mitja dotzena de carrers, amb les cantonades arrodonides i els seus edificis de finals del segle XIX, incrustats, gairebé encaixats amb calçador al Raval.

La història d'aquest entorn va començar el 1835, en esclatar una revolta a la plaça de toros del Torín que va acabar amb la crema de convents. Els del Carme i Elisabets van ser incendiats i desamortitzats fins que van ser finalment destruïts, el primer el 1874 i el segon, el 1880. Sobre aquests dos solars es van traçar els nous carrers de Pintor Fortuny, Doctor Dou, Notariat, passatge Elisabets o Montjuïc del Carme. Aquest projecte urbanístic va dividir l'espai en illes de cases rectangulars de cantonades trencades, i parcel·les d'uns setze metres de llargada, sobre les quals es van edificar cases de veïns amb planta baixa d'ús comercial i cinc pisos, en un estil molt homogeni de façanes realitzades en estuc imitant la pedra.

El projecte urbanístic de Barcelona va dividir l'espai en illes  de cases rectangulars  amb cantonades trencades

L'eix vertebrador d'aquest veïnat va ser des del principi el carrer de Pintor Fortuny, encara que el seu traçat no era igual que l'actual. Llavors era un carreró sense sortida que acabava al passatge Elisabets, i més tard al carrer Xuclà. El tram que l'uneix a la Rambla no es va poder completar fins al 1932, quan als magatzems El Siglo que l'ocupaven hi va haver un violent incendi. Les cases d'aquest carrer són de firmes conegudes en l'arquitectura de l'època, com la situada a la cantonada amb Notariat que allotja el cafè El Colectivo, o la de l'empresa de cosmètics Byphasse, ambdues de l'arquitecte Joan Frexe i Vilardaga, autor també de la finca on hi ha el bar La Cabaña. El modernista Lluís de Miquel i Roca va dissenyar la finca on hi ha la botiga d'alimentació natural Biocenter i el celler Magda. I Salvador Viñals Sabaté, l'immoble on es troba el bar Caravelle i el del costat, sobre la llinda del qual hi ha la data del 1879. Fins i tot Magí Rius Mulet, un dels grans col·laboradors de Cerdà a l'Eixample, hi va edificar dos blocs de cases consecutius on es troben el celler Plaza i el restaurant L'Antic Forn.

L'eix de l'eixample del Raval va ser des del principi el carrer Doctor Fortuny

El carrer Doctor Dou té un aire afrancesat, d'arbres rectilinis i volums regulars. A la cantonada amb el carrer del Carme hi ha la Casa Josepa Pla, construïda el 1883 per Jaume Gustà i Bondia, que ocupa gairebé mitja illa de cases i als baixos de la qual es troba el restaurant Carmelitas. A la vorera de davant hi ha un casalot de façanes vermelles conegut com a la Casa Isidor Majó, obra de Manuel Comas, on destaca la façana posterior amb galeries de ferro colat i vidre. I al costat, cantonada amb Pintor Fortuny, hi ha la Casa Marcel·lí Lluís Oriol, obra de Ramon Soriano i Tombas, que allotja el restaurant La Flor de Maig. En creuar Pintor Fortuny s'endolceix. En aquest tram del carrer destaca la Casa Ramon Mumbrú, de l'arquitecte valencià Rafael Guastavino, famós per les seves construccions als Estats Units com la biblioteca pública de Boston o l'estació Grand Central Terminal de Nova York. En aquests mateixos terrenys també hi va edificar Josep Marimon i Cot, que es va encarregar d'aixecar la Casa Joan Coll (on avui hi ha una botiga de la cadena Veritas), i la Casa Francesc Diví, on hi ha el bar Raval, local esbojarrat que havia freqüentat l'actor Pepe Rubianes.

Al carrer Notorietat hi ha la finca on va viure el científic Santiago Ramón y Cajal

El carrer del Notariat comparteix amb els seus veïns un aire burgès, inusual en aquest barri. Originalment va ser anomenat passatge de Fortuny, i l'Ajuntament li va canviar el nom perquè hi havia el Col·legi de Notaris de Barcelona. En aquest mateix carrer es troba la Casa Lluís Gaspar, obra de Narcís Aran; la finca on va viure el científic Santiago Ramón y Cajal, o la Casa Jaume Jesús, de Francesc Barnola. I a la cantonada amb Elisabets, la Casa Lluís Puig Sevall, de Joan Valeri Anglà, que acull l'escola tèxtil Teranyina. Més cap a la Rambla hi ha el passatge Elisabets i el carrer Montjuïc del Carme, dues vies estretes amb magatzems d'una planta i patis interiors; a la meitat del seu traçat, la primera, i reconfigurada amb edificis nous, la segona. A Montjuïc del Carme hi va haver el gimnàs on va néixer el FC Barcelona, i va rebre aquest nom per haver estat el caminet que anava al cementiri del convent del Carme. Ara tot aquest espai és transitat per turistes que amb prou feines es fixen en allò que el diferencia del seu entorn, un eixample en miniatura enmig del vell Raval.