Hisenda amenaça tres autonomies amb suspendre’ls el finançament

El Ministeri d’Hisenda té en el punt de mira els governs d’Extremadura, la Comunitat Valenciana i l’Aragó perquè acumulen seriosos retards en el pagament als proveïdors. El departament que dirigeix Montoro ha advertit insistentment aquestes tres autonomies, fins ara governades pel PP i que canviaran de mans en els propers dies. La llei de morositat del sector públic, aprovada a final del 2013, preveu que l’Estat retingui part del finançament per pagar les factures de les administracions moroses. El termini mitjà del conjunt de les comunitats va baixar a l'abril per primera vegada el 2015.

Els proveïdors del Govern de l’Aragó triguen més de tres mesos a cobrar les factures. El mateix retard tenen les empreses que subministren als executius autonòmics d’Extremadura i de la Comunitat Valenciana. L'estadística sobre el període mitjà de pagament, difosa ahir pel Ministeri d’Hisenda, revela que l’Aragó es va demorar a l'abril 109 dies a liquidar els rebuts dels proveïdors; Extremadura, va trigar 105 dies, i la Comunitat Valenciana, es va retardar 92,65 dies.

Aquestes tres administracions autonòmiques fa almenys vuit mesos que incompleixen el límit marcat a la llei de morositat del sector públic, que estableix un límit màxim de 60 dies des del subministrament de béns o serveis per abonar les factures als proveïdors. La comunitat governada fins ara pel popular José Antonio Monago fins i tot va elevar per quart mes consecutiu el termini de pagament durant el mes d'abril.

El Ministeri d’Hisenda ja va alertar aquestes comunitats, els ha remès almenys dues cartes d'avís, instant-los a reduir el període mitjà de pagament. Però, tenint en compte l'evolució de les dades difoses ahir no han tingut els efectes previstos. Aquestes tres comunitats estaven governades fins ara pel PP però el resultat de les eleccions del maig passat provocarà probablement un canvi de color en aquests executius. Si Hisenda fa efectiva l’amenaça de suspendre part del finançament seran els nous governs els que en patiran les conseqüències.

A Hisenda insisteixen que estan disposats a retenir part dels ingressos del finançament autonòmic per pagar els deutes pendents, com estableix la normativa. Des del departament que dirigeix Montoro precisen que aquests advertiments no es produeixen pel canvi de color polític en aquestes comunitats. Recorden que ja van alertar d'aquestes circumstàncies en un to molt dur en dues cartes enviades el 5 i el 26 de març passat els anteriors executius del PP. I remarquen que la llei de control del deute comercial en el sector públic, va ser aprovada el desembre del 2013. “No és una cosa nova. Està en vigor des de llavors i es van complint els passos legals que estableix”, apunten fonts d’Hisenda.

Aquesta norma assenyala que si una administració pública triga a pagar més de 60 dies durant dos mesos seguits, Hisenda haurà d'enviar una comunicació d'alerta advertint de l'incompliment i exigint un pla de tresoreria per solucionar el retard. “Si aplicades les mesures previstes, el període mitjà de pagament als proveïdors de la comunitat autònoma supera en més de 30 dies el termini màxim de la normativa de morositat (30 dies) durant dos mesos consecutius, que es compten des de l'actualització del seu pla de tresoreria, el Ministeri d’Hisenda iniciarà el procediment de retenció dels imports que s’han de satisfer pels recursos dels règims de finançament per pagar directament els proveïdors”, estableix aquesta norma.

Durant els quatre primers mesos de l'any, l’Administració central ha lliurat 4.741 milions d'euros en crèdits gratuïts a les comunitats perquè paguin els seus proveïdors. D'aquests, 2.051 milions corresponen a la Comunitat Valenciana; 561 milions, a Extremadura, i 141 milions a l’Aragó.

L'estadística difosa ahir per Hisenda revela que el conjunt de les comunitats va reduir a l'abril, just abans de les eleccions, el període de pagament a proveïdors per primera vegada des que ha començat l’any. Andalusia, les Balears, Madrid, Catalunya i Múrcia triguen a pagar més de 30 dies, límit màxim marcat per la llei de morositat però estan per sota dels 60 dies que estableix la llei de control de deute comercial del sector públic.