El Banc d’Espanya se suma a l’FMI en demanar més reformes a l’Estat

La lletra és diferent, però la música és la mateixa. En la mateixa setmana en què el Fons Monetari Internacional (FMI) ha demanat a Espanya que abarateixi l'acomiadament, que apugi l'IVA i que estengui el copagament en sanitat i educació, el Banc d'Espanya planteja al Govern espanyol reformes similars a les que proposa l'organisme internacional. Luis Linde, governador del Banc d'Espanya, creu necessària a Espanya una nova reforma laboral, pujades d'impostos que permetin recaptar més per IVA, impostos especials i mediambientals i retallades de despesa per reduir el dèficit.

La sintonia és plena. El cap de la missió per Espanya de l'FMI, Helge Berger, va presentar la seva declaració aquest dilluns a la seu del Banc d'Espanya. I ara, el supervisor espanyol planteja un diagnòstic similar i mesures en la mateixa direcció que les assenyalades pel Fons a la seva declaració, encara que cuidant més el llenguatge i utilitzant més eufemismes en presentar les seves propostes que, d'altra banda, van en la línia del que el Banc d'Espanya fa anys que defensa.

Reforma laboral

L'organisme torna a abordar un dels seus temes preferits: la reforma laboral. Aplaudeix la que s'ha fet, que ha permès un major ajust dels salaris, però no s'hi conforma. Planteja noves mesures que a la pràctica suposarien una nova reforma laboral més dràstica que la que va fer el 2012 el Govern de Mariano Rajoy.

"Al mercat de treball és fonamental mantenir l'impuls reformista. Entre les possibles línies de progrés, poden esmentar-se la millora de les polítiques actives d'ocupació, l'augment del protagonisme de les negociacions a escala d'empreses en el marc dels convenis col·lectius i, en el terreny dels contractes laborals, l'increment dels incentius a l'ocupació estable, reduint la bretxa que separa les condicions d'acabament de les diverses modalitats de contractació i fomentant una major continuïtat entre aquestes modalitats", assenyala Linde en l'article de presentació de l'informe anual.

Encara que "els costos laborals per unitat de producte es van reduir per cinquè any consecutiu", el Banc d'Espanya reclama "més flexibilitat en la formació dels salaris" i considera important "evitar la tornada a pràctiques d'indexació salarial ja superades".

El Banc d'Espanya té un ampli catàleg de propostes sobre el mercat laboral.

En matèria de negociació col·lectiva, encara que admet que s'han produït avenços en la descentralització, el Banc d'Espanya considera que encara és petit el grau de dispersió salarial entre sectors i empreses. Aplaudeix que les empreses grans hagin pogut ajustar les condicions laborals als mínims pactats en els convenis, però no li sembla prou.  "Actuacions addicionals en aquest camp passarien per revisar el principi d'eficàcia general automàtica dels convenis sectorials per afavorir l'adequació de les negociacions a la situació específica de les empreses i a la participació dels seus treballadors", assenyala l'informe. El supervisor considera que caldria aplicar més convenis d'empresa i que els convenis laborals actuen com a barreres d'entrada per a empreses que vulguin fixar més males condicions laborals.

Però el tema més polèmic en matèria laboral sol ser la contractació i aquí és on critica que no s'hagi reduït gaire la dualitat entre fixos i temporals i que ni tan sols els incentius han aconseguit impulsar la contractació indefinida. "Les actuacions haurien d'anar dirigides a reequilibrar els incentius a favor de la contractació indefinida, reduint la magnitud de la bretxa que separa les condicions d'acabament de les diferents modalitats de contractació i facilitant una major continuïtat entre aquestes modalitats", assenyala.

Això sembla que apunta cap a fórmules similars al contracte únic amb indemnització creixent amb l'antiguitat per a activitats no estacionals amb un abaratiment de l'acomiadament per als treballadors fixos als quals apuntava l'FMI. De fet, el Banc d'Espanya diu que el grup de treballadors fixos està "molt protegit" i que aquesta protecció desincentiva la mobilitat laboral.

A més, assenyala que els elevats diferencials de desocupació observats entre regions a Espanya no indueixen una elevada mobilitat geogràfica, "cosa que, entre altres factors, podria estar assenyalant ineficiències en el sistema de prestacions per desocupació i en el funcionament del mercat de l'habitatge, que redueixen els incentius a la mobilitat laboral".

Reforma fiscal

En matèria de reducció del dèficit, el Banc d'Espanya creu que pot ser necessari reforçar el pla de consolidació fiscal. Les seves propostes sobre els ingressos suposarien una nova reforma fiscal en tota regla.

Pel costat de la despesa pública, diu, "caldria assegurar l'eficàcia dels plans de racionalització instaurats i revisar en profunditat les diverses partides, amb l'objectiu de prioritzar les que tenen més impacte sobre el creixement", sense pronunciar-se sobre aquest tema.

Pel que fa als ingressos, "podria considerar-se augmentar el pes relatiu de la imposició indirecta (ampliació de les bases de l'IVA, increment d'impostos especials i fiscalitat mediambiental) i racionalitzar l'àmplia gamma de deduccions, bonificacions i reduccions que erosionen la capacitat recaptatòria dels impostos, en línia amb les propostes dels experts i dels organismes internacionals". Els organismes internacionals, com l'FMI i la Comissió Europea, i els experts, el que han proposat, precisament, és moure productes dels tipus reduïts d'IVA al tipus general, cosa que suposaria una pujada de l'impost. El mateix Linde ho ha plantejat en ocasions anteriors.

Altres reformes estructurals

El Banc d'Espanya també està en sintonia amb l'FMI en altres reformes estructurals pendents, com la plena aplicació de la llei d'unitat de mercat, que permet operar amb una única llicència a tot el país o la liberalització dels serveis professionals, una reforma que el Govern espanyol ha ficat en un calaix després d'anunciar-la en reiterades ocasions i que disminuiria les exigències de col·legiació obligatòria. També reclama reformes en l'àmbit judicial i en infraestructures.

El Banc d'Espanya veu indicis que la competència no funciona en nombrosos sectors, i en culpa en part una regulació inadequada. "En l'àmbit sectorial, les branques del comerç, transport i serveis professionals presenten una regulació més restrictiva en relació amb els nostres socis europeus", indica l'informe.

En un altre punt en què coincideix plenament amb l'FMI és a propugnar un augment de la mida de les empreses. "Part de les diferències de productivitat a Espanya en relació amb la resta de països desenvolupats es podria deure al menor pes de les grans empreses". A més de falta de competència, la mala organització i les dificultats de finançament, el Banc d'Espanya creu que també desincentiven el creixement determinades regulacions destinades a afavorir les petites i mitjanes empreses. "Per exemple, en l'àmbit fiscal hi ha avantatges en l'impost de societats (tipus impositius inferiors, per exemple), així com un control tributari més lax per a les pimes, o, en l'àmbit laboral, s'estableix l'obligatorietat de disposar d'un comitè d'empresa per a les empreses amb més de 49 treballadors". Moltes empreses es queden just al límit dels llindars regulatoris.

A més, "es fa igualment necessari millorar el nivell i la qualitat de l'educació i la capacitat tecnològica de l'economia", segons el supervisor.