Les narcosales arriben a la maduresa

El desplegament de mitjans per atendre la drogodependència a Catalunya ha aconseguit la maduresa en plena crisi econòmica. Enrere queda l'oposició veïnal a les instal·lacions de sales de venipunció o les dificultats assistencials per respondre al devessall de pacients dels anys 90. Els casos de tractaments per heroïna s'han desplomat un 70% des dels més de 5.000 de fa 26 anys. Les entitats que treballen en primera línia critiquen cert abandó en la prevenció i els retards en els pagaments de les subvencions.

“La xarxa catalana és la millor d'Espanya”, diu Felisa Pérez, presidenta de la Federació Catalana d'Ajuda al Drogodependent (FCD). La líder sectorial considera que això es deu al fet que des d'un principi el teixit d'entitats i les Administracions s'han articulat. “Encara funciona el Consell de Drogues de Barcelona, que va començar el 1985”, exemplifica.

Catalunya disposa d'una xarxa de 60 centres d'atenció i seguiment a drogodependències (CAS), amb atenció sanitària i psicològica. Pels seus serveis ambulatoris passen la major part dels pacients i d'aquí es deriven on correspongui: unitats hospitalàries de desintoxicació, hospitals de dia, unitats de crisis, comunitats terapèutiques, centres d'integració social, unitats de patologia dual i centres de reducció de danys.

El Departament de Salut ha desplegat a més per tot el territori 12 sales de venipunció assistida, les anomenades narcosales, que se situen als CAS o als centres de reducció de danys. Allà els malalts poden injectar-se les substàncies en condicions d'higiene. El 2013, els CAS van rebre unes 13.000 noves visites. Les narcosales, 4.700.

Respectar voluntats

L'episodi viscut fa uns mesos a Castelldefels, quan l'Ajuntament, governat pel PP, es va negar a incorporar un CAS a la ciutat (per l'oposició dels veïns a una sala de venipunció), resulta ara un cas aïllat. “El que estava previst allà era un centre assistencial i de salut mental”, aclareix el doctor Joan Colom, sotsdirector general de Drogodependències, contrari a anomenar narcosales aquests espais de venipunció. El metge assegura que “no es posaran centres en contra de ningú”, però que Salut ha de regir-se per criteris tècnics per seleccionar la ubicació dels equipaments.

“La gent hauria d'estar contenta de tenir una sala de venipunció a prop. Es tracta d'un recurs necessari per evitar problemes de salut pública. S'aniran adaptant a les noves realitats del consum”, explica Pérez.

Salut avança ara en la integració dels centres de salut mental i de drogodependències per desestigmatitzar aquests últims i incorporar-los dins d'equipaments sanitaris, com passa amb la sala Baluard, paradigma del model català, que atén unes 2.000 persones (la meitat estrangers), que està en aquest procés.

A part del controvertit CAS de Castelldefels, Salut no té previst instal·lar més centres assistencials a Catalunya. El metge no descarta en qualsevol cas que “es pugui obrir algun satèl·lit” —els equips de tractament es traslladen a una zona en concret puntualment— pròximament.

“A Catalunya sempre hi ha hagut consens polític respecte a l'abordatge del tema de drogues. És un tema fonamental per poder tirar endavant les accions”, diu Pérez. I per demanar que aquesta tònica continuï, insta els partits al fet que reflexionin sobre els clubs cannàbics. “És un fenomen que va esclatar a la cara i és necessari una regulació. No poden quedar en mans de grups d'amics o de màfies”, explica la presidenta de FCD.

“Crec que en prevenció s'està apostant poc”, es queixa Pérez. Un tema que també té a veure amb els problemes econòmics als quals s'enfronten moltes entitats pels retards en les subvencions de la Generalitat a causa de la seva falta de liquiditat. “Moltes estan al límit”, postil·la.

Paradigma Baluard

Claudia Sastre

El cafè i les galetes se serveixen a les cinc de la tarda a la Sala Baluard del Raval, equipament que va començar fa deu anys com a narcosala i ara és un CAS amb diversos dispositius d'atenció. Aquest centre exemplifica com ha madurat el sistema d'atenció a drogodependents a Catalunya.

Després d'anys de pugnes veïnals perquè la narcosala estigués dins del centre sanitari, l'Ajuntament ha accedit a resituar-lo el 2016 en un edifici de salut mental proper. No ha estat l'únic lloc amb oposició: el mateix va passar a la Vall d'Hebron. “Si no existissin, es punxarien al carrer i això no ho volem. Suposa un risc per a ells i una mala convivència veïnal”, comenta una psicòloga de Baluard. El més difícil, explica, ha estat conscienciar els usuaris per deixar el barri net de xeringues.

“El suport emocional i la companyia és fonamental perquè és l'únic lloc al qual molts poden anar per injectar-se de forma segura o rebre atenció sanitària i psicològica. Aquí poden esmorzar o dutxar-se”, explica la Júlia, educadora social.