Tres morts de les trinxeres pugen a l’escenari

A la catedral de Westminster, on descansen tants grans personatges, hi ha una sola làpida al terra que no es pot trepitjar. Sobre marbre negre es llegeix en metall procedent de munició de guerra: "Sota aquesta pedra descansa el cos d'un soldat britànic desconegut de nom o rang, portat de França per reposar entre els més il·lustres d'aquesta terra". La història del Soldat Desconegut –tradició iniciada pels britànics i seguida després per molts països–, una de les més curioses de la I Guerra Mundial, arriba ara al teatre a Barcelona en coincidència amb el centenari de la contesa. L'obra es titula Fang a les costelles, és de Gerard Vàzquez, codirector a més del muntatge amb Ramon Hernández, i s'estrena aquesta nit al Teatre Gaudí, on serà fins al 31 de maig.

La idea d'honrar un combatent sense nom en representació de tots els altres se li va ocórrer al reverend britànic David Railton mentre servia el 1916 com a capellà castrense al front i va observar una tosca creu de fusta que marcava una tomba, sobre la qual hi havia escrit a mà: "Un soldat britànic desconegut". La proposta de Railton d'enterrar cerimoniosament a la catedral de Westminster un soldat sense identificar caigut als camps de França va ser assumida amb entusiasme el 1920 per les autoritats eclesiàstiques i polítiques, amb el primer ministre David Lloyd George al capdavant. El procés de seleccionar les restes adequades per a l'empresa va tenir el seu què. I de fet se’n van recollir més dels necessaris: diversos cossos van ser exhumats en diferents camps de batalla (l’Aisne, el Marne, Cambrai, el Somme, Arras i Ieper) i dipositats en un barracó militar prop de Ieper en diverses caixes cobertes amb la preceptiva bandera de la Union Jack. Llavors, el general de brigada L.J. Wyatt, DSO, amb els ulls embenats, va escollir un dels recipients. Les restes descartades van ser enterrades sense més pompa al cementiri militar de Saint-Pol-sur-Ternoise.

Les restes triades afortunades van ser traslladades a un taüt (sobre el qual es va posar una espasa medieval triada pel rei Jordi V) i van ser portades cap a Gran Bretanya al llarg d'un itinerari en què no es va cessar de retre'ls homenatge: guàrdia d'honor del 8è regiment d'infanteria francès que havia estat distingit en masse amb la Legió d’Honor, les campanes de Boulogne sonant totes alhora, les trompetes de la cavalleria francesa tocant a l'uníson Aux champs (el toc de silenci), el mateix mariscal Foch saludant mentre es carregava el fèretre en el destructor HMS Verdun… Una flotilla va acompanyar el vaixell que va ser rebut a Dover amb els 19 canonades de salutació a un mariscal de camp. Les restes van ser traslladades a Londres i l'11 de novembre el taüt, col·locat sobre un armó d'artilleria empès per sis cavalls, va ser passejat en solemne processó fins a Westminster, on els esperava una guàrdia d'honor de cent guanyadors de la Creu Victòria. Atès que la concessió d'aquesta medalla sol comportar que el valent ha mort en el seu acte de coratge cal imaginar la dificultat de reunir cent condecorats. Entre els convidats a la cerimònia figuraven cent dones que havien perdut el seu marit i tots els seus fills a la guerra. El taüt va ser enterrat i s’hi va posar a sobre terra portada dels principals camps de batalla. El Soldat Desconegut és el 76è britànic més popular, segons les enquestes.

L'obra de teatre, comèdia amb tocs dramàtics, posa en escena tres dels soldats morts i exhumats, que surten de les seves caixes sense saber on es troben. Un quart soldat roman sense aixecar-se, cosa que es justifica perquè ha rebut una dosi molt forta de gas mostassa. "És una fantasia, plena d'humor negre, sobre els soldats morts que estan esperant a veure a qui trien per ser el Soldat Desconegut", explica Vàzquez (Barcelona, 1959), autor ja d'altres obres amb rerefons d'història contemporània, com Uuuuh!, sobre la relació de Charlie Rivel amb els nazis i en què es va basar la pel·lícula del 2007 El pallasso i el Führer, o la recent peça de radioteatre Si us pregunten per què vam morir, sobre els poetes de la I Guerra Mundial, precisament. Dos dels soldats volen ser escollits mentre que el tercer “tant li fa perquè està molt decebut de la guerra ". Els tres parlen de les seves vides anteriors a la contesa i rememoren el moment en què van caure en combat al camp de batalla. Conversen sobre el Somme, Ieper, Arras... els llocs que coneix cadascun, vaja.

Bernard (Ramon Canals) és un obrer dur, Tommy (Carles Pulido) un camperol ingenu i jove que ha mort en el seu primer dia de guerra, al Somme, amb 30.000 camarades més, i Mack (Eduard Doncos), el desencantat, un universitari, llicenciat en Química, que va preferir allistar-se com a soldat que ser oficial. "Els tres senten que els han fotut la vida", recalca Vàzquez, una cosa indubtable, perquè estan morts. Això ho van descobrint a poc a poc, igual que com ha anat la guerra, mentre dialoguen i esperen que arribi el general que farà la selecció. Quan aquest i altres comandaments entren no se'ls veu; són invisibles per al públic per la mateixa estranya raó que els morts sí que s'han materialitzat. Els tres soldats no estan gaire atrotinats, una altra llicència, ja ques, com recorda Vàzquez es van triar restes de combatents que eren morts des de l'inici de la contesa: com més difícils d'identificar, millor.

En un moment de l'obra, Tommy recorda haver coincidit en la batalla del Somme amb un soldat de la Legió Estrangera que portava enrotllada a la cintura una bandera desconeguda, groga amb franges vermelles… "És una al·lusió als voluntaris catalans que van lluitar en la I Guerra Mundial a l'exèrcit francès".

L'obra té diversos girs sorprenents. Entre els quals, per descomptat, el tema de l'ocupant de la quarta caixa.