Wert vol que el castellà superi el 25% a l’escola catalana

La qüestió lingüística a Catalunya sempre ha estat munició electoral. I els comicis municipals i autonòmics la campanya dels quals comença aquest divendres no seran l'excepció. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va confirmar aquest dimecres que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acceptar un recurs del Ministeri d’Educació contra la resolució que regula la matrícula escolar. El Govern del PP considera que no es va donar opció a les famílies perquè, si ho desitjaven, sol·licitessin educació també en castellà, contradient el que diu la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l’Educació (LOMCE). A més, per primera vegada, posa sobre la taula la xifra de 25% d'hores lectives en castellà com "el mínim indispensable" per assegurar el caràcter de llengua vehicular.

El ministeri que presideix José Ignacio Wert també demana com a mesura cautelar un temps addicional perquè la mateixa Generalitat consulti ara personalment a les famílies dels 1,5 milions de menors si també volen educació en castellà. Rigau va assegurar que la matrícula continuarà com està programada, a l'espera de la decisió judicial.

"Aquest és l'atac més frontal al nostre model", va assegurar la consellera, que va acusar el PP de voler buscar als tribunals el que no ha pogut obtenir a través de les majories socials. Llevat del PP i de Ciutadans, tots els partits del Parlament van comparèixer conjuntament per rebutjar el recurs i qualificar-lo d'electoralista. "Volem mostrar la unitat perquè es deixi d'utilitzar políticament els alumnes", va explicar Anna Simó (ERC). "Això no va de parlar bé català o castellà, sinó d'un model de cohesió social i civil, amb una gran majoria al darrere", va afegir la socialista Rocío Martínez-Sampere.

El recurs assenyala que Ensenyament desoeix el que estableix la LOMCE en no posar la casella per a l'educació en castellà en el formulari de preinscripció, una crítica que ja havien fet els populars al Parlament. El mateix Wert va assegurar dimecres que "el recurs no pretén anul·lar la matriculació que s'ha fet, sinó donar una possibilitat material a les famílies que volen que el castellà sigui llengua vehicular".

Malgrat donar una ajuda de 6.000 euros, el Ministeri d’Educació només havia rebut 362 sol·licituds per escolaritzar en castellà al febrer. A Catalunya hi ha 1,5 milions de menors en edat escolar

El text, no obstant això, mostra un gir en els arguments que el PP sempre ha reivindicat pel que fa a la qüestió lingüística. A part de la llibertat d'elecció, el seu cavall de batalla entra ara a qüestionar el fons del sistema. Per primera vegada parla de la proporció mínima d'ensenyament en castellà a les aules, un 25%. Una xifra que ja havia fixat el TSJC en almenys cinc casos.

L’advocacia de l’Estat raona que la Generalitat ha escollit un sistema d'ensenyament de conjunció, no d'opció, per la qual cosa les dues llengües s'haurien d'utilitzar en la mateixa proporció. No obstant això, accepta que el català pot tenir més pes a l'escola si encara no se n'ha normalitzat l’ús. Demana llavors que el Govern català fixi un "objectiu de la normalització" i que es mesuri a través d'enquestes. També acusa la Generalitat de "no fer ús de la seva potestat de fixar un percentatge diferent" d'ensenyament. "Com que l’Administració no la utilitza, hauria d'aplicar-se la regla general del 50%", diu el recurs. La secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomedio, va assegurar dimecres que el sistema català d'immersió lingüística "en si mateix no planteja cap problema, però s'ha portat a l'extrem".

L'altra mesura cautelar que demana el recurs és que als alumnes que en el nou període de prematrícula demanin la utilització del castellà com a llengua vehicular se'ls imparteixi un 25% de classes en aquesta llengua, l'equivalent a una matèria troncal.

El PP recorre al discurs lingüístic de Ciutadans

El PP català va aprofitar ahir per treure el tema del recurs, amb data del 23 d'abril passat, al ple del Parlament. En un moment en què les seves sigles estan en hores baixes, segons els sondejos, i Ciutadans s'ofereix com una opció propera per als seus votants, els populars van intentar fer un cop d'efecte recorrent a un tema que va impulsar amb força al partit d’Albert Rivera. Alicia Sánchez-Camacho va demanar per als nens catalans "el mateix model multilingüe que els presidents Artur Mas i José Montilla van donar als seus fills" i va equiparar el tracte al castellà a l'escola al d'una "llengua estrangera". Mas la va acusar d’"intentar canviar Catalunya a través dels tribunals".

Wert va signar el juny passat un decret que permet a les famílies demanar ajudes per a l'escolarització privada en castellà quan no hi ha oferta pública, descomptant uns 6.000 euros per família de les transferències a la Generalitat. El Ministeri va revelar ahir que hi ha 638 sol·licituds en tràmit. Rigau diu que són 60.

La decisió del Govern del PP de portar la matrícula als tribunals, que ahir va avançar El Mundo, també va produir reaccions en la societat civil. La plataforma Somescola.cat, que agrupa a 43 entitats com CCOO, la UGT i Òmnium Cultural, va assegurar que el ministre ha "anteposat la seva ideologia a la qualitat del procés educatiu". La patronal d'escoles concertades va assegurar que el model català "evitarà la segregació escolar i ha estat un factor decisiu de la cohesió social, avalat per les institucions europees i la societat catalana".

El model d'immersió lingüística que té Catalunya des de fa 30 anys té la llengua cooficial, el català, com a idioma principal i les matèries de castellà i literatura espanyola s'imparteixen en la llengua oficial de l’Estat. Malgrat això, els resultats de diverses proves, com PISA, mostren que els alumnes acaben l’ensenyament amb un coneixement correcte de les dues llengües.