Escoles catalanes boicotegen la primera gran avaluació de Wert

Més de 360.000 alumnes de 3r de primària estan convocats al llarg de maig a la primera gran avaluació externa de la LOMCE. És un examen per a alumnes de vuit i nou anys centrat en comprensió oral i escrita, càlcul i resolució de problemes. El Ministeri d’Educació ha fixat un marc general i cada comunitat autònoma adapta els continguts amb preguntes diferents. Ahir van començar els alumnes de Navarra, Ceuta i Melilla i Catalunya, on una trentena d'escoles planegen boicotejar la prova. Hi ha comunitats, com Astúries, que anuncien que no pensen posar-la en pràctica i d’altres que ho faran de forma reduïda, com Canàries. El ministeri respon que portarà els insubmisos a l’Alta Inspecció o als tribunals.

Els primers rebutjos es van viure ahir a Catalunya, on cada centre ha de fixar les seves dates d'examen fins al proper 15 de maig. Una trentena d'escoles catalanes —el 0,78% del total— pretenen boicotejar la prova com “una manera de visibilitzar l'oposició a la LOMCE”, explica Maria José Ruiz, portaveu de la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI). La xarxa demana als pares que no portin els seus fills al centre els dies d'avaluació. La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) rebutgen la prova, igual que sindicats docents de Catalunya i de la resta d’Espanya o la principal confederació de pares d'alumnes de l'escola pública, la CEAPA, amb 11.000 associacions i més de quatre milions de famílies, segons les seves dades.

El marc general de la prova —centrada en competències lingüístiques i matemàtiques— el va fixar el Ministeri d’Educació en un document elaborat amb les comunitats autònomes. Recomana que es desenvolupi al maig i durant dos dies. Educació ha facilitat models d'examen, però cada regió ha fixat els seus propis continguts i la durada. Aragó i Navarra, la duen a terme durant tres dies. Madrid, en un.

La CEAPA fa setmanes que promou una campanya de boicot, però no tenen constància que cap centre no català s'hi hagi sumat

La CEAPA fa setmanes que promou una campanya de boicot a la prova, tot i que no tenen constància que cap centre de la resta del país s'hagi sumat de forma unitària al rebuig, com sí que passa a Catalunya. “Igual que impartir llengua o els idiomes, no correspon als pares decidir quines assignatures fan els seus fills o si han de passar o no una prova recollida en una llei orgànica”, adverteix José Ignacio Sánchez, director general d’Avaluació del Ministeri d’Educació.

Els sindicats docents han convocat mobilitzacions a Aragó i Madrid, entre d’altres. Entre els motius de la protesta, destaquen que els resultats poden servir per fer llistes de centres que perjudiquin els que tenen una població més difícil i que no s’ha especificat com quedarà recollit en l'expedient dels alumnes o si comptarà a l’hora de fer mitjanes. Això correspon fixar-ho a les comunitats o els propis centres, segons el ministeri, que defensa que és una prova de diagnòstic que permet traslladar una informació comparable entre escoles. Un altre dels arguments en contra és que “deslegitima la funció docent”, com assenyala CCOO. Les proves es fan amb personal extern “desvirtuant altres evidències de caràcter més qualitatiu” en l'avaluació diària dels alumnes. El Govern d’Astúries ha anunciat que no farà la prova aquest curs i Andalusia la inclourà en l'avaluació contínua. El País Basc i Canàries l'aplicaran de forma mostral en un grup reduït de centres.

"És important avaluar el sistema, però no té sentit fer-ho si després no hi ha recursos per revertir el que no s'ha fet bé", justifica la XEI

Encara és aviat per comprovar l'impacte real del boicot català. La Generalitat no té xifres. A l'escola Bosc, un centre de Barcelona que pertany a la XEI, es van boicotejar ahir les proves. “El que busquen és fer llistes d'escoles bones i escoles dolentes. Això en un marc de retallades. Ho trobo escandalós”, va assegurar Oriol Costa, un pare del centre. “És important i necessari avaluar el sistema educatiu, però no té sentit fer-ho si després no hi ha els recursos per revertir el que no s'ha fet bé”, afegeix Ruiz, una de les portaveus de la XEI.

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha manifestat en diferents ocasions que “driblarà” la LOMCE per no complir-la i diu que no farà públics els resultats, malgrat el que recull la llei Wert. Els sindicats i les famílies l'acusen de fer un doble joc. Oficialment, la Generalitat defensa que les proves de 3r de primària és el mateix examen que la comunitat autònoma aplica des del 2000, i que es feia als alumnes de 5è, i que s'han avançat per fer-les coincidir amb el final del primer cicle. També recorden que es tracta d'una prova "diagnòstica i orientativa" i que no constarà en l'expedient del menor.

Educació subratlla que la prova és obligatòria. “La llei orgànica estableix unes avaluacions que són responsabilitat de les comunitats autònomes i dels mateixos centres”, afegeix el director general d’Avaluació. Sánchez assegura que es requerirà un informe a la Generalitat sobre “quines han estat les raons [del boicot] i com pensen avaluar aquests alumnes amb total col·laboració”. El següent pas és enviar els funcionaris de l’Alta Inspecció als centres. “En cas que els requeriments no siguin atesos, anirem al contenciós administratiu”, adverteix.