La Sindicatura detecta irregularitats “recurrents” als consorcis sanitaris

Un informe de la Sindicatura de Comptes posa de manifest que els consorcis i les empreses públiques que gestionen bona part de la sanitat pública catalana incorren en un cúmul d'"irregularitats recurrents" que, entre moltes altres disfuncions, faciliten les adjudicacions a dit i les elevades remuneracions dels seus directius.

En l'informe, encarregat pel Parlament i al qual ha tingut accés EL PAÍS, la Sindicatura sintetitza en tot just una desena de folis el reguitzell d'“incidències” comunes identificades després d'analitzar els comptes de sis empreses sanitàries. L'ens fiscalitzador revela que “s'han identificat un total de 20 tipus d'irregularitats”, entenent com a tals les que es repeteixen com a mínim en dos dels informes de fiscalització.

El gruix de les anomalies detectades per la Sindicatura estan vinculades als recursos humans i a la contractació de serveis. Des de pagaments injustificats a ex-alts càrrecs de les entitats fins a contractes adjudicats a dit dibuixen les suspicàcies que afecten la figura dels consorcis. “Hi ha despeses de proveïdors i encàrrecs directes de serveis i subministraments que superen el límit de contractació menor, sense que s'hagi utilitzat cap procediment de contractació”, recull l'ens fiscalitzador. L'informe es basa en l'anàlisi dels comptes de sis grans empreses sanitàries: el Parc Taulí de Sabadell (2008-2011), el Consorci Sanitari de Terrassa (2009-2010), el Sistema d'Emergències Mèdiques (2010-2011), l'Institut Català d'Oncologia (2009-2010), el Consorci Sanitari Integral (2009-2011) i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (2009-2011). Precisament, les irregularitats recollides en l'informe d'aquesta última empresa pública van motivar que la Comissió de la Sindicatura sol·licités a l'ens fiscalitzador aquest nou document.

Les anomalies en la contractació es compten per desenes. “Hi va haver també adjudicacions directes de contractes en el marc d'un conveni de col·laboració mentre que la prestació reunia les característiques d'un contracte de serveis subjecte a la normativa de contractació”, assenyala la Sindicatura. Pròrrogues successives de contractes més enllà de les que preveuen les clàusules, encàrrecs addicionals al proveïdor principal de les obres que no consten en la licitació, i escàs o nul control de les despeses vinculades a les adjudicacions són algunes més de les irregularitats usuals que descriu l'informe.

En la preparació dels processos de contractació, l'ens fiscalitzador destaca també una sèrie de pràctiques que limiten la concurrència de totes les empreses que podrien estar interessades a optar per oferir els serveis licitats. “Pel que fa al contingut dels plecs, hi ha diversos tipus de faltes (…): les relatives a la claredat de certes clàusules dels plecs podrien limitar la concurrència”, relata l'informe. En aquest sentit, la Sindicatura també assenyala que en diverses ocasions faltava informació als anuncis de licitació i es van tramitar contractes sota la fórmula de “procediment negociat sense publicitat sense que l'exclusivitat estigués prou justificada”.

Pel que fa a les irregularitats que s'han trobat en l'àmbit dels recursos humans, la Sindicatura apunta una sèrie d'anomalies en les mesures de contenció de la despesa que beneficien alts càrrecs de l'empresa. “Al personal d'alta direcció se li ha aplicat una reducció salarial del 5% (…), malgrat que a aquest personal li era aplicable una reducció del 8% o superior”, assenyala l'informe. L'ens fiscalitzador precisa també el pagament d'indemnitzacions a alts càrrecs al final de la seva relació laboral amb l'empresa “que no corresponien” i conversió “improcedent” de contractes d'alta direcció en contractes laborals quan, en realitat, el treballador seguia prestant serveis com a directiu.

Segons la Sindicatura en diverses ocasions faltava informació als anuncis de licitació i es van tramitar contractes via “procediment negociat sense publicitat" sense que estigués prou justificat

La Sindicatura també destaca les irregularitats laborals que es deriven dels convenis de col·laboració i aliances estratègiques que ha posat de moda la Generalitat entre centres públics i privats. Segons l'informe, en el marc d'aquests convenis de col·laboració amb centres privats, algunes empreses posaven a la disposició d'aquestes clíniques "diversos especialistes perquè prestessin els seus serveis, aspecte que, d'altra banda, no estava previst en els seus contractes laborals”. L'ens fiscalitzador assenyala, a més, que hi ha persones contractades per una entitat sanitària que realitzen la seva activitat en altres centres del sector públic sanitari “sense que s'hagin formalitzat, si escau, convenis per regular les cessions i sense que hi hagi una contraprestació econòmica”.

L'informe també recull irregularitats formals en la gestió dels pressupostos i "aportacions econòmiques periòdiques" realitzades a diverses entitats i a alguns treballadors en concepte de despeses de representació, tot i que la Sindicatura no ha pogut "constatar suficientment l'obligació de l'entitat fiscalitzada d'efectuar-los".

La publicació del document ha coincidit amb un convuls debat sobre la sanitat catalana, amb la figura dels consorcis al cor de la polèmica: mentre l'Hospital Clínic demana al Parlament que s'agiliti la seva configuració com a consorci públic, el Govern català s'ha quedat sense suports en el seu pla d'unificar la sanitat pública a Lleida en un nou ens. “És la primera vegada que tenim una sistemàtica de les irregularitats que es donen en els consorcis sanitaris. El que hi ha al voltant de la seva gestió és una clara intenció de saltar-se el control dels diners públics”, ha valorat aquest dimecres el diputat d’ICV-EUiA David Companyon, que ha sol·licitat la creació d'aquest informe. L'ecosocialista ha assegurat que elevarà aquest informe a l’Oficina Antifrau i demanarà a la Sindicatura "que faci una proposta per veure què es podria fer per eradicar aquestes pràctiques de corrupció legal en els consorcis".