Un mètode contra les malalties transmeses per la mare

La tecnologia ha posat a l'abast per primera vegada la possibilitat de corregir el genoma humà en la línia germinal, és a dir, en l'ADN que es transmet a les generacions següents. La possible aplicació a la medicina d'aquestes tècniques fa ara un pas clau per a un tipus important de malalties hereditàries, les mitocondrials, que només transmet la mare. Els investigadors han provat en ratolins que és possible destruir selectivament les mitocòndries malaltes en òvuls o embrions primerencs, i ja col·laboren amb clíniques de fertilitat per provar la seguretat del mètode en humans.

La immensa majoria dels 20.000 gens humans es troben al nucli de cada cèl·lula, però n'hi ha uns 50 que no són al nucli, sinó a les mitòcondries, les factories energètiques de la cèl·lula. En la fecundació, l'òvul i l'espermatozoide aporten els seus gens nuclears a parts iguals, però les mitocòndries les posa només l'òvul: per aquest motiu, els gens mitocondrials només es transmeten per línia materna. Quan algun d'aquests gens és erroni, resulten malalties genètiques, també transmeses només per la mare.

Tot i que aquestes malalties mitocondrials són una minoria de les que són hereditàries, el resultat són condicions molt greus, amb errors catastròfics en els òrgans i teixits que més energia necessiten, com ara el cervell, el cor i el fetge. Inclouen diversos tipus de demència i neurodegeneració, diabetis, infart, disfunció hepàtica, pèrdua de visió i sordesa, totes sense cura. Poder corregir-les en l'òvul o poc després de la fecundació alliberarira els fills (no només les filles) d'aquestes tares, i també tota la seva descendència futura.

Les malalties mitocondrials són una minoria de les malalties hereditàries, però generen errors catastròfics

L'equip de Juan Carlos Izpisúa a l'Institut Salk de Califòrnia, al costat de científics de Miami, Kobe, Urbana, Barcelona i Pequín, i en col·laboració amb diversos hospitals espanyols, han aconseguit aplicar les modernes tècniques d'edició genòmica per impedir el pas de mutacions mitocondrials a la descendència. Ho han fet en ratolins model, però fent servir diverses de les mutacions mitocondrials humanes més rellevants. Publiquen els resultats a la revista Cell.

“La tècnica”, explica Izpisúa, “es basa en una única injecció de material genètic (ARN) a l'òvul o a l'embrió primerenc i, per tant, es podria dur a terme fàcilment a les clíniques de fertilitat de tot el món”. Evidentment, falten diversos canvis legals i comprovacions de la seguretat del mètode per arribar a aquest punt. Però la tècnica es pot considerar ja a punt per fer aquest salt.

L'edició genòmica també és prometedora per a la majoria de les malalties hereditàries –les del genoma nuclear—, però Izpisúa creu que les tares mitocondrials es poden convertir en l'avançada. La principal raó, explica, és que no hi ha bones alternatives per fer-ho. El Regne Unit ha aprovat fa només uns mesos una estratègia alternativa –els anomenats “fills de tres pares”–, però en aquest cas cal combinar gens de tres individus, cosa que pot generar problemes de compatibilitat, tal com indiquen algunes evidències en els ratolins femella.

Els científics han comprovat l'eficàcia de la tècnica en òvuls de ratolí que contenien mutacions humanes

La tècnica del Salk no requereix donacions d'òvuls. Simplement, dirigeix un sistema d'enzims que tallen l'ADN (endonucleases) específicament contra els gens mitocondrials mutants.

Les malalties mitocondrials tenen una peculiaritat important. Una cèl·lula només té un genoma nuclear, però molts genomes mitocondrials (de 100 a 100.000), i el més comú és que alguns siguin normals i altres mutants. Que la malaltia es manifesti depèn que el percentatge de mitocòndries mutants obtingui un valor crític. Les endonucleases només ataquen les mitòcondries mutants, i això permet a les sanes imposar-se al pes, encara que algunes mitocòndries mutants hi persisteixin.

Els científics han comprovat l'eficàcia de la tècnica en òvuls de ratolí que contenien les mutacions mitocondrials humanes responsables de la neuropatia hereditària de Leber, distonia (LHOND), debilitat muscular neurogénica, atàxia i retinitis pigmentosa. Totes són malalties rares sense cura actual.

Abans que comencin els assajos clínics, cal avaluar la seguretat del mètode en òvuls de pacients amb malalties mitocondrials. Izpisúa està en contacte amb clíniques de fertilitat per aconseguir aquest material.

El futur se'ns ha tirat al damunt.