Espanya no recuperarà fins al 2017 la riquesa perduda en la crisi

A Espanya li està costant gairebé 10 anys tornar a recuperar el volum de PIB que tenia abans de la crisi. L'anunciada “dècada perduda” per al creixement seran al final nou anys, si es compleixen les previsions del Fons Monetari Internacional, i això converteix Espanya en un dels països de la zona euro a qui els ha costat més recuperar el terreny perdut. Només Portugal, Eslovènia, Finlàndia, Itàlia i, sobretot, Grècia trigaran més a tornar al punt en què estaven abans de començar a caure en la Gran Recessió, que per a uns països va començar el 2007 i per a uns altres el 2008.

L'economia espanyola va ser d'aquestes últimes, el totxo va punxar primer a la Borsa i va trigar a contagiar l'economia real, cosa que que va permetre al llavors Govern socialista aferrar-se a la idea que el que vivia el país el 2008 era una desacceleració econòmica i no una crisi en tota regla. Més de set punts del PIB es van evaporar des de llavors en una doble recessió, però el ritme de l'economia s'ha accelerat en els últims mesos i, si l'any passat l'economia va créixer l'1,4%, aquest any ho farà un 2,5%, segons l'FMI, que és prudent, perquè altres serveis d'estudis com el Banc d'Espanya eleven la xifra al 2,8%.

Els tècnics de l’FMI es veuran aquest estiu amb Podem i Ciutadans

Fonts del Fons admeten que els pronòstics són prudents. Però les previsions de l'FMI porten un missatge per al Govern espanyol, l'actual i el que pugui sortir de les properes eleccions generals, i és que amb l'actual fórmula de creixement no n'hi ha prou, que les reformes necessàries per a un creixement sostenible no han acabat i que l'embranzida del 2015 pot quedar-se en un sol any de llum.

El despertar de la demanda interna i els estímuls del Banc Central Europeu (BCE) han portat el Fons a situar en el 2,5% les previsions d'aquest any, però el vinent ja calculen mig punt menys d'expansió (2%) i entre el 2017 i el 2020 es redueix dràsticament el ritme a entre l'1,7% i 1,8%. “La complaença seria realment dolenta, aquest seria el motiu pel qual no es produiria una explosió de creixement en els propers anys, qualsevol persona que miri les dades de l'atur s'adonarà que no hi pot haver aquesta complaença”, expliquen fonts properes a l'FMI.

Perquè recuperar el PIB no implica necessàriament recuperar l'economia, en general, per això en l'àmbit de l'ocupació, l'horitzó és menys optimista. Aquesta bossa de més de cinc milions d'aturats no es reduirà de forma substancial ni tan sols el 2020, últim any per al qual l'FMI s'atreveix a fer estimacions. Aquell any, la taxa d'atur encara superarà el 20%, un nivell que només es pot comparar amb Grècia.

La institució que dirigeix Christine Lagarde s'alinea amb el president del BCE, Mario Draghi, perquè Espanya faci un pas més en la reforma laboral i provi noves fórmules per solucionar un problema d'atur endèmic. L'FMI també veu amb sorpresa la baixa productivitat de les empreses espanyoles en relació amb els seus socis de l'euro, i que les successives reformes educatives tampoc acabin de consolidar-se. La missió del Fons per a Espanya visitarà aquest estiu el país. Tradicionalment, els tècnics es reuneixen amb partits polítics de l'oposició, i ho tornaran a fer enguany, per la qual cosa és molt probable que es vegin per primera vegada amb Ciutadans i Podem aquest estiu.

L’organisme creu que la recuperació europea depèn massa del BCE

Si alguna cosa hi ha clara a Washington, encara que mai s'hagi admès públicament, és que ningú espera que el Govern prengui cap mesura important en els mesos que queden de legislatura. Fins i tot la Llei de Serveis Professionals, que va ser presentada a la premsa l'estiu passat i que havia d'aprovar-se de manera imminent —i Espanya l'ha estat prometent a l'FMI des d'almenys el 2007—, s'ha quedat de sobte guardada al calaix. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va deixar clar aquest cap de setmana en la seva visita a la capital, per la reunió del G-20, que l'Executiu de Mariano Rajoy està més que satisfet amb les seves mesures. “El contrast en el creixement és conseqüència de les polítiques econòmiques d'aquest Govern, Espanya ara és un exemple”, va dir en una trobada amb periodistes, i va afegir que és el país que més reformes havia dut a terme. Sobre una nova reforma laboral, va insistir que les actuals han funcionat.

França i Alemanya creixeran molts menys que Espanya, segons els pronòstics: un 1,16% i un 1,6%, respectivament. Però el PIB de totes dues economies va recuperar el nivell precrisi ja fa quatre anys. Itàlia, en canvi, no albira aquesta recuperació en les previsions del Fons, ni tan sols el 2020, igual que Grècia, cosa que també pot portar el missatge implícit que el Govern de Renzi ha de seguir prenent mesures. La gran preocupació de fons dels experts és que el repunt de la zona euro depengui excessivament d'estímuls monetaris que cada vegada creen més riscos financers.