“El món sap com viuen els rics i per això s’exigirà més igualtat”

Jim Yong Kim (Seül, 1959) presideix el Banc Mundial des del 2012 amb el suport de Barack Obama. Metge nacionalitzat nord-americà i responsable del programa de VIH de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha destacat en el seu mandat per l'atenció a les crisis sanitàries i el canvi climàtic. També s'ha topat amb crítiques internes per la reforma que pretén dur a terme a l'organització. Concedeix aquesta entrevista a Washington, a punt de començar les jornades de primavera de la institució i l'FMI. No veu un problema de rivalitat en la creació del nou Banc Asiàtic d'Inversió i Infraestructures. Sempre respon que hi ha moltes obres per fer. “Esperem col·laborar estretament amb ells”. La seva obsessió és el programa Rumb a Lima, un repàs a les necessitats clau per al desenvolupament dels països emergents davant l'assemblea anual que tindrà lloc al Perú a l'octubre.

Pregunta. La setmana passada es va produir un fet històric, l'acostament entre els EUA i Cuba. Quines conseqüències preveu?

Resposta. És molt important que països que no parlaven entre ells comencin a fer-ho, però encara és molt aviat. Cuba era membre del Banc Mundial, després se'n va anar i, per tornar-hi, hi ha un procés especial que cal seguir. Primer s'ha d'incorporar a l'FMI, han d'arribar a un acord de com mesuren el creixement econòmic i altres aspectes... Després depèn de quin paper vulguin jugar en el Banc. Al Congrés dels EUA hi ha una llei que diu que si el Banc Mundial presta diners a Cuba, els EUA traurà aquesta quantitat, dòlar a dòlar, de les seves contribucions al Banc, així que hem de veure com ho resolem, però hi ha molts passos previs. Aplaudim l'inici de les converses, però hem de veure com seran.

Som optimistes amb Mèxic perquè han fet reformes crítiques”

P. L'Argentina i Veneçuela estan en recessió, el Brasil s'ha estancat… Quin pot ser el motor de la regió?

R. És una fotografia mixta. Tenim una previsió molt més brillant per a Mèxic perquè està molt vinculat a l'economia nord-americana –i el seu creixement és molt bo– i perquè ha posat en marxa reformes crítiques en el sector del gas o les telecomunicacions que han tingut un gran efecte per a la confiança dels inversors. La ralentització de la Xina i la disminució de la seva demanda de matèries primeres ha tingut un impacte enorme en les economies llatinoamericanes. El Brasil ha estat un agent molt important, els nivells d'inversions han estat baixos i, amb la situació del petroli, encara són més baixos. Estem preocupats, però hi ha un clar compromís per protegir els avenços dels últims 20 anys en creació de classe mitjana i reducció de desigualtat.

P. Però hi ha hagut alguna cosa decebedora en les reformes de l'Amèrica Llatina: als noranta molts països van emprendre canvis i privatitzacions i no van evitar l'estancament.

Els països de l’Amèrica Llatina han de fer el segon pas”

R. Van passar moltes coses als noranta i aquest procés ha rebut crítiques, que jo comparteixo, com algunes privatitzacions. La privatització dels serveis sanitaris del Perú es va fer amb criteris ideològics, per exemple. Però quan vaig treballar-hi, el país estava just recuperant-se de la hiperinflació. I per què es produeix aquesta hiperinflació? Perquè no hi ha una separació saludable entre els ministres de finances dels bancs centrals. Moltes coses que es van fer als noranta van ser importants, com la separació de governs i autoritats monetàries, perquè així els bancs centrals no imprimien diners seguint desitjos polítics. El risc d'hiperinflació ara és molt més baix gràcies a això, per exemple.

P. La major part de diferències entre països són fruit dels últims 200 anys. Un llibre molt popular, Per què fracassen els països, en culpa les institucions. Comparteix aquesta idea?

R. La qualitat de les institucions és clau. Quan els governs i les institucions són fortes, veus resultats molt diferents de quan són febles. En alguns països hem ajudat a crear unitats dins dels governs que monitoritzen la qualitat de la tasca governamental. Jo tinc una unitat així a la meva organització, també n'hi havia una al Govern de Tony Blair… Aquest llibre presenta grans reptes, hem d'ajudar els governs a millorar les seves institucions. I crec que una vegada els polítics vegin que aquesta és una forma perquè els seus partits surtin reelegits al Govern, el compromís serà major.

P. L'objectiu del Banc Mundial és eradicar la pobresa extrema en 15 anys. Aquesta crisi ho permetrà?

La tecnologia permet portar els millors professors a tot arreu”

R. Cal canviar la relació entre creixement i reducció de pobresa perquè el creixement tingui més impacte. Com? És important invertir en éssers humans, en salut, en educació i en protecció social. A l'Àfrica, per exemple, millorar la productivitat de l'agricultura és clau, per això cal invertir en energia, transport… Sóc optimista, podem fer-ho.

P. La relació entre creixement i desigualtat també és un assumpte en les economies desenvolupades, no només dels pobres. No li fa la sensació que quan s'avança en la reducció de la pobresa es retrocedeix en la inclusió dels països rics?

R. El primer objectiu és reduir la pobresa, el segon és impulsar el repartiment de la prosperitat. Aquesta és la primera vegada que el Banc Mundial es posa això com a objectiu específic. Pensem que els sistemes fiscals progressius són millors, tot i que no prenem cap posició política concreta sobre impostos. Sí que ens preocupem de com la gent que està en el 40% inferior als països en desenvolupament es beneficia més del creixement. Però no hem d'enfocar la distribució en oposició al creixement perquè pots tenir efectes negatius.

P. Sempre hi ha hagut desigualtat. Per què és ara quan preocupa les grans institucions? Es temen els efectes en la democràcia?

Les reformes dels noranta van reduir els riscos d’hiperinflació”

R. Una part d'això es deu a la democratització dels mitjans i crec que és molt bo. Ha augmentat la capacitat de comunicació global, fins i tot per a la gent que no té accés als mitjans de comunicació tradicionals. Abans hi havia diaris o cadenes de televisió, però ara la comunicació ve des de qualsevol lloc i molt ràpidament. En una ocasió vaig viatjar amb el president Evo Morales al nord de Bolívia, a una comunitat de 3.000 habitants en un lloc aïllat, on es parlava una llengua indígena… I quan hi vam arribar, la gent ens feia fotografies amb els telèfons intel·ligents. Una cosa que he après és que fins i tot en aquestes zones remotes, tothom sap com viuen els rics del seu propi país i de la resta del món, així que la demanda de més igualtat va ser més gran. Veuen que les seves vides no són com les que veuen per televisió i volen més, és natural. Què se suposa que hem de fer? Dir-los: aquestes són les coses en les quals es poden treballar durant els propers anys perquè aquesta bretxa es redueixi, l'educació és clau.

P. Sempre alerta contra el parany de l'ingrés mitjà.

R. Molts països aconsegueixen col·locar-se en el grup dels ingressos mitjans, però no fan el pas següent. Corea del Sud va començar exportant productes bàsics –televisors en blanc i negre, després en color…– i ara exporta electrònica, han pres mesures per al segon pas. Però d'altres països no ho fan, especialment aquests que arriben a la primera fase de l'ingrés mitjà gràcies a les matèries primeres. I aquí, insisteixo, l'educació és crítica, és un dels temes crucials del Rumb a Lima. Necessites habilitats diferents per a la següent fase del creixement econòmic a l'Amèrica Llatina. Aquests països també han de treballar en la part mainstream de les matèries primeres, en el que se'n fa una vegada han estat extretes. És el que els pot portar a la següent fase.

P. Quin paper hi pot jugar la tecnologia?

R. Quan vaig començar a treballar a Lima el 1994, havíem de fer cua de 30 minuts per accedir al telèfon, però l'última vegada que vaig ser-hi tenien accés 4G. Si tens aquesta mena d'accés i tauletes pots portar els millors professors del món a les classes més pobres. La igualtat d'oportunitats passa per millorar l'educació des d'edats molt primerenques per arribar a crear indústries sofisticades.