L’economia mundial, condemnada a créixer menys, segons l’FMI

Les economies avançades i emergents creixeran durant els propers cinc anys a un ritme molt inferior al registrat abans de la crisi. És la conseqüència de l'enfonsament del sistema financer fa sis anys. Però com assenyala el Fons Monetari Internacional (FMI) en un estudi que acompanyarà l'informe de perspectives globals, també fan de llast en el creixement l'envelliment de la població, un menor increment de la productivitat i la feble inversió privada. Tot això implica que els tipus d'interès seguiran baixos durant un temps.

A partir d'aquí, els tècnics del Fons fan càlculs prenent com a referència 16 països del G-20. En els anys previs a la gran recessió, el creixement potencial de les economies avançades va arribar a estar en el 2,4%. D'aquí es va reduir fins a l'1,3% de mitjana entre el 2008 i el 2014. L'estudi mostra que va haver-hi un repunt de dues dècimes percentuals en els dos últims exercicis, però la projecció és que rondi només l'1,6% d'aquí al 2020.

Davide Furceri, responsable de l'informe, ha explicat després en roda de premsa que "part" d'aquest descens en el potencial de creixement en les economies avançades era "esperat" per factors demogràfics i la caiguda en la innovació. De fet, assenyala que va començar a baixar a mitjans de la dècada passada, "abans de la crisi financera". Però gran part del problema rau en el fet que l'economia creix menys de l'esperat després del col·lapse financer.

És el que els economistes anomenen el “nou normal”. Els països emergents, els que van fer de flotador de l'economia global durant la crisi, tampoc s'escapen de la correcció. Si durant el període d'expansió entre el 2001 i el 2007 el seu creixement potencial va arribar al 7,4%, ara es projecta que continuï caient, gairebé dos punts, fins al 5,2% de mitjana per al període 2015-2020.

Les economies més capdavanteres del món en desenvolupament van aconseguir mantenir el creixement potencial en el 6,5% durant el període posterior a la crisi financera, en gran mesura perquè es van convertir en una alternativa per a les inversions. Però durant els últims dos anys ja es va observar un canvi de tendència en el perfil de creixement de les economies emergents, com adverteix el Banc Mundial.

Envelliment de la població

Malgrat que els dos grups són diferents, hi ha elements comuns que expliquen la reducció del creixement potencial. El més evident és l'“efecte negatiu” vinculat a factors demogràfics, i en concret l'envelliment de la població. El segon, les traves que afecten la creació de capital i la inversió. I tercer, un menor creixement de la productivitat perquè els avenços tecnològics i les possibilitats de millora s'acosten cada vegada més al límit.

Aquest menor creixement a mitjà termini, adverteix l'FMI, presenta un nou repte. Cita, en concret, les dificultats per preservar la sostenibilitat dels comptes públics, és a dir, complicarà la retallada del dèficit i el deute. També anticipa que aquest baix perfil de creixement provocarà que els tipus d'interès estiguin més baixos del normal i això restarà marge de maniobra als bancs centrals en fer front a situacions adverses.

“Elevar el creixement potencial ha de ser una prioritat”, reiteren els autors. El Fons Monetari Internacional presentarà d'aquí a una setmana les seves previsions de creixement, en vigílies de celebrar la seva cimera semestral a Washington. L'organisme insisteix en la necessitat d'apuntalar el creixement amb reformes estructurals, alhora que s'inverteix en innovació i infraestructures.

Per donar suport a aquesta idea, l'FMI publica un estudi específic sobre la inversió privada als països avançats. La recuperació, assenyalen els relators, ha estat “petita” després de la contracció del 25% que va patir durant els anys de la crisi financera –a Espanya es va apropar al 40%–. És un símptoma, assenyala, de la debilitat que continua patint l'economia. La baixa demanda és un factor dominant.

També cita restriccions del costat financer que fan que les empreses s'ho pensin abans d'invertir. El Fons identifica a més com a factor la incertesa política en alguns països del sud d'Europa, entre els quals cita Espanya. Per això insisteix que és necessari un esforç fiscal i monetari per donar suport al creixement i així elevar la inversió, tot i que admet que serà difícil que recuperi la tendència prèvia a la gran recessió.