L’FMI retalla de nou la previsió de creixement econòmic global

La rebaixa de les previsions de creixement per part del Fons Monetari Internacional (FMI) s'ha convertit en un ritual que es repeteix cada tres mesos de manera inquietant des que va començar la gran crisi econòmica. Quan l'economia del Japó, la Xina i la zona euro no dóna sorpreses positives, el món només pot confiar la seva expansió a la que encara és la primera potència, els Estats Units, però amb aquesta embranzida no n'hi ha prou. La institució que dirigeix Christine Lagarde confirma el que tots els analistes esperaven: el món creixerà menys del que havien calculat a l'octubre. I les expectatives de llavors ja s'havien rebaixat respecte a les anteriors.

El PIB dels EUA augmentarà un 3,6% aquest any i un 3,3% el 2016, cosa que representa un increment de mig punt i tres dècimes, respectivament, en relació amb els pronòstics de fa tres mesos. L'altra única gran economia l'horitzó de la qual millora és l'espanyola, que el 2015 avançaria un 2%, segons l'FMI, tres dècimes més que el calculat fins ara, mentre que per al 2016 es manté l'estimació de l'1,8%.

Però aquestes bones notícies contrasten amb una nova retallada per al conjunt de la zona euro, l'economia nipona, la xinesa, els emergents llatinoamericans i, en definitiva, la resta del món. “Els nous factors en què es basa el creixement, com el baix preu del petroli o la depreciació de l'euro i el ien, estan més que compensats per altres forces negatives persistents, incloses el perllongat llegat de la crisi i un creixement potencial més baix en molts països”, segons l'economista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard. L'organisme ha presentat aquesta matinada les noves estimacions a Pequín, la capital d'un gegant que fa uns quants anys era capaç d'empènyer les economies desenvolupades, però que també, com la resta de noves potències en desenvolupament, ha posat el fre.

L'economia xinesa avançarà aquest any tres dècimes menys del previst a l'octubre i mig punt menys el 2015, fins a un 6,8% i un 6,3%, mentre que la velocitat de creuer superava el 7% fins al 2014. La zona euro, per part seva, creixerà un 1,2% el 2015 i un 1,4% el 2016, fet que suposa una retallada de dues i tres dècimes respecte a l'última estimació, que també es va rebaixar. L'FMI espera un impuls de les noves mesures monetàries que aprovarà el Banc Central Europeu (BCE), el qual donarà llum verda a la compra massiva de deute públic. El Fons insisteix en aquesta línia sense referir-se a la zona euro: “Si un nou descens de la inflació, encara que sigui temporal, fa baixar més les expectatives inflacionàries en les grans economies, la política monetària ha de conservar l'orientació acomodatícia a través d'altres mitjans per impedir que augmentin les taxes d'interès reals”, assenyala.

Rússia s’emporta la tisorada més dura en la correcció d’estimacions

Al Japó, que va entrar en recessió el tercer trimestre del 2014, ni tan sols la gran expansió monetària duta a terme fins ara ha evitat la rebaixa del consum. L'equip de Blanchard ha reduït en dues dècimes el que esperava dels nipons per aquest any, fins a deixar l'augment del PIB en el 0,6%.

En global, l'expansió econòmica mundial per a aquest exercici i el següent se situa en el 3,5% i el 3,7%, tres dècimes menys que l'estimat fa tres mesos. La recuperació s'estanca un informe rere l'altre. El mateix FMI va reconèixer aquesta tardor que les seves previsions a un any per al període 2011-2014 eren “massa optimistes” en general, unes sis dècimes –0,6 punts percentuals– superiors als resultats.

Ara, ni tan sols l'abaratiment del preu del petroli anima els economistes del Fons a afegir unes dècimes a les seves ja rebaixades previsions d'octubre. La caiguda dels preus del cru, d'un 55% des del setembre, és un estimulant en tota regla per a l'activitat econòmica, però l'FMI conclou que “aquest estímul es veurà àmpliament superat per factors negatius”, com “la debilitat de la inversió a mesura que moltes economies avançades i de mercats emergents continuïn adaptant-se a un creixement a mitjà termini que ofereix expectatives menys encoratjadores”.

L’organisme defensa més expansió monetària per apujar la inflació

A mitjà termini, això és el que cada vegada preocupa més en el Fons, el risc d'un “estancament secular” que ha posat en el centre de l'anàlisi l'antic secretari del Tresor nord-americà Larry Summers. No és només que l'economia global creixi menys, sinó que la capacitat d'aquesta per créixer, si posés tots els seus recursos en marxa, també retrocedeix: en les economies avançades, per exemple, l'output potencial era d'una mitjana del 2,5% en el període 1996-2003, mentre que entre el 2004 i el 2011 va baixar a l'1,6%.

L'empenta que pot significar el petroli més barat es dilueix en el temps i, a més, té efectes asimètrics. No només llasta els exportadors i impulsa els importadors, sinó que entre aquests últims, les simulacions realitzades pel Fons xifren l'augment del PIB entre el 0,4% i el 0,7% el 2015 en el cas de la Xina i entre el 0,2% i el 0,5% en el dels Estats Units. En paraules de Blanchard, el descens del cost del cru i la depreciació de l'euro i el ien “creen un mosaic complicat”, impliquen “bones notícies per als importadors i dolentes per als exportadors”, així com “bones notícies per a les economies vinculades a l'euro i al ien i dolentes a les vinculades al dòlar”.

La tisorada més dura de l'FMI se l'emporta Rússia, molt castigada precisament per la caiguda del preu del petroli des de fa uns mesos però, sobretot, pels efectes del conflicte a Ucraïna, les sancions econòmiques i la pèrdua de confiança. Les previsions per aquest any han caigut 3,5 punts percentuals, fins a calcular una recessió del 3%, i en 2,5 punts percentuals el 2016, fins al -1%. També l'experimenten els exportadors d'Amèrica Llatina.

El pitjor és que, segons el Fons, en moltes economies de mercats emergents “la política macroeconòmica segueix tenint un marge limitat per ajudar el creixement”. Malgrat això, hi ha una finestra oberta, ja que l'abaratiment del petroli “suavitzarà la pressió inflacionària i les vulnerabilitats externes, cosa que donarà als bancs centrals l'oportunitat de mantenir sense alces els tipus de política monetària o d'apujar-los de manera més gradual”.

Blanchard deixa un bri d'esperança: “Quan ens tornem a reunir a la primavera, espero que els nostres pronòstics hagin estat massa pessimistes”.