Robin Wright: “Estic cansada de mossegar-me la llengua”

“Fa 30 anys que estic dins d'aquesta indústria i estic cansada de mossegar-me la llengua”. Així comença l'entrevista amb aquest diari Robin Wright. Va vestida de cap a peus de Ralph Lauren, firma a la qual es declara addicta des que li van enviar “una bossa plena de peces” amb les quals evita anar tot el dia en texans i vambes. La nova dama de ferro de la televisió deixa clar des del minut u que trepitja fort. Parla de feina, de la seva carrera, del seu èxit professional a televisió –el 2014 va guanyar un Globus d'Or pel seu paper de Claire Underwood a House of Cards–, mitjà en el qual va començar abans de dedicar-se al cinema, i dels seus primers intents com a directora en una indústria dominada per homes. Té molt clar que el seu moment de brillar amb llum pròpia ha arribat. “Vaig tenir fills molt ràpid i en aquesta indústria tot són aparences. Un ha de saber qui és”, afirma ara amb total seguretat en si mateixa.

També parla d'amor, de sexe, de trobar-se a les portes dels 50 i sentir-se més desitjada que mai. Pel seu home, Ben Foster (que és gairebé 15 anys més jove), per la indústria i pel públic. “Suposo que vaig créixer tard. Em va costar temps. Però ara estic a punt”, afegeix.

Llesta i sense pèls a la llengua, últimament ho deixa anar tot. De l'única cosa que no parla és del seu exmarit, Sean Penn, l'home amb qui va passar gairebé 19 anys entre noces, separacions, reconciliacions i divorcis i amb el qual va tenir dos fills, Dylan i Hopper, ara adolescents i fent la seva pròpia vida fora de casa. Com diu a la revista Vanity Fair, que li dedica la portada del número de l'abril, respecta massa Penn i els seus nois “extraordinaris” per dedicar-se a vendre “felicitats i penúries passades” per a consum del públic. Amb la resta de la seva vida no es talla. Si a la revista reconeix que mai havia estat tan feliç, que mai havia rigut tant i que mai havia tingut tants orgasmes, ara afegeix com qui no vol que fer-li un petó al seu nou amor “és el meu menjar preferit”.

La princesa Buttercup que necessitava ser rescatada a La princesa promesa, la jove a l'ombra de Forrest Gump en totes les seves aventures, la dona i mare eclipsada per aquell huracà anomenat Sean Penn, mai havia brillat tant. Li ha costat tres dècades arribar a aquest punt. Ara el seu cognom ja no necessita recolzar-se en el del seu exmarit com va fer durant anys (quan va canviar el seu nom pel de Wright-Penn). L'únic que no li agrada d'aquesta transició és la gravetat. Parla d'aquesta força terrestre que fa que, a la seva edat, la carn li pengi més del que li agradaria, cosa increïble tenint en compte el cos que té com a primera dama a House of Cards, sèrie en la qual s'enfunda en vestits sobris i cenyits, faldilles de tub, talons d'agulla alts i una infinitat de malles per sortir a córrer. “És una armadura”, confessa, un estil dissenyat per Kemal Harris, el seu estilista, i que requereix una bona faixa més incòmoda que un cosset. “No sé a qui se li pot ocórrer vestir-se així cada dia”, es queixa malgrat l'envejada figura que li proporciona en pantalla.

Si se li pregunta per la seva cura personal prefereix canviar de tema. “De debò vol saber tots els meus consells de bellesa? Tenir un bon equip de maquilladores! Jo, ni em vesteixo”, es treu importància. La seva única recomanació és la meditació, cosa que practica gairebé cada dia uns 15 minuts des que tenia 16 anys. I tenir al seu costat un home anomenat Ben Foster: “Ell em va iniciar en la meditació transcendental, en practica des que tenia quatre anys”.

Foster ocupa el centre d'aquesta nova dona, nascuda a Texas fa 48 anys, que ha trencat amb el seu passat. Una relació que va néixer com totes les relacions de l'actriu. El seu primer marit, Dane Witherspoon, el va conèixer quan rodaven la sèrie Santa Bárbara. Van durar dos anys. Penn, al rodatge d'El clan dels irlandesos (1990), i a més de la seva amant i dona, va ser la seva musa per a les seves primeres pel·lícules com a director. Es va creuar amb Foster al rodatge de Rampart, però en aquest cas ella ja ha deixat de portar l'etiqueta de “dona de” i és ell qui ha assumit el paper del “xicot de”. Això sí, ella sempre el té a la boca. “D'ell m'agrada tot”, diu d'un actor i productor que Wright sent “a la medul·la” que és l'home de la seva vida.

Les coses no són tan fàcils com reflecteix la seva eufòria. Malgrat els anells de compromís o els tatuatges (una R a l'anular de Ben, una B al mateix dit de la mà de Robin), a finals del 2014 la parella va posar fi a la relació que els unia des del 2011. Però ara han tornat a desfilar junts a les catifes vermelles. “Ja passarà” és el seu lema. “És el millor de fer-se gran, deixes de preocupar-te per petiteses”.