L’assessor fiscal dels Pujol es nega a declarar al Parlament

Joan Anton Sánchez Carreté, l'assessor fiscal de la família Pujol-Ferrusola des del 1983, ha apel·lat aquesta tarda al secret professional per negar-se a declarar a la comissió d'investigació del Parlament creada després de la confessió de l'expresident de la Generalitat. Els representants dels diversos partits han intentat del dret i del revés provocar la declaració amb tota mena de preguntes, però Sánchez Carreté ha respost amb somriures, indiferència i fins i tot fullejant uns papers i menyspreant completament els parlamentaris.

"Vostè està cometent un delicte per no contestar les preguntes i no dir per quina raó no ho fa", ha acabat etzibant Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans, al compareixent. Per aquest motiu, ha reclamat que la comissió dedueixi testimoni per l'actuació de Sánchez Carreté, un dels més de cent mil evasores fiscals que apareix a la llista Falciani amb comptes no declarats a la sucursal a Ginebra del banc HSBC.

Després de la perseverança dels parlamentaris, el president de la comissió, David Fernàndez, ha tornat a insistir perquè es produís la declaració i Sánchez Carreté ha replicat que se'l va citar perquè declarés en la seva condició d'assessor fiscal de Jordi Pujol i Soley. Fernàndez li ha replicat amb la lectura del motiu de la citació, en la qual figura la seva condició d'expert perquè informi sobre les conductes de frau fiscal i Sánchez Carreté ha tornat a apel·lar al seu "deure de sigil i reserva".

Sánchez Carreté va declarar el mes de novembre passat en qualitat de testimoni a l'Audiència Nacional i va revelar que va conèixer l'existència de la fortuna opaca de Jordi Pujol "unes setmanes abans" de la confessió de l'expresident, perquè li va trucar per demanar-li consell. També va explicar que malgrat gestionar els assumptes fiscals de la família, mai va tenir coneixement de comptes bancaris a l'estranger.

De la mateixa manera, l'assessor fiscal va declarar que va confeccionar les declaracions de l'impost de societats de tres de les cinc empreses de Jordi Pujol Ferrusola fins el passat 2003. Cobrava cinc mil euros anuals i la minuta incloïa la redacció gratuïta de la declaració de l'IRPF del fill gran dels Pujol i de la seva dona.

Sánchez Carreté acumula dues condemnes fermes per delicte fiscal. La primera va ser de dos anys de presó i multa d'1,2 milions d'euros per la venda de dues centrals hidroelèctriques a Palència en les quals no es van tributar els 679 milions de pessetes de plusvàlua. Per aquest cas va acabar indultat el 2009 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, una decisió que la diputada de la CUP Isabel Vallet ha relacionat amb la mediació del diputat de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, parent de Sánchez Carreté.

El segon cas pel qual va ser condemnat es refereix al cas dels inspectors d'Hisenda. La condemna inicial de dos anys i mig de presó va ser reduïda pel Tribunal Suprem a dos mesos d'arrest.

A continuació ha estat el torn de l'exsogre de Jordi Pujol Ferrusola, Ramon Gironès, que també s'ha negat a respondre les preguntes dels parlamentaris de la comissió.