Detingut el conseller delegat de BPA per presumpte blanqueig

El ritme pesat dels comptadors de bitllets ressonava a primera hora de dimecres a l'oficina de la seu central de la Banca Privada d’Andorra (BPA), a Andorra la Vella. Els banquers tornaven els diners a una desena de ciutadans alarmats per la intervenció de l'entitat, anunciada la tarda anterior pel Govern central. Era el començament de la crisi financera més important a què s'ha enfrontat mai el Principat, desfermada per un informe del Tresor nord-americà que acusa BPA d'afavorir el blanqueig de capital procedent d'organitzacions criminals. Després de la intervenció del banc i la destitució de tot el consell d'administració, la tarda de divendres va arribar la primera actuació de caràcter penal, amb la detenció de Joan Pau Miquel Prats, conseller delegat de BPA i del seu filial Banco de Madrid.

La detenció, segons fonts policials, es va efectuar a les 19.00 hores de divendres a casa seva, acusat d'un delicte continuat de blanqueig de capital. L'arrest es va produir tot just després que comencessin les investigacions de la fiscalia i la Unitat d’Intel·ligència Financera i que, alhora, el supervisor bancari i un equip d'inspectors desembarquessin a l'entitat controlada per la família Cierco per rastrejar els moviments efectuats des de BPA. Fonts policials van explicar que després de fer les diligències pertinents, Miquel Prats passarà a disposició judicial.

Segons va publicar ahir el Diari d’Andorra, la detenció del conseller delegat està vinculat al cas Emperador, l'operació que instrueix l’Audiència Nacional contra la màfia xinesa. Segons la unitat anticorrupció del Tresor nord-americà, el suposat capitost de la trama, Gao Ping, hauria subornat alts directius de BPA per poder blanquejar diners procedents d'activitats delictives per després transferir-los a companyies fantasma de la Xina. Així s'haurien mogut prop de 20 milions d'euros. Miquel Prats ha estat durant anys la mà dreta dels Cierco i l'encarregat de la internacionalització de BPA.

La investigació continua oberta, de manera que no es descarta que s'efectuïn noves detencions. A més de Miquel Prats, el supervisor andorrà també va destituir dos directors generals adjunts, Santiago de Rosselló i Xavier Campos. Tots dos executius estan suposadament relacionats amb un altre dels casos que cita el document del FinCen i que també està sent investigat a Espanya. Es tracta de l’operació Clotilde, que investiga una presumpta trama liderada per Andrei Petrov, que el 2013 va ser detingut per blanqueig de capital en una causa en la qual està imputat l'exalcalde de Lloret de Mar i diputat Xavier Crespo (CiU). L’Audiència Nacional va cursar una comissió rogatòria el 2013 per intervenir els telèfons dels dos directius després que les investigacions policials revelessin que van viatjar en diverses ocasions a Moscou per reunir-se amb caps de la màfia russa.

Andorra va constatar que després de la sortida de l'informe del FinCen, l'operativa de BPA quedava limitada a les seves fronteres

Després d'una intervenció tímida de BPA dimarts passat, les autoritats financeres andorranes van decidir la nit de dimecres destituir el consell d'administració i aquests tres directius i agafar les regnes del banc. Des de llavors, les reunions del Govern espanyol, l’INAF i els bancs han estat constants per mirar de contenir les hemorràgies que s'obrien en diversos fronts.

Andorra va constatar que després de la sortida de l'informe del FinCen, l'operativa de BPA quedava limitada a les seves fronteres. Gairebé tots els bancs del món van bloquejar immediatament totes les operacions amb l'entitat. El sector financer, que representa el 18% del producte interior brut (PIB) del Principat, va tenir por d’un efecte contagi a tota la plaça financera del país, que fins a 2012 va estar a la llista negra de paradisos fiscals de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic. Aquesta por va portar les autoritats andorranes a una actuació més contundent.

Les retirades d'efectiu del primer dia, que van ascendir a uns 20 milions d'euros, segons fonts financeres, van continuar en dies posteriors. Els clients van decidir obrir comptes a altres entitats per les dificultats d’operar amb BPA i, fins i tot, d’usar les seves targetes de crèdit. Les autoritats andorranes, una vegada assumida l'administració de l'entitat, es van dedicar a mirar d'obrir canals fora del país perquè els clients de l'entitat poguessin operar a l'estranger. A última hora de divendres, l’INAF va anunciar que dilluns que ve s'executaran totes les ordres cursades en els últims dies. Fonts financeres van explicar que la resta d'entitats fins ara no han tingut dificultats per operar amb bancs estrangers.

L'altre front obert és el futur de BPA, que el Govern andorrà vol resoldre com més aviat millor. La crisi és de tal magnitud que fins i tot en les reunions amb la banca s'ha especulat amb una nacionalització de l'entitat, tot i que aquesta opció desperta recels entre les famílies propietàries dels bancs. Les autoritats financeres encoratgen una fusió amb una altra entitat, especialment Crèdit Andorrà, que té uns fons propis de 600 milions. La banca, no obstant això, vol posar el fre a aquest procés amb un examen més minuciós per conèixer tots els fons contaminats i saber si un sol operador pot assumir aquesta absorció.