Banco Madrid: investigats 23 polítics i empresaris per 34 milions

La bomba que dimarts passat a la tarda va caure damunt del sistema financer del Principat amb la intervenció de la Banca Privada d'Andorra (BPA), amenaça de convertir-se en un terratrèmol a Espanya. El Servei de Prevenció de Blanqueig de Capital i Infraccions Monetàries (Sepblac) ha enviat a la Fiscalia Anticorrupció un informe amb unes 23 operacions fetes per polítics i empresaris des del Banco Madrid, filial del grup BPA.

Segons les primeres estimacions, l'import aproximat que serà analitzat per la fiscalia serà de 34 milions d'euros. També s'ha qüestionat l'origen d'una SIMCAV (societat d'inversió mobiliària de capital variable) d'uns 60 milions, segons fonts de la investigació.

No obstant això, en el cas d'aquesta societat, Banco Madrid només és dipositari d'aquests diners que pertanyen a una coneguda família industrial espanyola que ha tingut problemes amb Hisenda pública per casos de blanqueig de capital. La filial espanyola no gestionava aquests diners, segons fonts internes que demanen l'anonimat.

Una de les operacions més polèmiques, per estar connectades amb la denúncia de les autoritats nord-americanes, ha estat un crèdit d'1,4 milions que va rebre l'empresari rus Andrei Petrov del Banco de Madrid. Els diners es va destinar a adquirir i llogar una nau industrial. No obstant això, Banco Madrid recorda que “el Sepblac va analitzar el crèdit a Petrov i no ens va dir mai que hi haguessin problemes”.

El fosc paper del conseller delegat

La caiguda del BPA i del Banco Madrid està esquitxat d'altres temes encara foscos. Ahir es va conèixer la detenció del conseller delegat de totes dues entitats, Joan Pau Miquel Prats, a Andorra per sospites de blanqueig de capital. La notícia va impactar els executius i consellers del Banco Madrid, que ja es van endur una gran sorpresa quan divendres a la tarda el Ministeri d'Economia, que presideix el Sepblac, va enviar aquestes 23 operacions a la fiscalia “per indicis de delicte”.

Fonts de l'entitat no entenen com el Sepblac pot sospitar que hi hagi causes penals en aquestes operacions. Els seus dubtes es basen en el fet que no hi havia acusacions delictives en l'informe que el Sepblac va lliurar dilluns a la tarda als consellers del Banco Madrid. El Servei els va advertir de tres deficiències greus i molt greus: que no van comunicar el tancament de comptes sospitosos de blanqueig, que tenien procediments interns de control defectuosos i que feien malament la classificació de clients pel seu nivell de risc.

“Vam entendre que era un informe contundent, pensem preparar un pla d'acció immediat i ens feia por rebre una sanció administrativa, però mai que els temes poguessin arribar a l'àmbit penal i menys en 24 hores”, apunten fonts del Banco Madrid.

Els directius es pregunten com és possible que el Sepblac trobés operacions de blanqueig al juliol de 2014, quan va acabar l'informe, “i no ens el lliurés fins al dilluns 9 de març, és a dir, un dia abans que esclatés l'escàndol i vuit mesos després de concloure les inspeccions”.

D'altra banda, fonts del Sepblac apunten s'ha pogut arribar a la via penal per la informació procedent d'Andorra. És possible que, a mesura que ha avançat la investigació al Principat, hagin aparegut clients espanyols a Andorra amb connexions amb el Banco Madrid.

Algunes fonts creuen que la clau pot ser en el conseller delegat Joan Pau Miquel Prats, que era el que manegava els principals clients de l'entitat. “El president, José Pérez, no era executiu, la qual cosa podia donar més llibertat a Prats per muntar un sistema no conegut per molts a Madrid”, apunta una font de l'entitat.

No obstant això, Pérez, que va entrar el juliol de 2011, ja va haver d'acomiadar un important executiu relacionat amb els comptes problemàtics que va tancar quan va arribar a l'entitat.

Fonts del Sepblac recorden que la no comunicació del tancament d'aquests comptes “pot constituir una sanció molt greu i no és impossible que sigui un tema penal. El jutge ha de decidir si ha existit col·laboració dels administradors amb el defraudador, al marge que s'hagi actuat bé a l'hora de tancar el compte”.

Des del Banco Madrid es denuncia l'afany de notorietat política. Consideren que Economia s'ha saltat el deure secret que estableix la llei. “La fiscalia és la que pot fer públic el resultat de les seves informacions, però no el Sepblac”, recorden aquestes fonts. I recorden que, en any electoral, al PP li va molt bé enviar banquers a la fiscalia, “sobretot si estan relacionats amb l'Administració socialista”, apunta un financer. Al final, el fiscal dirà si hi ha jocs polítics o no, però el terratrèmol bancari està garantit.