El Gran Germà va a l’escola

Fa només uns dies, el Consell Escolar de Catalunya publicava un document en què encoratjava a l'ús dels mòbils a les aules. La publicació d'aquest informe coincidint amb el Mobile World Congress apostava, encertadament, per relacionar els debats educatius amb l'actualitat tecnològica. No obstant això, aquest debat sembla arribar-nos quan la comunitat educativa global ja es troba a anys llum de l'enfocament que planteja el consell. Obrim un debat que ja ha caducat.

La relació entre la tecnologia i els processos d'aprenentatge ha pres des de fa temps camins molt més innovadors alhora que preocupants, en els quals els reptes del Big Data, l'EdTech, les tecnologies intel·ligents i la vigilància s'enfronten al desafiament de bregar amb menors i respectar el dret dels nens i nenes a desenvolupar la seva autonomia sense ser sotmesos a la vigilància constant de les seves activitats ni exposar-se a l'explotació privada de les seves dades acadèmiques i personals.

Als Estats Units el debat és tan intens que ja ha derivat en propostes legislatives. Al gener Obama va anunciar la Llei de Privacitat Digital per als Estudiants, i recentment empreses com Google, Apple, Microsoft i les grans proveïdores de tecnologies vinculades a l'aprenentatge han signat el Compromís amb la Privacitat dels Estudiants per abordar específicament aquests temes. En realitat la preocupació per com es recullen i gestionen les dades dels i les alumnes va esclatar fa gairebé un any, quan una de les històries empresarials d'èxit de l'era de les dades, l'emergent InBloom, va fer fallida entre acusacions de vulnerar la privadesa d'alumnat i escoles.

InBloom s'havia creat pocs anys abans per proporcionar als centres educatius un espai al núvol per emmagatzemar totes les dades resultants de la vinculació entre l'alumnat i l'escola. Un Dropbox massiu per a escoles que va ser adoptat per districtes sencers fins que alguns pares i mares van començar a preguntar sobre la seguretat i la privadesa d'aquestes dades. Podien acabar els expedients acadèmics en mans de terceres empreses i determinar el futur dels fills? Com es protegien dades personals sensibles, com les dificultats d'aprenentatge o esdeveniments familiars rellevants? Preveia InBloom emmagatzemar les dades eternament? Quines decisions sobre les criatures s'estaven prenent sobre la base de les dades generades pel comportament en línia, sense parlar amb l'alumnat ni tenir en compte les diferències amb els entorns en línia i fora de línia?

És evident que en nom de l'autonomia, l'alfabetització digital i la innovació, hem convertit els joves en ciutadans hipercontrolats

El cas InBloom va revelar l'interès comercial per aquesta quantitat ingent de dades personals, així com la ubiqüitat de les tecnologies a l'aula: des de videovigilància a controls biomètrics de l'empremta digital en entrar a classe, passant pel control per tecnologia NFC als nens i nenes que es desplacen sols, i les plataformes d'aprenentatge i avaluació en línia que registren com aprèn cada estudiant: quan accedeix a la plataforma, què tecleja mentre hi navega, quins documents obre i durant quant temps, quins webs visita durant i després, i com afecta l'aprenentatge al comportament en línia dels menors. Un Gran Germà específic per a estudiants.

En molts països és ja evident que en nom de l'autonomia, l'alfabetització digital i la innovació, hem convertit els joves en ciutadans hipercontrolats als quals mai se'ls demana el consentiment ni se'ls pregunta si són conscients de les conseqüències sobre la seva privadesa de les decisions tecnològiques de (les institucions de) les persones adultes. Mentre que als adults se'ns demana que sacrifiquem privadesa a canvi de llibertat, els estudiants perden tant l'una com l'altra. Recollim les seves dades des que s'aixequen fins que es fiquen al llit, els fem participar involuntàriament en experiments d'anàlisis de pautes d'aprenentatge sense que ni adults ni supervisors puguin adonar-se de com es recullen i gestionen les dades, ni a quins usos es destinen quan acaben en mans de tercers. I quan els estudis ens diuen que la consciència d'aquesta vigilància fa els joves més desconfiats cap a les institucions, mirem cap a una altra banda.

Avancem somnàmbuls cap a un futur tecnològic al qual no interroguem mai sobre els seus efectes negatius. Quan el món demana solucions d'EdTech innovadores, responsables, auditables, que respectin la privadesa i l'autonomia dels i les estudiants, nosaltres continuem fascinats per les maquinetes i ens conformem amb un debat sobre l'ús del mòbil a l'aula que sembla tan antic com desenfocat.

Potenciar l'ús de la tecnologia a l'aula hauria de passar també per desenvolupar i potenciar les solucions que respecten la privadesa i els drets de l'alumnat al qual diuen servir. Podríem, per una vegada, aspirar a aportar aquestes solucions al món. Podríem, per què no, deixar de conformar-nos amb reproduir debats antics i apostar per ser protagonistes dels desenvolupaments tecnològics que permetran maximitzar el potencial de les noves tecnologies sense desdenyar la privadesa dels usuaris.

Gemma Galdon Clavell és doctora en Polítiques Públiques