Els monuments talaiòtics de Menorca, a la Unesco

L'anomenada “cultura talaiòtica menorquina”, una marca triada pels polítics i tècnics de Menorca, és a la candidatura espanyola per entrar a la selecta i simbòlica Llista del Patrimoni Mundial de la Unesco. S'hi han integrat fins a 32 jaciments amb possibilitats de ser visitats entre les 1.500 restes que parlen de la prehistòria. Des de l'arribada de l'home fins a la colonització romana s'estén la cultura talaiòtica.

Talaiot ve de talaia, torre. L'illa està sembrada d'importants taules, navetes i talaiots, encara amb cert misteri i planes per escriure sobre el seu sentit i ús, certament. Són el seu símbol de recordança, segurament. La naveta dels Tudons, el poblat i les taules de Trepucó, el poblat de Talatí de dalt, sa Torreta són algunes de les icones més conegudes i representatives.

L'illa de Menorca, tot just de 700 quilòmetres quadrats, i menys malmenada –fins ara– que Mallorca i Eivissa; també és la que menys moviment turístic ha tingut i on batega menys l'economia. El territori té per això una col·lecció de restes, una identitat marcada per les fites de pedres del passat, els monuments megalítics i jaciments en coves on s'amaguen les petjades de les cultures primerenques.

Menorca és única en el món de la prehistòria mediterrània

Els cappares promotors, d'acord amb la Unesco, diuen que és “un exemple únic d'una civilització antiga, present a l'illa de Menorca i en el seu paisatge des de fa quatre mil anys, i amb una densitat i un estat de conservació dels monuments que poden ser considerats insòlits”.

Es considera que Menorca, per “la diversitat de les construccions ciclòpies talaiòtiques” i per la seva morfologia de les estructures, “és única en el món de la prehistòria mediterrània”. No només són la memòria silenciosa del passat, sinó part del paisatge modern, resistents símbols del passat.