La Fiscalia divulga la llista dels 49 polítics del ‘cas Petrobras’

Després d'una setmana de suspens nacional i amb el país pendent dels noms, el Tribunal Suprem brasiler ha revelat el contingut de la llista negra dels polítics sospitosos d'estar implicats en el multimilionari escàndol de corrupció de l'empresa pública Petrobras, que la policia va batejar com a operació Lava-Jato (rentacotxes). La llista, elaborada pel fiscal general de Brasil, Rodrigo Janot, conté 54 noms, 49 dels quals són denominats per la Fiscalia “autoritats” aforades. N'hi ha del partit de Dilma Rousseff i Luiz Inácio Lula da Silva, el Partit dels Treballadors (PT) però també d'altres, com el PMDB i el PP que, actualment, componen la precària i voluble base sobre la qual s'estableix l'aliança parlamentària que sosté el Govern. Amb tot, els sospitosos no només provenen d'aquí: també hi ha polítics del Partit de la Socialdemocràcia (PSDB), actualment en l'oposició.

A la llista figuren autèntics pesos pesants de la política del país, com el president de el Congreso, Eduardo Cunha, del PMDB, formació aliada al Govern i el president del Senat, Renan Calheiros, de la mateixa formació. Hi ha també exministres, com Mário Negromonte, antic ministre de Ciutats de Dilma Rousseff, exgovernadors, com António Anastasia, i també un expresident de la República, com l'actual senador Fernando Collor de Melo, que va governar el Brasil del 1990 al 1992, quan va renunciar poc abans de ser objecte d'un impugnació parlamentària a causa d'acusacions, precisament, de corrupció.

Els inclosos a la llista seran investigats a fons pel Suprem, que decidirà si els imputa un delicte o no, això és, si hi ha proves suficients per sospitar de manera fefaent que es van beneficiar de l'esquema general de corrupció que travessava de dalt a baix la petroliera pública, que implicava exdirectius detinguts per embutxacar-se milions de dòlars, grans empresaris acusats de subornar per aconseguir contractes milionaris i –ara- polítics que, segons el fiscal, s'han quedat amb diners de la petroliera o que han desviat fons per finançar les seves campanyes electorals. Els números són d'escàndol: la Fiscalia calcula que en la dècada passada s'han robat de la caixa de la petroliera, almenys, entre 3.000 i 6.000 milions d'euros.

Tot això enverina i enrareix la complicada vida política brasilera en un moment particularment delicat des del punt de vista econòmic. Un exemple del primer és el rebuig, aquesta setmana, per part del president del Senat, d'una mesura d'ajust fiscal important impulsada per el Govern de Rousseff. Calheiros, inclòs a la llista negra, va adduir que ho feia per considerar que la proposta (una pujada d'impostos a les empreses) no era constitucional. Però molts analistes han vist en el gest una autèntica demostració de força, una venjança particular contra el que considera una maniobra política. El mateix Calheiros ha carregat avui contra el fiscal general, a qui ha acusat d'atropellar la llei i li reclamava una oportunitat per defensar-se.

Ningú pot saber les infinites implicacions ramificades que el cas implicarà

Ningú, doncs, no pot saber les infinites implicacions ramificades que el cas implicarà amb una quantitat com aquesta de polítics amb poder a la mà i amb capacitat d'influir en la marxa de la legislatura implicats en un procés seguit de molt a prop per la premsa brasilera. Així, la vida política durant aquesta setmana ha girat exclusivament sobre la divulgació immediata o no de la llista i sobre la inclusió o no d'una o altra personalitat.

Tot això es produeix, a més, quan el Brasil travessa un període convuls des del punt de vista econòmic: la inflació es desboca fins a un 7,7% a causa de les noves taxes de la gasolina, l'atur s'incrementa a poc a poc (encara que se situa en prop d'un 5%) i la recessió econòmica plana sobre un país que el 2010 creixia un ritme del 10%. Per contenir la inflació, un Govern acorralat econòmicament ha decidit apujar els tipus d'interès per refredar l'economia. És a dir, Rousseff, en una mena de cercle viciós, es veu condemnada a alentir el consum perquè no es dispari una inflació alimentada pels impostos que el mateix Estat necessita perquè no té ingressos a causa de l'estat de l'economia. Per arrodonir-ho, el sisme polític que es desencadena amb la divulgació de la llista i amb el llarg i tortuós procés judicial que s'acosta, afectarà, a més, la complexa governabilitat del país.