Consum salvador

El tancament econòmic del 2014, amb un creixement del PIB de l'1,4% (superior en una desena a les estimacions del Govern i la taxa més alta dels últims set anys), demostra que l'economia ha deixat enrere definitivament la fase recessiva i s'ha instal·lat en una nova etapa de reanimació. I hi ha més coses: el fet que l'últim trimestre de l'any s'hagi produït una acceleració de la demanda sembla indicar, fins i tot si es descompta l'efecte de Nadal i les rebaixes, que el 2015 continuarà l'acceleració del creixement fins a taxes properes al 2% si les empreses aconsegueixen esquivar els riscos que amenacen una recuperació feble.

Un exercici convencional que exposi els factors a favor i en contra d'aquesta recuperació ofereix una idea més clara de la situació exacta de l'economia. La caiguda de la cotització de l'euro i l'enfonsament del preu del petroli són els factors principals que poden impulsar l'economia europea i, per tant, l'espanyola. També hi ha a favor la tendència dels consumidors a tornar a ritmes de compra similars als que hi havia abans que es declarés la crisi. De fet, el creixement del 2014 és en bona part imputable a la recuperació de la demanda interna i el consum. El Govern addueix que la rebaixa d'impostos també influirà en el creixement; però la injecció de liquiditat en les butxaques dels ciutadans, en absolut menyspreable, no és suficient perquè provoqui un xoc alcista de les compres.

També hi ha factors en contra. El consum, causa principal de l'acceleració de la demanda, se sosté sobre rendes que han disminuït respecte a l'inici de la crisi. És evident que aquest desajust acabarà per reduir la demanda si no es corregeix la depressió salarial. L'ocupació no es recupera de manera satisfactòria, i persisteix l'amenaça de la deflació (espanyola i europea). L'IPC avançat ha caigut l'1,7% al gener i no hi ha símptomes que hagi d'estabilitzar-se.

Les estadístiques no substitueixen ni emmascaren la tasca dels governs. A la vista de la fotografia conformada pel creixement i els preus, és evident que el curs general de l'economia seguirà la trajectòria dominant avui (creixement més o menys accelerat, amb baixa creació d'ocupació, típica d'una fase postdepressiva) si no hi ha un canvi ferm de política econòmica. La circumstància que el 2015 sigui un any electoral fa témer que la inèrcia restrictiva continuï.