Els investigadors creuen que les restes trobades són de Cervantes

No hi ha un esquelet sencer. Ni hi serà. Han passat quatre segles. Però, segons ha pogut saber EL PAÍS, l'Ajuntament de Madrid anunciarà en breu la troballa de restes fragmentàries de Miguel de Cervantes localitzades per un equip d'especialistes durant la recent exploració de nínxols i tombes a la cripta del convent madrileny de les religioses trinitàries.

Bàsicament l'equip municipal de Govern revelarà, primer, que tant documentalment com realment, el cadàver de Cervantes no va sortir mai dels murs del convent madrileny, tot i que sí que es van traslladar dins mateix de la cripta, que prèviament va ser església conventual, demolida i reedificada entre el 1673 i el 1690.

En segon lloc, mostrarà que un ampli fragment de la mandíbula de Cervantes i diversos ossos seus es van trobar al taüt signat amb les inicials M. C. barrejats amb nombroses restes infantils, al primer nínxol explorat dels 36 que hi ha en un mur de la cripta del cenobi trinitari. El nombre de restes òssies indica que van ser més de 200 nens els soterrats a la cambra funerària subterrània.

I, en tercer lloc, anunciarà que preveu, entre altres opcions, instal·lar a la mateixa cripta un túmul digne i idoni, amb un nou disseny, com a possible lloc on les restes cervantines es puguin visitar. Això tindrà lloc després de l'adaptació d'aquest espai subterrani mitjançant un accés nou, suposadament pel carrer de Las Huertas, de manera que es respecti el mateix lloc on va ser inhumat el Príncep dels Enginys, i s'eviti causar molèsties a les religioses de clausura que habiten al convent i alterar l'activitat diària del grup parroquial a l'església, a la qual s'accedeix al carrer de Lope de Vega, paral·lel al de Las Huertas.

Els terminis que preveu l'equip municipal de Govern per completar el projecte tenen com a data final l'abril del 2016, que marcarà el 400è aniversari de la mort de l'escriptor universal. No obstant això, tot sembla indicar que la gestió de la informació més recent s'insereix dins del calendari electoral que s'obre en les properes setmanes, amb la campanya per als comicis municipals i autonòmics.

Segons fonts que volen romandre en l'anonimat, l'equip municipal de Govern, que fins ara s'ha vist secundat pels partits d'oposició PSOE i IU, es proposa revelar aquesta informació en dates imminents, després de mesos d'estricte silenci al qual ha sotmès, mitjançant un pacte de confidencialitat, l'equip d'una trentena d'investigadors d'alta qualificació, des de forenses fins a experts en tèxtils. Dirigeix l'actual fase investigadora Francisco Etxeberria i la titular de la investigació, Almudena García Rubio, etapa precedida el passat mes d'abril per l'exploració del subsòl del temple conventual pel georadarista Luis Avial. L'excavació in situ, dins de la cripta, va finalitzar fa dues setmanes i des de llavors, els treballs de recerca han continuat en laboratoris exteriors al recinte conventual. Així mateix s'han desplegat converses interdisciplinàries sobre l'estratègia a seguir a l'hora de presentar els resultats.

La principal dificultat teòrica fins ara ha estat la minsa base documental que el projecte investigador incloïa inicialment. Fins fa tot just quatre setmanes aquest dèficit no s'havia pal·liat, amb la incorporació de l'historiador especialista en Història Moderna i de Madrid Francisco José Marín Perellón. Fonts eclesiàstiques van assenyalar que Marín Perellón ha acarat, a través del convent, decisius textos i bitàcoles que les religioses trinitàries conservaven a la seva biblioteca, tot i que segons les mateixes fonts, les investigacions documentals s'han ampliat als fons del ducat de Medinaceli, l'Arxiu Diocesà de Toledo i l'Arxiu Històric Nacional.

Un altre dels obstacles principals ha estat, a la pràctica, l'elevat nombre d'ossos d'infants barrejats amb els de persones adultes, ossificacions que han inundat fins i tot el fèretre signat amb les inicials de Miguel de Cervantes, on s'han trobat les restes fragmentades. Segons va assenyalar fa unes setmanes el sacerdot López Teulón, tanta mortaldat infantil podria haver estat causada per les epidèmies consecutives de verola, pesta i febres tercianes que van castigar Madrid durant els segles XVII, XVIII i XIX.

Crida l'atenció el fet que l'equip investigador no hagi indagat la recerca de referents genètics, ADN, amb els quals contrastar la identitat dels ossos de Cervantes, tenint en compte que una germana de l'escriptor, Luisa de Saavedra, es troba enterrada en un cèntric convent carmelita situat a Alcalá de Henares. Alguns experts externs a l'equip investigador pensen que, com que es tracta d'una ordre descalça, religioses com Luisa de Saavedra van ser inhumades directament a terra, sense cap fèretre, tot i que amb una mortalla senzilla, fets que podrien haver accelerat la descomposició. No obstant això, els ossos, en diferents tipus de sòl, poden perdurar amb cert grau d'integritat. D'altra banda, la família dels Saavedra, cognom primigeni de Cervantes, té tant a Lugo com a Sevilla panteons centenaris propis dels quals no hi ha constància que hagin estat examinats.

Resulta difícil entendre la raó per la qual les dues sepultures situades als peus de l'altar de la Immaculada, al costat de l'epístola del temple conventual madrileny de les religioses trinitàries, que són a poca distància del sostre de la cripta, no han estat explorades amb microcàmeres en l'última actuació, com s'ha fet amb els nínxols abans de l'extracció d'ossos. Cal deduir, en el millor dels casos, que les troballes que s'han fet fins ara ofereixen prou entitat i definició per atribuir-les a Miguel de Cervantes.