Una estafadora a la Zona Franca

El nom de María Navarro provocava a les assemblees contra els desnonaments més ràbia que la d'un banquer. Després de set anys sentint-lo de persones a punt de perdre casa seva, mig centenar de membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) van inundar dilluns passat els passadissos de l'Audiència Provincial de Barcelona per posar-li cara. Alguns venien des del Vendrell, Mataró i Vilafranca per al judici d'aquesta dona de 35 anys a la qual desenes de persones acusen d'haver-los deixat al carrer.

El fiscal demana per a Navarro nou anys de presó i la devolució de prop de dos milions d'euros per presumptament haver estafat 13 persones. Les acusacions particulars eleven la suma a tres milions. És el que asseguren haver perdut els pocs demandants que van aconseguir superar la fase d'instrucció. Una altra trentena es va quedar pel camí perquè no van poder aportar proves o perquè, després de l'engany, es veien incapaços d'afrontar econòmicament un procés judicial.

Tots els afectats van confiar en l'acusada, que tenia una immobiliària al barri Plus Ultra de la Zona Franca, on vivia des de petita. La majoria de perjudicats eren veïns, amics i familiars seus. “Com en podia desconfiar, si anava a l'escola amb els meus cosins i l'he vist créixer!”, recorda un d'ells. Els fets van passar entre el 2004 i el 2007, quan l'activitat del negoci consistia a ajudar a refinanciar deutes amb el pis com a aval.

A Micaela Cano Fajarda, de 59 anys, no se li va passar mai pel cap que la parella del seu nebot la pogués enganyar. “La meva neboda em va dir que aquesta dona em podia ajudar a guanyar alguna cosa perquè anàvem malament de diners”, recorda. Navarro va convèncer Cano i el seu marit que demanessin un préstec de 30.000 euros i li donessin l'import. Ella ho invertiria en negocis que generarien beneficis. El primer i únic d'aquests retorns va ser un xec de 6.000 euros que no tenia fons. La parella no va trobar a qui reclamar: tant Navarro com el seu nebot, José Francisco Fernández —també imputat— van desaparèixer. Els problemes de Cano acabaven de començar: es va assabentar que el préstec que ella i el seu marit havien signat ascendia a 126.000 euros, havia de ser retornat en sis mesos amb alts interessos i que la seva casa estava registrada com a aval. “Com ho podíem saber si cap dels dos sabem llegir!”, lamenta.

José Manuel García, de 40 anys, és cosí del llavors marit de Navarro quan li va demanar assessorament per fer un canvi de propietat. Va acabar signant l'aval d'una hipoteca voluntària i solidària per deute aliè. “Fins i tot sent advocat és complicat d'entendre”, diu el seu lletrat, Jaime Quintana.

La germana gran de García, Susana, també va caure al parany. “Navarro va convèncer la meva germana petita perquè es fes sòcia de la immobiliària. La nostra mare ens va demanar a en José i a mi que li avaléssim una línia de crèdit perquè ampliessin el negoci”, recorda. Navarro els va portar a una oficina de Caixa Laietana pocs minuts abans del tancament i, amb l'excusa que a la directora li corria pressa, els va fer signar sense que llegissin el document. “L'endemà va treure 600.000 euros i es va fer fonedissa amb el seu amant. Per culpa seva em van desnonar el 2011 i haig d'okupar la meva pròpia casa des de llavors”, denuncia Susana.

Navarro també buscava víctimes de fora de casa. Com Silvia Pérez, que va perdre el seu pis a Abrera i que ja ha perdut el compte del que deu. “Vaig avalar amb 44.000 euros les meves germanes perquè obrissin una botiga”, explica. Va recórrer a l'anunci d'una gestoria. Així va conèixer l'acusada. La dona jove, embarassada, amb “cara de bona persona”, els demanava a ella i a les seves germanes que dipositessin avals per convèncer la financera perquè els concedís el préstec. “Era estrany, però estàvem desesperades i li vam anar donant el que reclamava”. Un total de 22.400 euros en quotes. Pérez es va gastar la indemnització del seu acomiadament en aquests pagaments. És dels pocs afectats que té rebuts i missatges de mòbil per provar que Navarro es va quedar amb els seus diners, però la seva denúncia no ha estat inclosa a la macrocausa per motius que ella mateixa desconeix: “No em puc permetre un advocat, així que no m'informen de res”.

Pérez és conscient que no recuperarà els seus diners, però assegura que farà el que faci falta per veure Navarro entre reixes: “Si no la tanquen ho tornarà a fer”. Les seves víctimes hauran d'esperar nou mesos més per veure-la a la banqueta. La seva astúcia va tornar a sortir a la llum perquè va esperar el dia del judici per sol·licitar un canvi d'advocat. La jutgessa es va veure obligada a suspendre'l fins a la següent data disponible: a finals d'octubre.