Voluntaris en risc ajudaran en la investigació contra l’alzheimer

La comunitat científica internacional ha fet un gir a la perspectiva amb la qual havia enfocat fins ara les investigacions contra l'alzheimer. Després de 100 anys d'estudis i tractaments poc fructífers per combatre la malaltia neurodegenerativa –segons la revista Cleveland Clinic, el 99,6% dels assajos clínics contra l'alzheimer han fracassat–, els científics comencen a canviar l'enfocament dels estudis per abordar les investigacions des d'un punt de vista més preventiu que pal·liatiu. Així, sota aquesta premissa, sorgeix el nou projecte que han posat en marxa 35 institucions acadèmiques i laboratoris d'Europa amb la finalitat d'actuar en els estadis més inicials de la malaltia.

El BarcelonaBeta Brain Reserach, el centre d'investigació de la Fundació Pasqual Maragall, serà una de les institucions que coliderarà aquesta iniciativa, coneguda com a Prevenció Europea de la Demència d'Alzheimer (EPAD, en les seves sigles en anglès). El projecte, que durarà uns cinc anys, busca millorar els resultats en la prevenció de la malaltia i conèixer millor les fases inicials de la malaltia degenerativa. Per fer-ho, els centres d'investigació que hi participen faran un registre europeu d'uns 24.000 voluntaris asimptomàtics o en estadis primerencs de l'alzheimer per estudiar com evoluciona la malaltia. Fins ara, els símptomes es manifesten entre 15 i 20 anys després que la malaltia aparegui al cervell.

“Es tracta de fer un registre de persones sanes que tinguin risc de desenvolupar la malaltia. Dels 24.000 voluntaris, es farà un seguiment d'uns 1.500 que participaran en un assaig clínic per provar nous tractaments”, explica el doctor José Luis Molinuevo, director científic del BarcelonaBeta. La intenció és tractar preventivament persones en risc de patir la malaltia per retardar l'aparició dels primers símptomes clínics o, en el cas dels pacients que ja presentin indicis de la malaltia, ajornar el màxim possible l'inici de la demència.

La Fundació Pasqual Maragall, per la seva banda, ja té un projecte per identificar precoçment la malaltia (l'estudi Alfa), en el qual han participat 2.700 voluntaris adults sans, fills de persones afectades per la malaltia. Cada tres anys durant dècades, els voluntaris se sotmeten a un conjunt de proves cognitives, genètiques i de neuroimatge per intentar determinar els factors de risc que influeixen en l'aparició de l'alzheimer i per veure l'evolució dels canvis cerebrals que es produeixen en els malalts. La diferència de l'estudi Alfa amb la iniciativa EPAD, apunta Molinuevo, és que “l'estudi Alfa és observacional però no hi haurà una intervenció”. L'EPAD, en canvi, iniciarà una sèrie d'assajos clínics amb els voluntaris una vegada fet el registre.

El BarcelonaBeta serà el centre responsable de l'execució del projecte a Espanya i l'encarregat d'introduir i coordinar les institucions espanyoles que participin en el projecte. Molinuevo assegura que, de cada centre, n'hauran de sortir uns “200 voluntaris” i a Espanya, a part del BarcelonaBeta, hi participaran dos centres d'investigació més. “El que esperem és que l'EPAD es converteixi en un projecte permanent i els centres establerts a la xarxa mantinguin la cohort viva i els assajos clínics permanentment”, apunta Molinuevo.