Lleida, Tarragona i Girona deriven a Barcelona el 25% d’infarts

Les unitats d'hemodinàmica només estan obertes 12 hores diàries als hospitals de Lleida, Tarragona i Girona. La limitació en l'horari de funcionament d'aquests serveis, en què es practiquen operacions per a alguns tipus d'infart en els quals una artèria s'obstrueix per complet, va obligar a derivar a centres de Barcelona el 25% dels infarts registrats a les tres regions sanitàries l'any 2014.

El Codi Infart, el protocol d'actuació urgent que s'activa davant aquesta patologia al territori català, reconeix deu centres de referència a Catalunya per tractar aquesta malaltia cardíaca. No obstant això, només sis, tots a l'àrea metropolitana de Barcelona, tenen la unitat d'hemodinàmica operativa permanentment.

Segons el Departament de Salut, 148 dels 582 pacients registrats pel Codi Infart entre gener i setembre de 2014 a les àrees de Lleida, Tarragona i Girona, van haver de ser traslladats a un dels sis hospitals de Barcelona.

El farmacèutic Enrique Gheron va morir a les 10 de la nit del dia de Nadal en una ambulància camí de Barcelona des de l'hospital Joan XXIII de Tarragona, que tenia la unitat d'hemodinàmica tancada. Havien passat tres hores des que Gheron va entrar a l'hospital tarragoní i, segons els facultatius, el temps en aquestes malalties és vital.

El Codi Infart reconeix que, després d'activar-se el protocol, que s'engega quan es diagnostica la malaltia, la intervenció als pacients hauria de fer-se en menys de 120 minuts. Els experts alerten que per cada hora de retard es produeix un increment de la mortalitat d'un 3%.

El cas de Gheron ha remogut els fonaments de la sanitat catalana i fins i tot ha donat motiu a una actuació d'ofici del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, per investigar els possibles riscos que suposen per als pacients coronaris les limitacions en l'horari de les unitats d'hemodinàmica. “És necessari determinar si el canvi de cobertura de les unitats de Tarragona, Lleida i Girona comporten un risc per als pacients i suposen greuges comparatius”, va indicar el defensor del poble català.

Malgrat que Salut ha obert un expedient informatiu per estudiar el cas del mort, plataformes socials, sindicats i partits polítics ja exigeixen que tots els serveis d'hemodinàmica s'obrin de forma permanent. Segons dades del departament, el 24,3% dels 2.389 infarts registrats pel protocol entre gener i setembre de 2014 es van produir a les tres províncies catalanes en què no hi ha cap servei d'hemodinàmica obert les 24 hores.

Les reivindicacions per exigir que el servei d'infarts obri a tota hora ve de lluny. El gener de 2012, quan a Tarragona només funcionava fins a les cinc de la tarda de dilluns a divendres, un veí de la ciutat, Felipe Rivas, va denunciar que va sofrir un infart i va haver de recórrer més de 100 quilòmetres fins a l'hospital de Bellvitge, a Barcelona.

Amb la queixa d'aquest pacient sobre la taula i la pressió social, l'octubre de 2013, el departament de Salut va ampliar l'horari d'atenció de la Mútua de Terrassa, l'Arnau de Vilanova de Lleida, el Josep Trueta de Girona i el Joan XXIII de Tarragona tots els dies de la setmana i fins a les vuit de la tarda.

Les dades van avalar la mesura. El balanç del Codi Infart de 2013 —l'últim disponible— revela que la proporció de pacients amb angioplàstia primària duta a terme dins del temps recomanat per la comunitat científica va millorar sensiblement. Després de l'augment d'hores dels serveis d'hemodinàmica als hospitals de les tres províncies, el nombre de pacients atesos abans de dues hores va pujar al 52% a Lleida i Girona i al 42% a Tarragona. Abans de l'ampliació d'hores, solament el 38% dels pacients de la regió sanitària de Girona, el 30% de la de Tarragona i el 34% de la de Lleida eren intervinguts a temps.

Amb tot, encara aquests percentatges estan molt lluny de les xifres que disposen la regió sanitària de Barcelona, en què els sis hospitals de referència del Codi Infart tenen servei d'hemodinàmica 24 hores: el 73% dels infarts són intervinguts a temps.

“Sóc una afortunada trista”

Mercè Pérez Pons

Eren les 10 del matí del dia 31 de novembre de 2009 quan Rosa María Gabriel, una veïna de Tarragona de 55 anys, va començar a trobar-se malament de l'estómac. Poc després es va desplomar al mig del carrer i va haver de ser traslladada a l'Hospital Joan XXIII, en què van detectar que tenia un infart. “Era cap de setmana, em van atendre molt bé però la unitat d'hemodinàmica estava tancada. Llavors em van portar a Barcelona en helicòpter fins a l'hospital de Bellvitge”, explica Gabriel.

Es va recuperar i pot fer vida normal, però des de llavors lluita perquè el servei per atendre infartats obri les 24 hores a Tarragona.

Aquest dissabte va encapçalar una manifestació per exigir la mesura. “Sóc una afortunada trista. Em va passar fa més de cinc anys i la culpa d'això la tenen tots els partits. Cap partit ha fet res al llarg d'aquest temps per solucionar el problema". Aquesta veïna de Tarragona tem tornar a trobar-se en la mateixa situació. "Tinc por. Un dia em va agafar una opressió al pit, vaig mirar el rellotge i eren les 20 hores. Vaig pensar que si hi havia molt trànsit acabaria morint al peatge de Martorell", confessa. I afegeix que està molt afligida “per tota la gent que ha mort” a causa de trobar tancat el servei d'infartats a l'hospital Joan XXIII.