Tolo Cursach BCM, amb ulleres fosques

Vet ací un home que viu del públic i dels seus molts negocis que funcionen perquè hi passen centenars, milers, de persones al dia, emperò ell evita ser un personatge públic, algú conegut. Sempre ha volgut preservar la seva imatge i les seves paraules i, així, ha multiplicat la seva llegenda de misteriós potentat del sector de l'oci. Va sobreviure al pas per la propietat del Reial Mallorca i l'Atlètic Balears; l'última, una vocació de marginalitat.

Bartolomé Cursach Mas té les macrodiscoteques BCM, Tito's, Riu i els tres Mega (Sport, Park i Sorra), el grill gegant de l'Asadito, polígons, solars d'or i hotels en reforma per a joves al volcà de Magaluf. Va iniciar inversions al Brasil i el Carib. El seu patrimoni es va multiplicar en 40 anys, per la seva pipella i ull d'àguila, sempre amb estil audaç, polèmic per a la competència.

A l'última setmana va tenir una acurada aparició estel·lar. Va usar ulleres d’aviador, fosques, negres, i no se les va treure durant l'hora d'interrogatori davant la comissió d'investigació del Parlament de les Balears, un moment a la cima i no desitjat per ell, sempre a l'ombra. Va usar com una mena d'antifaç de protecció i distància a la Cambra i davant les càmeres.

L'instant va ser històric, un poder real de tu a tu amb un altre poder. Es va veure a les pantalles. Sense mostrar la seva mirada, en ser preguntat pels polítics sobre les circumstàncies de la seva inversió –fallida– de 13,5 milions el 2002, d'una finca al costat de l'hospital de son Espases de Palma, on no hi ha pogut fer res, Tolo Cursach va negar contactes de privilegi i va ironitzar.

Amb gest de jugador bregat, suficient, emperò sense faltar, va replicar als diputats. "Vostè recorda què va fer fa 15 anys? Jo no", li va dir Fina Santiago, a qui li va estranyar la seva falta de memòria de dades d'aquell fiasco milionari. "La finca no val res, qui em dóna els 13,5 milions escripturats?", va insistir Cursach. "No la vaig comprar per sembrar-hi patates, la vaig comprar perquè vaig pensar que Palma havia de créixer per allà". En temps d'alegria, durant la bombolla, en sortir de firmar compres a cal notari "les coses ja valien un 10% més".

Cursach es pentina els seus cabells llargs, que eren de color caoba i ara són d'un color gris cendra, ondulats. Va amb barbó i no duu cua. Passada la frontera dels 65 anys, l'empresari que recollia pilotes al Club de Tennis, guanyador i reptador permanent, té connexions amb els cercles d'autoritat sense estar a primera fila.

Les pugnes veïnals i amb altres comerciants, per horaris i sorolls, són un front obert en què va tenir un peó hàbil, l'extint Pere Vidal, cap de la patronal de sales de festes.

Un decret balear sobre sorolls del conseller de l'Interior José María Rodríguez, del 2007, va ser anomenat "decret Cursach". Una sentència el va anul·lar. A la platja de Palma, el passeig Marítim i Magaluf, allà on hi ha els seus temples de música, cervesa i alcohol, el fluir de tants diners suscita refregues i també polèmiques per la gestió de les policies.

L'expresident Gabriel Cañellas va ser aconseguidor de Cursach davant el regidor de Palma Rodrigo de Santos, segons va dir en la mateixa comissió parlamentària. En renovar el Western-Park a Calvià, l'arquitecta germana de l'alcaldessa del PSOE Margarita Nájera, Isabel, va signar el projecte. L'exassessor i exregidor del PP de Calvià, José Manuel Barquero, va estar en el seu equip de gestió, en què segueix Tolo Sbert, exdirector general de Turisme.

Rodrigo de Santos, amb set anys de condemna a la presó, en la mateixa comissió va fintar un pugilat invisible amb Tolo Cursach. El corrupte exregidor va presumir d'haver tancat discoteques i pedreres a l'empresari absent i d'haver-li vetat projectes negant l'etiqueta d'interès social. "No va ser fàcil", va accentuar De Santos, que culpa l’empresari del seu destí.

De Santos va ser citat a la Cambra com a font d'autoritat davant Cursach, que va observar: "No és un tocat (per curull) de virtuts" ni la seva "paraula va a missa".

Tolo Cursach va obrir un capítol en la història local amb fredor, algun gest distant i dos murmuris al seu advocat Pérez Marsá. És el Tolito, criat en la seva família de conserges del Tennis dels senyorets de Palma que derrotava a la pista i la taula. Va regnar un instant en el vell local del Cercle Mallorquí dels senyorots i botifarres que repartien bolla negra als socis no desitjats.

És el mateix Tolo qui entrava amb pantalons curts a l'estadi del Mallorca al costat dels socis i que va arribar a ser amo del club. Aquest BCM (Bartolomé Cursach Mas) una vegada va posar el seu acrònim al cel, les lletres –lingots d'or– que coronen la seva discoteca. Va crear una companyia d'aviació a la qual va donar nom que va fracassar.