El bloc independentista s’uneix

Al caire de l’abisme, els dos partits del bloc independentista català han sentit aquestes darreres setmanes el vertigen del fracàs assegurat si trencaven l’aliança i la unitat d’acció que havien mantingut durant la primera meitat de la legislatura. Aquest dimecres, el president Artur Mas ha fet un pas enrere, ha renunciat definitivament a la llista sobiranista única que havia proposat el 25 de novembre. A canvi, Oriol Junqueras renuncia a fer caure el Govern de Mas immediatament, accepta garantir-li mig any més d’estabilitat parlamentària i es compromet a concórrer amb un programa comú amb CiU a les eleccions del Parlament del 27 de setembre.

Si el llenguatge corporal diu alguna cosa, el d’Artur Mas en anunciar l’avançament electoral per al setembre no expressava entusiasme. Tan poc entusiasme, per exemple, com el que va produir en el líder d’ERC, Oriol Junqueras, la proposta de llista sobiranista única formulada per Mas fa un mes.

Pot semblar un empat, però més que un empat és un retrocés en l’aplicació del full de ruta dissenyat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional, que Mas havia fet seu. El cinquè punt d’aquest full de ruta proposava convertir en plebiscitàries les eleccions al Parlament si resultava impossible fer un referèndum, i el millor instrument per aconseguir-ho era una candidatura única independentista. La proposta de Mas era la manera de fer-ho. No hi ha hagut referèndum i les eleccions al Parlament seran més difícilment plebiscitàries del que potser ho haurien estat si el bloc independentista hi hagués anat en una sola candidatura (llevat de l’extrema esquerra sobiranista).

Pot semblar un empat, però més que un empat és un retrocés en l’aplicació del full de ruta dissenyat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional

Tothom sap que els bons acords entre partits són aquells que no deixen ningú del tot satisfet. Les eleccions per al mes de març que reclamaven ERC i l’ANC representaven, en realitat, un intent de descavalcar Mas de la presidència de la Generalitat, i el consegüent canvi en el lideratge de la campanya independentista. Era impossible d’acceptar per Mas, encara més si es té en compte que les enquestes preelectorals no auguren ara mateix una gran majoria independentista. Era l’anunci de la fi de l’intent independentista.

Tirar la pilota endavant fins a la tardor dóna vuit mesos més de coll a la presidència d’Artur Mas. Permet intensificar la campanya sobiranista, obliga ERC a garantir a CiU l’estabilitat parlamentària, inclosos els Pressupostos de la Generalitat per al 2015, i compromet ambdues forces a plantejar sense divisió les eleccions municipals del 24 de maig. D’aquests comicis, però, en pot sortir un mapa molt diferent de l’actual i a hores d’ara no es pot saber si afavorirà l’aposta de convertir les autonòmiques del setembre en un plebiscit o no. En qualsevol cas, però, el programa comú de CiU i ERC crea un bloc electoral independentista que, per primer cop des del 1980, anirà a unes eleccions proposant explícitament la creació immediata d’un Estat català independent. Serà una novetat històrica. Ara falta veure quines reaccions provoca en els altres partits.