El preu de l’aigua es dispara un 24% des de la privatització d’ATLL

La factura de l'aigua a Catalunya no ha parat de pujar des que va començar la crisi. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va començar a fer informes sobre el preu d'aquest servei bàsic el 2008 i des de llavors la pujada registrada ha arribat a un 78,8%. Dels 1,316 euros per metre cúbic que pagava una llar amb un consum mitjà de 12 metres cúbics al mes s'ha passat a 2,353 euros. L'increment ha estat constant i no ha cessat els últims anys. Des que, el 2012, es van iniciar els moviments per privatitzar ATLL, ara pendent que es revoqui el contracte al consorci liderat per Acciona i BTG Pactual, s'ha produït un encariment del 24%.

Els motius de la pujada del preu de l'aigua des de llavors es deuen a diferents factors, segons les dades treballades per l'Observatori del Preu de l'Aigua de l'ACA. Un és el repunt que ha sofert el cànon de l'aigua, que aprova cada any la Generalitat per finançar la construcció i el manteniment de totes les infraestructures hidràuliques. Des del 2012 el que paga cada client d'una subministradora per cada metre cúbic per aquest concepte, que representa una quarta part del total del rebut de l'aigua, ha fet un salt d'un 7,4%.

Però la majoria de l'increment arriba de la part del consum, de l'aigua que consumeix cada llar. El 57% de la factura arriba del consum i cada metre cúbic d'aigua que passa per l'aixeta d'una llar ha passat de cobrar-se a 0,577 euros el 2012 a costar 0,776 euros, un salt del 34% en tot just tres anys. Els informes de l'ACA no expliquen el perquè d'aquest increment, però la pujada es deu a l'increment del preu de l'aigua que Aigües Ter-Llobregat (ATLL) ven a les subministradores i al que han dictat aquestes empreses per mantenir els seus marges de beneficis.

La Generalitat, just abans de privatitzar ATLL i per intentar que la seva concessió fos més atractiva a ulls dels inversors, va aprovar a l'estiu del 2012 una pujada de les seves tarifes, al voltant d'un 70%. Aquesta pujada del majorista es va traslladar a les tarifes domèstiques que apliquen els operadors. I aquests, al seu torn, van aplicar també pujades.

El portaveu d'Aigua és Vida, Eloi Badia, va denunciar ahir que la privatització d'ATLL “no respon a una millora del servei sinó a un traspàs a la butxaca de les persones del deute públic, unes famílies que malgrat reduir consum i perdre renda, veuen com la tarifa no para d'augmentar”. És cert que, segons les dades d'un estudi elaborat pel subministrador d'aigua Agbar, el consum a Barcelona d'aigua s'ha reduït un 11% des del 2007. Però aquest estalvi no s'ha pogut materialitzar en les factures per la pujada del preu.

A la província de Barcelona, la que més depèn del subministrament d'ATLL, es paguen els preus més cars: 2,512 euros per metre cúbic. Després, i ja per sota de la mitjana catalana, se situen Lleida (1,887 euros per metre cúbic), Tarragona (1,866 euros) i Girona (1,644 euros).

A la ciutat de Barcelona, el preu mitjà que es paga és de 2,476 euros per metre cúbic. Segons un informe comparatiu elaborat per l'ACA, en què s'han analitzat 10 ciutats espanyoles, la capital catalana és la segona més cara, només superada per Múrcia (2,946 euros per metre cúbic) i molt per sobre de Madrid, la cinquena urbs més cara, amb una tarifa d'1,573 euros per metre cúbic. Aquest informe, a més de destacar el preu que es paga a Barcelona, també evidencia que en Catalunya és on paga més pels sobreconsums. Una llar que consumeix una mitjana de 20 metres cúbics, per exemple, veu com el preu mitjà d'un metre cúbic es dispara un 38%. Generalment passa el contrari: com és consum, més barata és l'aigua, amb l'excepció de Sevilla, que castiga també els usos sumptuaris.