Un home mata a trets dos policies a Nova York i se suïcida

La mort a trets de dos policies de Nova York a les mans d'un individu que després es va treure la vida va provocar ahir un gir a la tensió que viu la ciutat pel cas Garner, la mort d'un afroamericà a les mans d'un agent que va ser exculpat per un gran jurat, i va aguditzar la crisi entre els sindicats policials i l'alcalde, Bill de Blasio. “Aquest és un atac contra tots nosaltres. És un atac a tot el que ens apreciem”, va declarar l'alcalde després de reunir-se amb els familiars de les víctimes al Woodhull Hospital de Brooklyn, el barri escenari dels assassinats.

La mortal emboscada es va produir en ple carrer, a la confluència de dues avingudes molt concorregudes i repletes de comerços, Myrtle i Tompkins, cap a les tres de la tarda i sense cap intervenció dels agents, identificats com Wenjian Liu i Rafael Ramos. Un individu es va acostar al cotxe patrulla que ocupaven a la zona i els va disparar diverses vegades al cap i al tors. Els agents no van tenir temps ni de treure les seves pistoles. L'autor dels trets, l'afroamericà Ismaaiyl Brinsley, de 28 anys, va fugir a una estació de metro propera, on es va treure la vida amb el mateix arma. Testimonis presencials van qualificar els fets d'“execució”.

“Tot va passar molt ràpid”, va comentar Carmen Jiménez, una veïna de Bedford-Stuyvesant, a Brooklyn, que era a l'andana de metro quan l'assaltant era perseguit per almenys dos policies. “Ens cridaven que ens estiréssim a terra”, va precisar als mitjans locals. La zona, plena de gent comprant ja que era un dissabte previ a les festes nadalenques, va ser acordonada per la policia. Les línies del metro afectades van ser suspeses temporalment.

L'assassí havia disparat a la seva exparella a l'estómac el mateix dia al matí a Baltimore

El cap de la policia de Nova York, William Braton, va informar que l'assassí havia disparat a la seva exparella a l'estómac el mateix dia al matí a Baltimore (Maryland), i l'havia deixat ferida de gravetat, i havia amenaçat després al seu compte d'Instagram de matar policies de Nova York. “Posaré ales als porcs. Es van emportar un dels nostres, agafem-ne dos d'ells”, va escriure al costat de la foto d'una pistola platejada.

La policia de Baltimore va enviar una alerta als seus col·legues de Nova York, però va arribar al mateix moment en què es produïen els assassinats. Fonts policials van assenyalar que Brinsley, un individu natural de Nova York amb molts antecedents criminals, pertanyia a una banda de delinqüents de Baltimore coneguda com Black Gorilla Family. “És un assassinat sense sentit”, va assenyalar Bratton. “És possible que els agents ni arribessin a veure el seu assassí”, va afegir.

Al costat d'ell, l'alcalde va tenir paraules emocionades per als dos agents caiguts: “Han mort servint la seva ciutat. Hem d'agrair que hi hagi herois com ells. Eren dos policies valents”. El regidor va explicar que, tot i que està en curs la corresponent investigació sobre el que va passar, “no hi ha dubte que ha estat un assassinat, una execució, un acte menyspreable i despietat que colpeja el cor de la nostra societat i la nostra democràcia”.

La mort ahir dels dos policies va provocar una reacció duríssima dels dos principals sindicats de policia, la Patrolmen’s Benevolent Association i la Sergeants Benevolent Association. “Les mans de l'alcalde degoten amb la nostra sang a causa de les seves paraules, accions i polítiques que, per primera vegada en molts anys, ens han convertit en un departament en guerra. Actuarem en conseqüència”, va proclamar el primer. “La sang de dos policies executats està a les mans de l'alcalde De Blasio. Que Déu beneeixi les seves famílies i que descansin en pau”, va redundar el segon. L'últim policia abatut a trets a Nova York va ser Peter Figoski, el 2011.

La ira dels sindicats policials contra De Blasio ve de lluny. Consideren que l'alcalde, en una mena de funambulisme polític per intentar acontentar totes les parts, no els ha donat prou suport en la polèmica pel cas Garner. L'acusen d'haver donat suport a les protestes en què es titllava la policia d'assassina i d'haver congeniat excessivament amb grups agitadors com la National Action Network del reverend afroamericà Al Sharpton.

Els sindicats consideren que l'alcalde no els ha donat prou suport en la polèmica del 'cas Garner'

L'últim agre episodi de desencontre es va produir quan De Blasio, en criticar la decisió del gran jurat de Staten Island que va exculpar l'oficial Daniel Pantaleo de la mort de Eric Garner, va explicar que ell i la seva dona, l'afroamericana Charlene McCray, havien tingut por moltes nits que el seu fill Dante es topés amb la policia en una nit d'oci. Encara que l'alcalde va intentar matisar les seves paraules, els sindicats es van sentir perjudicats. “Ens ha deixat als peus dels cavalls, com si fóssim una policia a la qual cal témer”, van denunciar els seus portaveus. A conseqüència d'això, la Patrolmen’s Benevolent Association va fer circular una carta en què demana als agents que, en cas de mort d'alguns d'ells en acte de servei, l'alcalde no sigui convidat al funeral.

El reverend Al Sharpton, que fa just una setmana va mobilitzar milers de persones a Washington per exigir que s'actuï contra els policies que cometen abusos contra la comunitat negra, va qualificar de “menyspreable” que s'utilitzin els noms de Garner i Brown per justificar qualsevol tipus de violència i es va declarar contrari que es busqui "fer justícia d'aquesta manera”. “La violència és l'enemic”, va indicar en una nota, de la causa que persegueixen les marxes i les mobilitzacions que s'han viscut les últimes setmanes als EUA. “No tots els policies són dolents”, va reiterar.

La família de Michael Brown, l'adolescent la mort del qual va provocar greus disturbis a Ferguson, Missouri, va fer pública una nota en què va lamentar el que acabava de passar: "Condemnem l'assassinat sense sentit de dos policies de Nova York. Rebutgem qualsevol tipus de violència cap a membres de les forces de seguretat. No es pot tolerar. Hem de treballar junts per portar la pau a les nostres comunitats".

La mort dels dos agents a Brooklyn suposa un cop d'incalculables conseqüències per a la política policial seguida fins ara per De Blasio. Una reducció històrica de la criminalitat (300 assassinats aquest any, un rècord positiu) i mesures que tendeixen a no penalitzar les minories ètniques, en un intent per construir una nova relació entre la policia i la ciutadania, han quedat aixafades per la tensió del cas Garner i la ràbia d'uns sindicats que han declarat la guerra al seu alcalde.