Un jurat de Nova York exonera el policia del ‘cas Garner’

El cas no es tanca amb el que s’ha decidit a Staten Island. El fiscal general, Eric Holder, va anunciar que el seu departament investigarà el que va passar amb Garner com a possible violació dels seus drets civils. "Els nostres fiscals duran a terme una investigació independent, exhaustiva, justa i ràpida", va declarar. El departament d'afers interns de la policia de Nova York té obert el seu propi expedient. Els familiars de Garner probablement també iniciaran un procediment civil.

La notícia va provocar una gran quantitat de protestes entre la classe política i la ciutadana, vehiculades la majoria a través de les xarxes socials. Poc després de la decisió del jurat, centenars de persones es van congregar en llocs com Times Square, Union Square i Rockefeller Center, on se celebrava la tradicional il·luminació de l'arbre de Nadal. "No puc respirar", la fatídica lletania pronunciada per Garner abans de morir, va ser la consigna més corejada. Hi va haver alguns detinguts que van intentar tirar a terra les tanques de la policia. A l'estació de trens Grand Central, un grup de persones es va tombar pacíficament al terra. Més tard, ben entrada la nit, diversos centenars van ocupar l'autovia que circula al llarg del riu Hudson, a l'oest de Manhattan, cosa que va produir més detencions.

El president Barack Obama va expressar la seva contrarietat per la decisió judicial durant un acte celebrat amb líders indis a la Casa Blanca: "Quan algú no és tractat igual per la justícia, aquest país té un problema i jo, com a president, tinc el deure resoldre’l". El líder demòcrata no va valorar els detalls de la mort de Garner, però sí que va afirmar que hi ha “massa ocasions en què els ciutadans no confien que totes les persones estan sent tractades igual”.

L'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, conscient de la gravetat de la situació, va suspendre la seva presència a la multitudinària festa al Rockefeller Center de Manhattan i es va traslladar a Staten Island per reunir-se amb càrrecs electes, representants d'organitzacions ciutadanes, líders religiosos i activistes, en un intent de calmar els ànims. En un acte previ al matí, durant la presentació de les noves càmeres que portaran els agents de policia de la ciutat, De Blasio es va mostrar respectuós amb la possibilitat que la gent es manifestés després de la decisió del gran jurat, però va expressar la seva confiança en què aquestes protestes fossin pacífiques.

A la nit, a Staten Island, l'alcalde va assenyalar: "Hi ha molt dolor i frustració en aquest lloc aquesta nit. Al mateix temps, hi ha molts bons sentiments. Aquest és un dia molt emotiu per a la família Garner i tots els novaiorquesos. La seva mort va ser una tragèdia terrible que cap família no hauria d'haver de suportar. La mort d’Eric Garner va posar el focus en les relacions entre la policia i la comunitat i els drets civils, problemes crítics que enfronta la nostra nació avui", va declarar el regidor. "La decisió del gran jurat no és la que molts a la nostra ciutat volien, però Nova York posseeix una llarga tradició a expressar-se a través de la protesta, no de la violència", va afegir.

L'alcalde va reforçar els seus arguments amb les paraules pronunciades 24 hores abans per un dels sis fills d’Eric Garner, Eric Snipes, qui va demanar que, fos quina fos la decisió del jurat, no hi hagués disturbis. “No serà com a Ferguson perquè tothom sap que el meu pare no era una persona violenta i respectaran la seva memòria”, va declarar. A la nit, en el mateix lloc de Staten Island on va morir Garner, Benjamin, el seu padrastre, va advocar per la pau davant tots els que es van apropar a saludar-lo.

L'agent Pantaleo va emetre un comunicat de condolença per a la família Garner. “Em vaig convertir en un oficial de policia per ajudar les persones i per protegir els que no poden protegir-se a si mateixos", va dir. “Mai no va ser la meva intenció fer mal a ningú, i em sento molt malament per la mort del senyor Garner. Espero que la seva família accepti el meu condol per la seva pèrdua". La vídua de la víctima, Esaw Garner, va rebutjar les paraules de l'agent. "No signifiquen res per a mi", va dir. Pantaleo seguirà suspès mentre hi hagi oberta la investigació interna de la policia. A la seva declaració de la setmana passada davant el gran jurat va argumentar que en cap moment va pensar que Garner corria perill de morir per la seva clau, que va qualificar de maniobra de reducció i no d'escanyament.

La decisió del gran jurat arriba en un moment en què tant el president Barack Obama com les autoritats de Nova York havien fet esforços considerables i adoptat mesures per conciliar les forces policials amb la ciutadania i rebaixar la tensió racial que va recórrer el país després dels fets de Ferguson.

Al contrari que allí, els fets esdevinguts a Staten Island no deixen lloc per al dubte, ja que tot va ser gravat en vídeo. Un grup de policies, en aplicació de la política contra el petit delicte seguida durant anys a Nova York sota el mandat dels alcaldes conservadors Rudolph Giuliani i Michael Bloomberg, va voler detenir Garner per venda il·legal de cigarrets per unitats. L'home, de més de 100 quilos de pes, es va resistir. Va ser reduït al terra, però un dels agents li va aplicar una clau d'escanyament prohibida per les ordenances del cos. Garner, que patia asma, diabetis i tenia altres problemes de salut, va cridar “no puc respirar” fins en onze ocasions abans de morir. La difusió del vídeo i el dictamen mèdic, que va determinar que s'havia produït un homicidi, van provocar manifestacions a Nova York a l'agost, un mes després dels fets.

El reverend Al Sharpton, líder de la National Action Network, la principal organització de drets civils de la comunitat negra de Nova York, havia caldejat l'ambient aquesta setmana en iniciar el seu particular “compte enrere” de la decisió del gran jurat. “Vull que la gent sàpiga que això no és una qüestió només de Ferguson. També ho tenim aquí i estarem molt pendents del que decideixi aquest gran jurat”, va proclamar Sharpton en un acte amb la mare i la dona de Garner. Ahir a la nit, en una convocatòria semblant, va proclamar: "Quanta gent ha de morir perquè vegem que el que ens passa no és una il·lusió, sinó una trista realitat que aquest país ha d'afrontar d'una vegada per sempre".

El reverend va anunciar una marxa nacional de protesta a Washington per al 13 de desembre. Una marxa, va dir, pacífica, però contundent. Malgrat el to de vegades encès dels seus discursos, Sharpton havia demanat calma en els dies previs si el gran jurat decidia no actuar contra l'agent Pantaleo, com així ha estat. “Podem demostrar que Nova York és diferent? No tindrem violència, però volem justícia”, va dir. Les seves paraules es van produir en un context molt determinat. Nova York havia registrat la setmana passada les manifestacions més nombroses pel cas Brown. Dilluns passat encara desenes de persones van tornar a manifestar-se amb una seguda pacífica a Times Square amb crits de: “Mans enlaire, no dispareu!”. Durant les celebracions d’Acció de Gràcies i el divendres de rebaixes també va haver-hi protestes.

Un altre incident que fa referència a una actuació desproporcionada de la policia havia enrarit l'ambient. El 21 de novembre va morir tirotejat per un policia novell un jove afroamericà, Akai Gurley, de 28 anys, en un edifici d'habitatges protegits de Brooklyn. L'agent, Peter Liang, estava fent una inspecció rutinària amb un company. En trobar-se de cara amb Gurley i la seva nòvia en una escala poc il·luminada, el policia, que portava l’arma a la mà, va disparar. El jove afroamericà estava desarmat. Aquesta qüestió també haurà de ser vista per un gran jurat, cosa que sens dubte augmentarà al tensió.

Les lleis de l’Estat de Nova York estableixen que tots els delictes greus han de ser presentats davant un gran jurat, compost per 23 ciutadans. Aquest òrgan pot revisar les proves del cas, escoltar els testimonis i fins i tot dur a terme les seves pròpies indagacions abans de presentar una acusació formal o desestimar el cas.