Llums i fums

Tornen els llums de Nadal; és veritat que és una qüestió efímera i algú pot pensar que no és tan important, però en canvi, passa en un moment rellevant per a la ciutat i passa cada any. És una ocasió per posar l’espai públic urbà en evidència. Alguns cops allò excepcional, com ara aquest mes i mig en què les decoracions estaran enceses, permet fer certes observacions sobre alguns espais de la nostra afligida smartcity.

Vull parlar de les dues il·luminacions que són responsabilitat de Barcelona Activa, que ha assumit la decoració de dos dels que anomenen “carrers de ciutat”. Dues il·luminacions triades a partir d’un concurs en representació de dues categories, novella i professional. Paradoxalment, la il·luminació del carrer Aragó, resultat de la categoria novella, realitzada per una estudiant d’arquitectura, és, amb tots els matisos que vulguin, la millor: una idea simple que atorga al carrer un sostre d’estels delicat.

Un dels seus encerts és que no concentra l’ornamentació en pocs elements, com ara el passeig de Gràcia. Aquesta última, per molt que expliquin que és una referència a Gaudí i al seu mètode per calcular arcs parabòlics, no sols no impressiona sinó que embafa. De fet, en observar els llums concentrats com làmpades d’un antic saló de ball, un s’adona que el pitjor que es pot fer és col·locar-los de manera casual, un error de principiant.

Sense ‘ligth designers’,

En canvi, la d’Aragó supera el fet en imitar alguna cosa més simple i popular: la disposició de petits punts de llum no necessita lectures i arriba al cor abans que al cap. Té una certa semblança en l’encert amb la de la Diagonal, que per mor de les obres ha suprimit les làmpades i ha folrat els arbres amb punts de llum, sense missatge.

A poc a poc, inexorablement, els llums dels carrers han deixat de banda els motius de les festes de Nadal per acabar assemblant-se a la il·luminació d’un centre comercial amb la coartada de no ofendre altres sensibilitats. La mateixa coartada que ha arraconat la pràctica de muntar pessebres a les escoles però ha deixat que els nens abracin la celebració de Halloween...

La millor imatge d’aquesta versió comercial i illetrada de la decoració de Nadal als carrers, la dóna la il·luminació de la Gran Via, corresponent a la categoria professional. Aquesta és la proposta que va quedar segona i la que s’ha construït en no poder-se fer la primera adduint problemes pressupostaris. Em pregunto si el jurat, format per 12 persones —sis càrrecs polítics municipals i sis personalitats del món del disseny (directors d’escoles i d’institucions vinculades al disseny)—, no podia preveure una cosa així. El resultat és, per a mi, la pitjor, més grollera i barroera decoració de Nadal de tots els temps. Unes banderoles tipus Meta volant, suporten al mig de l’avinguda diverses onomatopeies de tres en tres, com ara: “Nyam Nyam Nyam”, “Glup Glup Glup”, “Xin Xin Xin”, “Muac Muac Muac”, “Ding Dang Dong” i “Fum Fum Fum” (que deu voler ser la connexió amb la tradició). Al contrari del que passa amb la il·luminació del carrer Aragó, aquesta està pensada per ser vista tan sols en una direcció, per cert, la que coincideix amb la del trànsit d’automòbils. Algun cop ens hem referit a la transcendència del text en l’espai públic, però resulta evident que aquest és la defecació d’un text. És criticable el disseny d’una cosa semblant, però és lamentable que Barcelona Activa permeti una cosa així.

Es podia llegir a les bases: “L’Ajuntament de Barcelona vol compartir amb tota la ciutat la responsabilitat d’aconseguir un enllumenat nadalenc únic, associat als seus atributs de ciutat innovadora, creativa i vinculada al disseny, alhora que pretén fomentar un esperit nadalenc proper i del gust dels seus ciutadans i ciutadanes”. Això mereix ser contestat. No crec que sigui l’únic que no vulgui compartir la responsabilitat d’haver triat aquest enllumenat. En canvi, crec que és responsabilitat d’alguns contestar aquesta elecció per millorar la ciutat. No participo de la definició que es dóna de la ciutat, de “creativa, innovadora i vinculada al disseny”, perquè senzillament no és al cap de la majoria dels ciutadans, i en canvi està associada a la idea de fer de la ciutat una marca. No comparteixo que aquesta il·luminació sigui propera al gust dels ciutadans, i em sembla d’una arrogància pròpia dels ignorants en matèria de gust identificar el seu mal gust amb el del públic en general. No ens hauria de fer pensar que fa uns anys, sense ligth designers, no tinguéssim la sensació de pol·lució visual que ara tenim al Nadal.