La Barcelona perifèrica es lliura al 9-N

Un plugim incessant queia sobre Barcelona ahir al migdia. Mentre el centre de la ciutat continuava amb el seu remolí turístic de paraigües amuntegats als peus de la Pedrera i estrangers passejant per la Rambla, al popular districte de Nou Barris, a la part alta de la ciutat, Modesto Colomo, de 76 anys, s'afanyava a creuar la plaça Virrei Amat corrents, mentre empenyia amb força la cadira de rodes de la seva dona, l'Ángela. “Votarem perquè volem el bé per a Catalunya. Això no valdrà per a res però tenim dret a la queixa”, deia Colomo, andalús emigrat a Barcelona el 1948.

A les portes del seu col·legi, més d'una vintena de persones feien cua per votar. Just darrere del Modesto i l'Ángela, la lleonesa Felicia Riñors recordava que, en els 50 anys que fa que viu a Barcelona, havia vist “moltes injustícies”. “A Catalunya li han fet moltes marranades, si no no voldrien marxar d'Espanya”, concloïa.

Al col·legi Calderón de la Barca del barri de Verdum, les cues feien la volta a la cantonada del carrer. El coordinador dels voluntaris, Xavier Meseguer, reconeixia que no s'esperaven tanta afluència: “Ens havien avisat que no vindrien gaires persones perquè aquest és un barri amb molta immigració i gent gran, però ha estat tot el contrari. No hem parat”. A la cua, la Carmen, “de Barcelona de tota la vida”, i la seva parella, el Pedro, d'origen cubà, esperaven ansiosos. “Jo això ho he mamat des de nena, no ve de fa tres anys ni és cosa d'Artur Mas. Fa molt de temps que ho esperem”, apuntava la dona. El Pedro, més prudent, reconeixia que no sabia gaire cosa del procés, però advertia: “Alguna cosa deu estar passant a Catalunya si existeix una capacitat de convocatòria com aquesta”.

La directora d'un institut de l'Hospitalet es va negar a obrir el centre

En un altre dels centres de la perifèria de Barcelona, a l'humil barri del Besòs, la pakistanesa Safie s'apropava al col·legi amb els seus fills. Fa tres anys que viu a la ciutat: “Jo només conec Catalunya. Potser la resta d'Espanya també està bé, però jo vull el millor per als d'aquí i la independència és positiva”. A pocs metres del col·legi, el Xosé, l'Herminio i el Jesús, gallecs emigrats als 70, no volien votar: “Això no acabarà bé. No ens podem saltar la llei i si això segueix endavant, passarem gana”, alertava el Xosé.

A l'altre costat de la ciutat, al barri de Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat, també la multitud sorprenia els voluntaris. Malgrat que l'organització va haver de traslladar el punt de participació de l'IES de Pedraforca al barri de la Florida al col·legi Sant Jaume —a 15 minuts de distància a peu— perquè la directora del Pedraforca es va negar a donar les claus, més d'un miler de persones havien votat al migdia. “Segurament pel canvi, hi deu haver gent més gran que no ha vingut, però estan sortint voluntaris espontanis que s'ofereixen a traslladar-los fins aquí amb cotxe”, explica el coordinador del Sant Jaume. Darrere seu, una mare i una filla, que van preferir no donar el seu nom, explicaven que votarien que no. “Que cadascú voti el que vulgui, però que voti”, manifestaven. Per la seva banda, les peruanes Erika i Yelka se sorprenien que el col·legi estigués obert. “Estan desobeint la llei”, deien, i no anirien a votar.

Mentre la perifèria de Barcelona sorprenia formant cues a les portes dels col·legis, el centre turístic feia les seves pròpies, les de sempre, davant dels monuments més emblemàtics, aliens a urnes i consultes. “No teníem ni idea que avui els catalans votaven. A Suècia no es parla d'això”, apuntava el suec Carl Karlson, mentre s'afanyava a buscar la Pedrera en un mapa de paper. Passeig de Gràcia avall, Jaime Nosti i la seva parella, Pilar Moreno, tots dos mexicans, temien que hi hagués disturbis. “Encara que a Mèxic no se'n parli gaire, sí que sabíem que avui es votava i aquí hi ha molta propaganda també. Teníem por de com anirien les coses, però està tot molt tranquil”, explicava la Pilar.

A la plaça de Catalunya, el francès Emmanuel apuntava: “Manifestar-se és fàcil, però el moviment català ho tindrà complicat perquè no està legitimat pel Govern central”.