Les vacunes de l’ebola no arribaran, com a molt aviat, fins al gener

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) espera poder enviar les primeres vacunes per a l'ebola als països afectats (Guinea, Libèria i Sierra Leone, de moment) a principis de l'any que ve, ha dit avui en una teleconferència Marie Paul Kiney, sotsdirectora general de Sistema de Salut de l'OMS, i el seu portaveu habitual per a temes d'investigació en medicaments (ella fou qui va notificar que es considerava ètic donar tractaments a infectats per l'ebola encara que no s'haguessin provat abans).

L'organització està pendent de dos prototips, la NIAID/GSK, desenvolupada per la farmacèutica GlaxoSmithKline, i la VSV-EBOV, de l'Agència de Salut Pública del Canadà, que ja n'ha remès 800 vials a l'OMS. La meitat dels voluntaris per a les primeres fases de l'assaig accelerat al qual se sotmetran es reclutaran a Lausana i Ginebra, respectivament. A més, hi ha tota una altra sèrie de fàrmacs experimentals amb els quals s'espera començar a treballar l'any que ve. L'1 de novembre s'iniciaran els assajos en humans.

L'excepcionalitat de la situació ha accelerat un procés que normalment duraria gairebé una dècada. El que es pretén ara és, una vegada provada la seguretat de les vacunes en una fase I accelerada, portar-les als països afectats, on es podrà confirmar si protegeixen o no.

L'Agència Europea del Medicament ha recordat que tots els tractaments i les vacunes contra l'ebola poden tenir la consideració de medicaments orfes, que habitualment es fa servir per als destinats a malalties rares (que afecten menys de 5 de cada 10.000 persones). De fet, a Europa l'ebola ho és (hi ha hagut només un contagi autòcton, el de Teresa Romero). Amb això no tan sols s'acceleren els assajos, sinó que s'aconsegueixen ajudes i desgravaments davant l'Agència.

Les vacunes, que són clau per contenir les infeccions –la del VIH s'espera des de fa 15 anys i es considera clau per eradicar-lo– són només una de les eines per frenar l'epidèmia. Una altra de molt important és fer-se la prova tan aviat com es pugui per, en la mesura del que sigui possible, rebre suport (o tractaments quan n'hi hagi) immediatament i intentar aturar la infecció des del principi. Com s'ha vist a Espanya, la detecció de l'ebola a la sang requereix un laboratori especialitzat i triga diverses hores. La Comissió per a l'Energia Atòmica de França, que també té una secció d'investigació bàsica, està treballant en un dispositiu de prova ràpida similar als que ja hi ha per al VIH o per a la glicèmia que, amb una gota de sang o saliva, detecti el virus en 15 minuts. El prototip encara està en fase de proves, però suposaria un avenç important i permetria reorientar els recursos de laboratoris per al diagnòstic a d'altres necessitats.