Els altres virus que ens esperen

Hi ha pocs dubtes que la crisi de l'ebola és “l'emergència aguda més greu de salut pública dels temps moderns”, com ha assenyalat la directora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Margaret Chan. Però l'ebola no és l'únic virus emergent que les autoritats sanitàries mundials es miren amb lupa.

Només el 2014, mentre l'ebola capturava l'atenció mundial, també han causat brots el virus Marburg a Uganda; la MERS-CoV (síndrome respiratòria per coronavirus de l'Orient Mitjà) a Àustria, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs; l'enterovirus D68 als Estats Units; el virus de la poliomelitis al Camerun, Guinea Equatorial, el Pròxim Orient i el Brasil; la grip aviària H7N9 i H5N1 a diversos llocs del món, i la febre groga a la República Democràtica del Congo.

Són brots de poca entitat en comparació de l'epidèmia d'ebola que està massacrant l'oest d'Àfrica, però l'ebola també havia estat fins ara un agent de perfil baix. La preocupació dels epidemiòlegs és que canvis en la constitució genètica d'aquests virus, o en les condicions demogràfiques de les víctimes, puguin convertir-los en agents pandèmics que causin una nova crisi sanitària mundial. La investigació se centra sobretot en dos: els coronavirus i la grip aviària, en tots dos casos amb importants contribucions espanyoles.

Són brots de poca entitat, però fins ara també l'ebola havia estat un agent de perfil baix

Hi ha sis coronavirus que afecten els humans, i quatre són de poca importància: només causen constipats a l'hivern, com a màxim una bronquitis en les persones amb més predisposició. Però els altres dos són mortals: la SARS i la MERS. La SARS (síndrome respiratòria aguda greu) va aparèixer el novembre del 2002 a la província xinesa de Guangdong, va ser transportada per un metge infectat fins a Hong Kong, i des d'allà al sud-est d'Àsia, Amèrica del Nord i Europa, aprofitant-se de les xarxes globals de transport aeri i de la ignorància dels epidemiòlegs sobre aquest agent mai vist fins aleshores. L'OMS la va identificar el març del 2003, i només amb dos mesos ja havia causat més de 8.000 infeccions i 800 morts. El pànic es va estendre per les principals ciutats asiàtiques, amb tancaments d'escoles i edificis públics i la prohibició de viatjar. Avui sembla controlat.

El seu col·lega mortal, el coronavirus MERS, no ha tingut tanta sort amb els titulars. No obstant això, és segurament l'estrella absoluta dels brots epidèmics d'aquest any. “Va aparèixer el 2012 i la taxa de mortalitat arriba al 30% en les persones hospitalitzades”, explica l'especialista en coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia Luis Enjuanes. “Però hi ha gent que s'infecta sense desenvolupar símptomes i aquests són els que poden estendre el virus per tot el món”. Enjuanes és una referència mundial en aquests agents infecciosos i un dels científics que assessora el Govern espanyol en la crisi de l'ebola.

Els virus emergents no sorgeixen del no-res: tots provenen dels animals. És lògic, ja que l'espècie humana només fa 100.000 anys que és a la Terra, i ha hagut d'importar els seus virus d'altres espècies molt més antigues que ja s'hi havien adaptat. La font directa del coronavirus MERS són els camells: la gent s'infecta en beure'n la llet o menjar-ne la carn. “Però els camells han adquirit el virus dels ratpenats”, diu Enjuanes. Els ratpenats també es van revelar la dècada passada com el focus de la SARS, l'altre coronavirus, i són un dels reservoris naturals de l'ebola que els científics consideren més probable. Quina estranya afició tenen aquestes bestioles fosques pels virus que causen malalties emergents?

La MERS va aparèixer el 2012 i la taxa de mortalitat arriba al 30% dels hospitalitzats”, explica Enjuanes

“Que són mamífers com nosaltres, però volen i mosseguen”, explica Enjuanes. Els salts de virus entre espècies es veuen facilitats per la proximitat evolutiva entre una espècie i una altra, com sembla lògic, i per aquest motiu els ratpenats, que són mamífers encara que no ho semblin, ho tenen més fàcil per transmetre'ns els seus agents infecciosos. Però volar és, sens dubte, un avantatge per propagar un virus per una zona àmplia, i mossegar també ho és per contagiar-lo a qualsevol animal que no mengi ratpenats, o que no en mengi gaires.

El laboratori d'Enjuanes ha aconseguit recentment realitzar avenços espectaculars cap a l'obtenció d'una vacuna contra la SARS i la MERS, amb finançament dels NIH (Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units) i la Unió Europea. “Hem utilitzat tècniques de biologia sintètica (crear organismes amb propietats que no existeixen en la natura) per crear coronavirus que són competents en replicació, però deficients en propagació”, explica Enjuanes. “Són el que anomenem virus d'un sol cicle, perquè infecten la cèl·lula i es repliquen, però no en poden sortir, i pensem que són candidats ideals per a una vacuna”.

L'altre gran grup de brots d'aquest any es deu a dos virus de la grip aviària, H5N1 i H7N9 en la nomenclatura jeroglífica que s'utilitza per a aquests agents. Cal fixar-se sobretot en la H, que significa hemoaglutinina, la proteïna exterior del virus que determina quines espècies i quins teixits del cos pot infectar. “Els virus H5 i H7 són aviaris, però en els rars casos en què salten d'espècie poden infectar tots els teixits del cos, i per això resulten tan letals”, explica Amelia Nieto, investigadora del virus de la grip del Centre Nacional de Biotecnologia. “En cap d'aquests dos virus, per sort, s'han registrat contagis d'humà a humà”.

L'ebola, la SARS i la MERS vénen dels ratpenats; les grips, de les aus aquàtiques

Tots els virus de la grip provenen en última instància de les aus aquàtiques, incloses les grips estacionals o convencionals, que ens ataquen cada hivern, i cada diverses dècades se substitueixen per una nova soca d'origen aviari, de vegades a través de periples complicats per altres espècies, com els porcs i altres mamífers (els ratpenats no estan implicats en aquest cas).

L'H5N1 és una celebritat en la petita història dels virus emergents. Es va detectar per primera vegada en una població d'oques de la província de Guangdong, al sud de la Xina, el 1996, i va començar a captar l'atenció dels epidemiòlegs el maig del 1997, quan els mercats d'aus vives de Hong Kong —un autèntic focus de virus emergents— van causar 18 infeccions en humans, amb sis morts. Els seus salts ocasionals han causat des de llavors prop d'un miler de morts.

La gran preocupació dels científics coneixedors de la grip és que l'H5N1, que ja és molt letal en els pocs casos en què salta a humans, adquireixi una alta capacitat per transmetre's de persona a persona, com la grip convencional. La gran motivació per estudiar aquests casos ha causat en els últims anys una de les principals polèmiques que es recorden en el sector, quan els assessors de seguretat biològica de la Casa Blanca van intentar frenar la publicació de les investigacions d'un laboratori nord-americà i un altre holandès sobre les mutacions que converteixen l'H5N1 en un agent pandèmic.

“La meva opinió sobre aquesta qüestió”, diu Amelia Nieto, “és que és absurd finançar aquestes investigacions, com va fer Washington, i després voler frenar-ne la publicació a les revistes científiques, o fins i tot prohibir-les”. Tant el laboratori nord-americà com l'holandès tenien, en efecte, finançament dels Instituts Nacionals de Salut (NIH en les seves sigles angleses), totalment o en (bona) part. Les investigacions han estat finalment publicades, i continuen en tots dos laboratoris, encara que amb mesures de seguretat reforçades en col·laboració amb l'OMS. I dissabte passat la Casa Blanca va començar a recular i va anunciar la prohibició de qualsevol experiment d'aquest tipus en qualsevol virus.

La cursa entre la investigació i la natura segueix en marxa. I potser es tracta d'una guerra desigual.