Duresa amb el frau

Instal·lar la idea que el delicte fiscal porta a la presó és un advertiment important per a la part de la població que incompleix les seves obligacions tributàries. D'aquí la importància de les notícies publicades per aquest diari, que donen compte d'un augment del nombre de persones empresonades per delicte fiscal: 144 actualment, enfront de les 82 del 2012.

Espanya ha de deixar de ser un país de xauxa per als delinqüents tributaris. El dubte és si aquests resultats són realment el fruit d'una estratègia precisa i coordinada. La Fiscalia de l'Estat ha aclarit que no hi ha cap indicació genèrica per perseguir el delicte fiscal, i cal preguntar-se el perquè d'aquesta actitud. Sí, es disposa d'explicacions sobre l'empenta de l'advocacia de l'Estat i el grau de consciència més elevat adquirit pels jutges, que ja no accepten el que ahir es tolerava o es tractava com una simple infracció.

Però aquests canvis tampoc no garanteixen un tracte igual respecte a altres circumstàncies. Així, alguns tribunals no suspenen l'entrada a la presó dels condemnats a penes inferiors a dos anys, però d'altres ho continuen fent fins i tot amb sentències més greus, com l'Audiència de Castelló, que ha permès la llibertat de Carlos Fabra —expresident de la Diputació d'aquesta província— mentre es tramita una sol·licitud d'indult per al condemnat.

Deixar d'abonar els impostos minva la borsa comuna, i això es tradueix en falta de recursos amb què sufragar els serveis a la col·lectivitat. Les persones de notorietat pública enxampades en una falta han accelerat el rebuig social, encara que uns quants noms de famosos no ho expliquen tot, perquè defraudar s'havia convertit en una activitat massa compresa en la societat i excessivament compartida. Els ciutadans complidors fan bé de no suportar més els que se serveixen de qualsevol artifici per amagar diners al fisc.

Espanya necessita corregir la sospita de ser un dels països de la Unió Europea amb més proporció de la seva activitat escamotejada al control fiscal; i ha de tancar els portells per on s'esmunyen els grans contribuents per minimitzar la seva contribució a les arques públiques. Combatre les zones negres de l'economia s'ha de convertir en un objectiu prioritari de la societat i de les seves institucions.