Omnigoogle

Va haver-hi un temps en què esmentar Google despertava admiració, complicitat, simpatia. Però aquests dies han passat. L'empresa que va seduir el món amb el seu aire innovador i les seves lletres de colors està generant un heterogeni bloc de detractors. Després d'haver sortit indemne d'un procés que van iniciar les autoritats de competència nord-americanes, i que van tancar el 2012, Google afronta una creixent pressió per retre comptes a Europa. El reconeixement que ha fet la justícia comunitària de l'anomenat dret a l'oblit, la vigilància dels governants perquè pagui impostos per la seva lucrativa activitat i, principalment, el procediment formal amb què amenaça la Comissió Europea per abús de posició dominant estan esquerdant la seva imatge.

Google té l'autoritat de la competència més important del món darrere seu. La Comissió Europea investiga des del 2010 si el seu indiscutible domini en el món d'Internet s'ha aconseguit a costa de posar entrebancs als seus rivals. Així ho creuen fins a 20 entitats que figuren com a denunciants en el procés que supervisa el vicepresident de la Comissió i responsable de Competència, Joaquín Almunia.

El cas acaba de donar un gir que amenaça de posar en una situació complicada la companyia californiana. Fins aquest estiu, el comissari mateix considerava l'acord amistós amb la companyia l'opció més probable. Amb l'enviament de la seva tercera proposta per ajustar-se a les regles europees, l'empresa semblava tenir una sortida fàcil. Però aquesta via es va truncar fa només uns quants dies, quan Competència va comunicar a Google que les seves propostes no eren satisfactòries.

La decisió es va produir després de diversos mesos de forta pressió pública —comissaris europeus, dirigents polítics a França i Alemanya i gegants de l'edició— per rebutjar els compromisos de l'empresa. Almunia nega rotundament la influència d'aquestes pressions. “La meva decisió obeeix al fet que els denunciants han aportat nous elements sòlids sobre el possible abús de posició dominant de Google. No són arguments que hagi llegit a la premsa o que hagi vist en debats parlamentaris, sinó dades empíriques”, argumenta en conversa amb aquest diari.

La Comissió retreu que el motor de cerca afavoreixi els serveis de Google i perjudiqui els competidors

La Comissió retreu al gegant tecnològic quatre pràctiques que creu contràries a la lliure concurrència. La principal consisteix en la manera de presentar serveis especialitzats, com hotels o restaurants, quan l'usuari fa una cerca. El motor de Google afavoreix la presència dels seus propis serveis, la qual cosa limita la visibilitat dels competidors. La indignació dels que se senten perjudicats per aquestes pràctiques ha acabat per acorralar Google. “És universalment conegut que les solucions que van proposar eren ineficaces”, critica David Wood, advocat d'Iniciative for a Competitive Online Marketplace, associació que representa diversos demandants del cas, entre els quals hi ha un rival de Google: Microsoft. “Almunia va creure que era millor arribar a un acord, però Google no va jugar el seu paper. No van negociar de bona fe”, diu Wood.

L'empresa tecnològica simpàtica ara és un gegant amb un poder immens que negocia amb la Unió Europea de tu a tu. Aquesta petita societat fundada per dos intrèpids enginyers informàtics, Larry Page i Sergey Brin, a California, fa 16 anys, amb un xec de 80.000 euros ara està valorada en uns 315.000 milions d'euros. I controla el 90% de les cerques d'Internet a Europa, segons StatCounter. Als Estats Units, la seva omnipresència és menor: domina prop del 76% del mercat.

“És l'empresa més poderosa del món perquè és la que té més informació i la informació és poder”, assegura sense embuts Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña, autor del llibre Desnudando a Google, editat per Deusto el 2012: “Sembla que sigui un cercador, però en realitat és l'agència de publicitat més gran del planeta i la base de dades privada més gran que hi ha i amb la qual comercia”, afegeix. “D'aquí poc et dirà que és l'aniversari de la teva dona, que encara no s'ha comprat una tauleta, i que hi ha una d'oferta en una botiga no gaire lluny d'on ets”. L'activista francès Jérémie Zimmermann, entusiasta defensor de les llibertes digitals i cap visible de l'organització La Quadrature du Net, aprofundeix en aquest mateixa direcció. “Són capaços de veure el que pensem només teclejant el nostre teclat”. Enrique Dans, bloguer i professor d'Innovació a IE Business School, rebaixa aquestes descripcions del poder del gegant tecnològic: “En el cas de Google, la gent tendeix a veure una amenaça més gran del que en realitat és: ven l'accés de les persones a la publicitat, però crec que el seu comportament amb l'administració de les nostres dades és bastant irreprotxable”.

“Hi haurà més investigacions. Hi ha molts problemes sobre la manera d'operar de la companyia”, diu Almunia

L'immens poder que atresora l'empresa amb la muntanya de dades que gestiona ha costat a Google aquest any una sentència trencadora: la que reconeix a un ciutadà espanyol, Mario Costeja, l'anomenat dret a l'oblit, que permet a qualsevol ciutadà sol·licitar al cercador que elimini una determinada informació de les cerques si se sent perjudicat per aquest contingut. Aquest nou dret, reconegut pel Tribunal Europeu de Justícia al maig, suposa que la companyia passa a exercir el paper que abans tenien jutges i autoritats de protecció de dades: decidir si es retira o no una informació quan un ciutadà ho reclama. “S'està donant a Google un poder omnímode per decidir quin contingut és accessible o no”, sosté Alejandro Perales, president de l'Associació d'Usuaris de la Comunicació.

Fins ara, Google ha rebut 150.000 sol·licituds per esborrar dades, segons l'organització European Digital Rights. La manera d'aplicar-la genera recels entre els consumidors. “Ells valoren cada petició en funció dels seus propis criteris. Al final és una restricció a la llibertat de comunicació”, afirma Joe McNamee, director d'aquesta entitat que defensa els drets a la xarxa.

Malgrat els problemes que té a Europa, el gegant situat a Mountain View manté, això sí, un notable múscul innovador. Vol seguir canviant-nos la vida. Amb el seu projecte biotecnològic Calico aborda els desafiaments de salut del nou segle fomentant la investigació per aturar l'envelliment. Amb la plataforma del cotxe autònom promet revolucionar el món del transport. I segueix avançant amb les Google Glass, les ulleres amb pantalla incorporada. Julián Beltrán, emprenedor tecnològic i un dels tres desenvolupadors de la plataforma Google Glass, destaca que l'empresa sempre ha mantingut una dimensió filantròpica que segueix viva amb iniciatives com el Project Loon, amb la qual pretén portar la connexió a Internet a llocs remots i poc desenvolupats mitjançant l'ús de globus aerostàtics.

Brussel·les és conscient que els tentacles de Google van molt més allà de la manera esbiaixada en què presenta els resultats de les seves cerques, però prefereix anar pas a pas. Competència ja té molt avançada una investigació preliminar sobre Android, el sistema operatiu de la companyia nord-americana per a telèfons intel·ligents. I també avalua les queixes que suscita el desviament de tràfic que fa la companyia de Larry Page cap a serveis propis com YouTube.

“Aquesta no és l'única investigació que hi haurà sobre Google. N'hi haurà més perquè hi ha molts problemes relacionats amb la manera com opera la companyia”, aventura Joaquín Almunia. Els problemes que acumula l'empresa poden convertir aquest dossier en el més gran al qual s'han enfrontat mai les autoritats europees de competència.

Google manté a més un pols aferrissat amb els editors europeus, i, sobretot, amb els espanyols, que esperen que l'anomenada taxa Google, en tràmit en el Senat, tiri endavant, de manera que agregadors de notícies com Google News paguin per fer servir els continguts dels mitjans. “Google es dedica a la publicitat i al lobby, negocia directament amb els governs”, diu José Gabriel González Arias, director general de l'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE), “i cada vegada està trobant més resistència”.

Tant el sector com altres fonts comunitàries consideren que l'única sortida possible ara és començar l'ofensiva contra la companyia: abandonar la hipòtesi d'un acord i llançar un plec de descàrrecs que acoquini la firma i l'obligui a oferir solucions que posin fi al seu abús de poder. Aquest procés pot concloure amb una prohibició comunitària de mantenir les seves pràctiques i, eventualment, amb una multa que suposi fins al 10% de la seva facturació. Mai una sanció per abús de domini ha aconseguit aquest sostre.